Jump to navigation
Coneixem a fons la Cristaleria, una associació esportiva que va nàixer l’any 2018 a la ciutat de Lleida amb l’objectiu de proporcionar una oferta esportiva de qualitat, inclusiva i accessible per a tothom –sigui quin sigui els seus ingressos, coneixements, sexe o origen–. Entre les seves activitats, destaquen un conjunt de projectes socioeducatius enfocats a reconnectar la dona amb l’esport i donar resposta a la violència masclista. Parlem amb el Santi Ruíz de Loizaga, membre fundador de La Cristaleria i educador social, i la Llibertat León, coordinadora pedagògica de l'associació.- Com neix el projecte de La Cristaleria?- Santi: El projecte neix el juny del 2018, a partir d’un grup d’amics relacions amb el món de l’àmbit social.- Llibertat: La majoria de gent de l’associació tenim professions relacionades amb l’àmbit social.- S.: Vam pensar en maneres de donar utilitat a un magatzem que tenim al barri, a través de boxa educativa. Ens va semblar una bona eina per treballar amb joves, fent-los un acompanyament esportiu i educatiu. De fet un dels companys, el German, va ser qui ens va introduir en el món de la boxa.- Per què La Cristaleria?- Ll.: El local on ens situem havia estat la cristalleria del barri, que va ser precisament la cristalleria del pare del Santi (riures). I Ja que ens ha cedit per un temps el seu ús, hem volgut deixar-li el nom per fer-li un homenatge. Hi ha gent que intenta trobar un sentit entre l’activitat anterior de la cristalleria i la boxa, però realment és quelcom anecdòtic.- S.: A Pardinyes, tothom tenia força de referència la cristalleria. De fet, a mi em coneixen com fill del cristaller (riures)! En consonància, vam decidir deixar el cartell antic fora del local, i dins hi vam ficar una fotografia del pare per donar-li les gràcies a tot el seu suport.- La gent ha comprès que significa el concepte de ‘gimnàs social’?- S.: Al principi els sorprenia, però està funcionant molt bé, a banda que oferim una activitat diferent de la tradicional –boxa sense contacte–. Comptàvem, però, a l’arrencament del projecte amb una referència molt clara, que és el gimnàs social de Sant Pau del Raval. La idea és que amb preus populars la gent que habitualment té difícil l’accés als gimnasos pels seus preus pugui desenvolupar una activitat física regularment.- Ll.: Justament per treballar amb temes com l’agressivitat, un esport com la boxa va molt bé. En cada classe es fa un esforç de concentració; amb cada cop de puny, pots descarregar tota l’energia i la tensió acumulades en un sac.- S.: De seguida molts adults han freqüentat les nostres instal·lacions, i també joves, molts dels quals vénen derivats d’entitats socials. La nostra idea és que sigui un gimnàs de barri, i per això és tan interessant comptar amb la col·laboració d’associacions d’aquí, sobretot de l’àmbit esportiu. Per sort, el projecte ràpidament ha estat sostenible, la qual cosa ens dóna molta tranquil·litat.- Tot i que el pas del temps comporta canvis, tradicionalment l’accés de les dones a l’esport no ha estat equiparable al dels homes, i molt menys en activitats físiques relacionades amb la força com és la boxa.- Ll.: La boxa ha estat sempre molt associada al sector masculí, sobretot la boxa de competició. Però aquí s’ha creat un clima on realment homes i dones parteix de la mateixa base per practicar-la. Crec que amb la mateixa predisposició d’obrir el projecte i de fer-lo accessible a tots els públics, independentment dels factors econòmics, culturals, socials, etc., també ha facilitat la incorporació a l’activitat física per part de dones. La boxa és una activitat nova per moltes de les persones que venen a La Cristaleria, els grups han començat a la vegada i, per tant, com iguals entre dones i homes. De fet, moltes usuàries ens han comentat que per fi han trobat un esport on se senten com iguals amb els companys homes.- S.: De fet, tots els grups que tenim són mixtes.- Darrerament heu començat a engegar diversos projectes socioesportius adreçats a les dones. - Ll.: La idea és que nosaltres, a banda del funcionament ordinari de les classes de boxa que s’ofereixen, puguem fer projectes amb col·lectius determinats. Des de l’inici, havíem tingut molt clar que un col·lectiu a treballar era el format per dones, i ho fem a través de diversos projectes. Un serà amb adolescents, que volen fer autodefensa davant la violència de gènere; i un altre amb mares, que té l’objectiu de reconnectar-les amb el món de l’esport i que puguin practicar activitats físiques amb els seus fills. La conciliació familiar fa que moltes dones, entre la feina fora de casa i la de casa, no tingui temps per elles mateixes, i molt menys per practicar esport. I, a aquests factors, se suma que moltes la seva situació econòmica no sempre és òptima com per permetre’s un gimnàs. En aquest cas, hem començat ja a treballar amb un grup de mares del Centre Històric – Democràcia.- Com decidiu organitzar els primers tallers oberts de defensa personal feminista?- Ll.: Per unir aquestes activitats a La Cristaleria, nosaltres partim de la part esportiva que pot tenir l’autodefensa personal. No tant com una art marcial –perquè beu de moltes fonts–, sinó d’una activitat física. - S.: No som una entitat especialitzada en defensa personal, és cert, però estem oberts a oferir i difondre activitats que poden ajudar a la gent i que no sempre és fàcil de trobar-les i posar-les en pràctica.- Desgraciadament, els tallers de defensa personal no només interessen a les dones, sinó també a altres col·lectius que es poden sentir vulnerables en qualsevol moment i que poden estar subjectes a violència verbal o física. - Ll.: Cada dia hi ha més ressò de situacions insostenibles de violència, i és cert que això provoca que molta gent en prengui consciència, però l’administració té el deure de posar-se les piles i de donar resposta. En qüestió de violència, cal anar una mica més enllà i aprendre accions de defensa. Potser no s’hauran de posar mai en pràctica, però el simple fet d’haver après eines per defensar-te tu mateixa, t’empoderen. I l’apoderament comporta que la teva actitud sigui diferent davant de situacions reals.- S.: El treball preventiu de sensibilització davant la violència és molt important. De mica en mica, arriba a les escoles i els instituts, però cal un plus més. Personalment, crec que des de molts àmbits no s’atreveixen a desenvolupar activitats preventives pràctiques.- Ll.: Nosaltres comptem amb la Paula, una professora molt compromesa amb la causa. Abans, però, hem de desmitificar l’autodefensa: treballar amb autodefensa personal no implica agressivitat, sinó tot el contrari. Aprens unes tècniques per alliberar-te de situacions extremes, aprens a detectar una agressió masclista i diferents maneres de combatre-les, ja sigui amb la veu, amb claus psicològiques, amb la mirada, amb la manera en que et posiciones a l’espai, etc. I pel que fa a la part física, no és violència, senzillament es tracta de fer valdre el teu dret legítim de defensa davant d’agressions que en el cas més extrem poden comportar la mort.- El masclisme, i el micromasclisme encara més, és un xip amarg que com a societat és molt difícil de desconnectar.- Ll.: Fins i tot tenint molta consciència del masclisme costa identificar realment que és una agressió micromasclista del que no ho és. Ho tenim, per desgràcia, molt interioritzat i gravat al nostre cervell.- S.: La part de defensa física és potser l’últim graó al qual s’ha d’arribar, quan és realment la vida el que balanceja d’un fil. Però hi ha moltíssimes eines que es poden emprar abans d’arribar a aquest extrem.- Ll.: En els tallers de defensa personal feminista es brinda un espai de trobada i de diàleg entre dones i les seves experiències amb la violència masclista. Sembla que, o estàs relacionada amb un ambient més polititzat o relacionat directament amb els temes de gènere, o a la vida quotidiana no s’acostuma a comentar i reflexionar en veu alta i sobre casos reals de violència masclista. - S.: Hi ha moltíssima feina per fer, i per això continuarem organitzant tallers per treballar a consciència amb aquest problema.
Web La cristaleria
