Barcelona Gallery Weekend

Foto: 

Cedida
Alexandra Laudo i Glòria Picazo (Fotografia Alexandra: Ernest Gual)

Barcelona converteix indrets patrimonials en espais expositius

Del 26 al 30 de setembre, Barcelona acull, en el marc del Barcelona Gallery Weekend, una àmplia programació repartida en 28 galeries de la ciutat
Anna Vilamú Bosch
,
24/09/2018
Arts
Del 26 al 30 de setembre, Barcelona acull la quarta edició del Barcelona Gallery Weekend (BGW), un esdeveniment amb una àmplia programació repartida en 28 galeries de la ciutat que comptaran amb activitats especials: trobades amb artistes, debats o presentacions. També durant aquests dies tindrà lloc un programa paral·lel anomenat 'Composicions' gràcies al qual s'obriran al públic cinc espais singulars de la ciutat on es podran veure cinc propostes artístiques. Hem parlat amb Alexandra Laudo (Barcelona, 1978) i Glòria Picazo (Barcelona, 1950) que per segon any consecutiu en seran les comissàries.
"És un procés llarg però molt estimulant, ja que en totes dues edicions hem pogut descobrir i visitar espais interessantíssims que, tot i ser barcelonines, desconeixíem"

- Amb quina intenció neix la programació paral·lela 'Composicions' dins el marc del Gallery Weekend Barcelona?
Neix des de la voluntat de complementar i enriquir la programació de les galeries mitjançant un programa expositiu singular, que posa en diàleg la pràctica artística contemporània amb el patrimoni urbà de Barcelona i L'Hospitalet. Una part molt important d'aquest programa té a veure, per tant, amb la selecció d'espais, que es vol que siguin una descoberta, no tan sols pel públic estranger que visita el Barcelona Gallery Weekend, sinó també pel públic local, que podrà accedir a espais desconeguts que habitualment no acullen propostes d'art contemporani.

- Com valoreu l’experiència comissarial prèvia en la programació paral·lela del Gallery Weekend?
La Mariana Canepa i el Max Andrews, els integrants de l'oficina curatorial Latitudes, no van ser només els comissaris de les dues primeres edicions de 'Composicions', sinó que foren també els qui van tenir la idea que era un programa d'intervencions artístiques en espais públics singulars. L'encàrrec que se'ls havia fet era el de comissariar una exposició, però ells van fer una contraproposta suggerint aquest altre plantejament, que ara ha esdevingut un tret distintiu i essencial del programa. Creiem que va ser un gran encert per part seva, perquè a Barcelona manquen propostes d'aquest tipus. A la ciutat hi ha una tradició destacada d'escultura pública, però majoritàriament respon a plantejaments molt tradicionals. Calen iniciatives que activin la història de la ciutat i proposin lectures del patrimoni arquitectònic des de plantejaments més agosarats, fins i tot crítics, i l'art contemporani és un àmbit idoni des del qual fer-ho.

- Com s’han escollit els espais?
Al llarg de tot l'any anem fent un llistat de llocs que ens semblen interessants i adients, i en els mesos anteriors al BGW, comencem a visitar-los i a estudiar si seria viable fer-hi alguna intervenció. És un procés llarg però molt estimulant, ja que en totes dues edicions hem pogut descobrir i visitar espais interessantíssims que, tot i ser barcelonines, desconeixíem. És una part molt rellevant del projecte, perquè ens incita a descobrir-los, primer a nosaltres, tot pensant que després seran els visitants qui se sorprendran, com va succeir per exemple l'any passat amb el monumental Dipòsit d'Aigües Fluvials del Parc Joan Miró de Barcelona, a través de la proposta de l'artista Pep Vidal. Alguna cosa similar va passar l'any passat amb el Refugi antiaeri de Montjuïc, que habitualment és només visitable en dies específics, i en el qual Patrícia Dauder va presentar-hi una escultura cinètica que incorporava imatges d'arxiu de Barcelona corresponents al període de la Guerra Civil.

- I els i les artistes?
En l'elecció dels artistes treballem, ja d'entrada, amb alguns condicionants: els creadors que escollim han d'estar representats per alguna de les galeries que participen al Barcelona Gallery Weekend, i és important no treballar dos anys consecutius amb artistes d'una mateixa galeria. D'altra banda, convé que - si bé no tots - alguns dels artistes de 'Composicions' visquin a Barcelona o l'Hospitalet, perquè això facilita el procés de treball. Després, òbviament, hi ha qüestions relatives a la tipologia i la temàtica del treball de cada creador que també tenim presents. Al mateix temps, procurem que, en la mesura del possible, sigui una selecció paritària i en la qual estiguin representades diferents generacions d'artistes.

  • imatge de control 1per1

- Com es relacionen les propostes amb els espais que les acullen?
En molts casos els artistes desenvolupen un projecte nou en resposta a l'espai i parteixen de les característiques, les funcions i la història del lloc. La Mariona Moncunill, per exemple, ha desenvolupat un projecte per a la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències de Barcelona prenent com a punt de partida alguns fets destacats de la història d'aquesta entitat, i fent ús d'alguns dels objectes històrics i dels llibres d'aquesta acadèmia tan singular però tan desconeguda. De manera similar, Jaume Pitarch ha creat una instal·lació sonora que confronta d'una manera crítica alguns aspectes relacionats amb la construcció de la memòria històrica lligada al passat obrer de la ciutat, les quals tenen una relació directa amb la història de l'Edifici del Rellotge de l'Escola Industrial, en el qual es presenta aquesta peça.

- Intenteu que l'obra encaixi al lloc?
Sí, quan l'obra ja existeix, i el que fem és pensar en possibles espais amb els quals pugui establir un diàleg estimulant, com és el cas, en aquesta edició, del conjunt escultòric 'Flotation Line' de Teresa Solar, que es presenta a l'antiga Industrial Akroll de L'Hospitalet, o el vídeo 'Cada respir' de Glenda León, que es mostrarà a la Casa Vicens. Els espais condicionen molt les propostes, perquè a vegades són llocs patrimonials en els quals no es pot fer segons quin tipus d'intervenció, i hi ha també qüestions de seguretat i d'accés que cal tenir en compte quan es concep el projecte. Aquestes qüestions han estat especialment presents en un dels espais de l'edició d'enguany, les Torres Venecianes de la plaça d'Espanya, en les quals els artistes Anna Dot i Aldo Urbano presenten una instal·lació basada en les idees de doble, mirall i reflex que incorpora també aspectes de la història de la construcció d'aquestes torres, les quals normalment estan tancades al públic.

- Així els espais condicionen les obres.
Si, però alguns d'aquests condicionants són estimulants, restringeixen les possibilitats del que es podria fer, però també esperonen els artistes a fer plantejaments singulars i cercar solucions enginyoses a certes problemàtiques amb les quals no es troben quan exposen en una galeria o un museu.

- Com a comissàries, quin és el paper que teniu en el desenvolupament de les propostes dels i les artistes?
Acompanyem els artistes en tot el procés de desenvolupament conceptual de la peça, i els donem suport en els aspectes tècnics i formals. També fem de mediadores entre els artistes, els espais i l'organització del Barcelona Gallery Weekend, coordinem i supervisem la implementació dels projectes i també elaborem els materials textuals que els acompanyen.

- Què és el que es podria millorar de cara a futures edicions?
El pressupost amb el qual treballem és molt just. Poder comptar amb més recursos econòmics i humans permetria als comissaris i artistes de futures edicions de 'Composicions', plantejar propostes més ambicioses i en conseqüència treballar amb més llibertat i comoditat.

Més informació: 

A

També et pot interessar