Jump to navigation
A mig camí entre Lleida ciutat i els Pirineus, la Vall de Meià seu a la falda del Montsec, una imponent serralada prepirinenca que dibuixa la frontera entre La Noguera i el Pallars Jussà, estenent-se fins a la Ribagorça aragonesa. Dos grans passos fluvials parteixen la serra en tres; el Congost de Montrebei separa el Montsec d'Estall i el d'Ares, i el Congost de Terradets traça el limit entre el Montsec d'Ares i el de Rúbies o de Meià. És en aquest últim punt on s'enclava la Coma de Meià, que amb Vilanova de Meià com a cap de municipi, integra els pobles de Santa Maria de Meià, Gàrzola, Argentera, Lluçars, Boada i Tòrrec.
Vilanova, de Meià, cap de municipi de la Vall
Des de dalt dels cims de la Conca de Meià, com el de Sant Mamet o els de la serralada del Montsec, es pot donar una ullada a tota la província de Lleida i anar més enllà dels seus límits. Al nord, els Pirineus, la Cerdanya en un extrem, el Mont Perdut a l'altre; al sud, la Terra Ferma, una extensa plana sovint coberta per una vaporosa manta de boira durant els mesos més freds. Si algú vol gaudir d'aquest immens paisatge i al mateix temps gratar la panxa del cel de les Terres de Ponent des del punt més alt d'aquest territori cal anar fins al Tossal de la Torreta, a 1.676 metres, al Montsec de Meià. Un cel, el del Montsec, distingit amb una de les tres qualificacions de Reserva Starlight atorgades a nivell planetari, a més de ser una de les sis certificacions de Destinació Turística Starlight mundials, això vol dir que es pot gaudir d'un cel de cine; al Centre d'Interpretació de l'Univers d'Àger posen a l'abast de tothom aquest coneixement per a qui en vulgui saber més.
L'excursió ofereix imatges de postal
La Coma de Meià sempre s'ha vist allunyada d'un turisme massificat, tot i ubicar-se en un enclavament privilegiat en el que el medi rural salta les ribes d'extensos camps de conreu i s'enfila muntanya amunt per un terreny abrupte dominat per gegants calcaris que sovint adopten tonalitats vermelloses. Qui s'anima a viure-la sap que pot entrar poc a poc dins del seu paisatge i la seva gent, o sobrevolar-la amb parapent, encara qui hi ha que prefereix mirar-la penjant des de la roca o bé recórrer-la amb botes de muntanya, quets de runner o mallot.
La boira puja lentament des de la vall i envaeix els marges del Montsec
Els grans experts d'aquest territori són els seus habitants, poc més de 400 persones que es dediquen principalment a la ramaderia i a l'agricultura, bona fe d'això en donen les 46 explotacions ramaderes disseminades per la zona. Però l'animal més emblemàtic no el trobem dins les granges de la vall, és tracta de la perdiu, que té fira pròpia a Vilanova de Meià el segon diumenge de novembre, on es pot recordar la feina de les perdiuaires, les dones que criaven i pasturaven les perdius per poder-les vendre a fira. Encara que els goigs de Nostra Senyora de Bon Repòs parlen d'un altre animal llegendari, l'escurçó, que compta amb variats remeis populars contra la seva picada com l'antídot que s'obté ofegant un exemplar viu en un litre d'oli.
La Vall de Meià és territori de rius i basses on banyar-se a l'estiu en el que no és estrany trobar-hi petxines, testimonis fossilitzats de quan tot era una conca marina fa més de 200 milions d'anys. Si seguim el rastre de la història trobem dòlmens megalítics com el de la Lloella del Llop o grans construccions romàniques i medievals disseminades pel territori, així com els búnquers i trinxeres de les columnes Durruti i Macià-Companys o els amagatalls dels maquis, que es mereixen un carrer al seu honor a Vilanova.
Presentem 7 maneres de descobrir la Coma de Meià a partir de l'excursionisme, l'escalada, les festes, la memòria històrica i el patrimoni aptes per a diferents edats i inquietuds. La millor guia, però, és la que s'elabora una mateixa i el primer pas comença per treure el cap per aquesta balconada de les terres de Lleida.
Durant la Guerra Civil Espanyola el front va estar instal·lat al Montsec uns nou mesos i com a testimoni en queden, per exemple, la bassa de la columna Durruti, els búnquers i les trinxeres de la Roca Alta. Concretament, les columnes Durruti i Macià-Companys foren les que defensaren les posicions republicanes dalt del Montsec front l'ofensiva feixista. Recentment la Comissió de la Dignitat ha recuperat les fotografies fetes per un soldat de la columna Macià-Companys a través de les quals ens arriba el relat quotidià de la vida al front del Montsec.
La Roca Alta, majestuosa
Per passejar dalt de la Roca Alta i examinar els tres búnquers que s’hi conserven, les rengleres de trinxeres, les llaunes i estris rovellats i la bassa de Durruti s'hi pot arribar des de diferents indrets com l'Hostal Roig o el barranc de Paüs. Des de l’Hostal Roig s’ha d’agafar el Pas de les Eugues fins al cim de la Roca Alta i baixar pel grau de l’Esmolacalces o camí de les motos si es vol arribar fins a la bassa de Durruti, un itinerari que s’ha de desfer per tornar al punt d’inici. En canvi, des del barranc de Paüs s’ha de superar el Pas de Nerill o Pas de les Cabres, per baixar després pel camí de les motos i continuar-lo avall, fins fer cap a Sol Joaquim i agafar la carretera del Montsec fins tornar on s’ha deixat el vehicle.
Búnquer amb inscripció de la Columna Durruti
Caminant entre els vestigis de la Guerra Civil es pot apreciar que el Montsec és converteix en un indret on es pot palpar la memòria, que més enllà d’ubicar-nos entre el 36 i el 39, recull l’herència que deixaren els maquis o els treballs de veïns i veïnes, traslladant-nos al període de quan era una conca marina, passant per les construccions megalítiques i les estructures feudals, fins arribar a la nostra contemporaneïtat, que també deixa empremta.
Unes grans balmes habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX, La Cova de la Vansa, et fan ballar el cap imaginant com devia ser la vida en aquest indret. Resulta senzill endevinar el traç d’antics carrers i examinar pam a pam les construccions que encara resten dempeus: fortificacions medievals i antics habitatges que també s’utilitzaren com a corrals. Hi ha qui explica que en aquestes cases hi van arribar a viure un centenar de persones durant la Guerra Civil espanyola buscant refugi i protecció contra els nacionals. De fet, els habitatges han estat habitats de forma intermitent fins a finals dels anys 40. Una vida que transcorria en un entorn de vegetació, barrancs, passos fluvials i pura roca: el sostre de la cova s’aixeca ennegrit pel sutge del foc a terra després d’anys d’haver sigut teulada.
La Casa de la Vansa dins la gran balma
Aquesta cova forma part de la Baronia de la Vansa, una antiga jurisdicció senyorial formada pels pobles de Lluçars, Boada, Tòrrec, Argentera i Gàrzola, actualment integrada al municipi de Vilanova de Meià. La Casa de la Vansa és una de les construccions més emblemàtiques, es conserva en molt bon estat, també en destaca un temple romànic del segle XI, l'església de la Mare de Déu de Gràcia
Murs dels antics habitatges de la Cova de la Vansa
Aquesta és, a més, una zona molt concorreguda pels banyistes, que rarament accedeixen fins a la cova, ja que es queden a mig camí, gaudint de les magnifiques basses de Tòrrec, que s'obren pas entre la roca per oferir al visitant un dels millors racons on banyar-se i gaudir de la bellesa i tranquil·litat que ofereix el paisatge. Es pot accedir fàcilment a la Cova de la Vansa des de les mateixes basses de Tòrrec o des d’aquesta població en concret. Una experiència apta per a totes les edats.
La roca del Pilar del Segre adopta tonalitats vermelloses
Les parets calcàries d’excel·lent qualitat han convertit el Montsec de Meià en una zona privilegiada per l’escalada en les modalitats clàssica, esportiva i artificial. Ben comunicades i resguardades dels vents del nord, les parets de la Roca dels Arç i del Pas Nou han estat durant anys les més concorregudes i explorades, amb obertures de moltes vies de varis llargs, tot i que darrerament s’han rastrejat altres parets, com les de la Roca Alta o el Peladet (prop del despoblat Rúbies), i han sorgit desenes de sectors d’esportiva.
Després del descobriment del Montsec com a zona d’escalada, primer Terradets i després Montrebei, l’escalada a Vilanova de Meià es va desenvolupar un xic més tard, però vertiginosament. Les primeres en ser recorregudes foren les parets de la Roca del Arçs i del Pas Nou, compostes per magnifiques plaques i impressionants desploms, tot buscant l’escalada lliure i la millor roca. A més, és un indret idoni per l’escalada artificial, gràcies als grans desploms i a la possibilitat d’anar trobant foradets i franges. Els llocs predilectes han estat el Pilar del Segre i la zona central de la Roca dels Arç, minats d’itineraris de tot tipus. El primer que es va obrir va ser la via “Tàrrega” l’estiu del 1974 a la Roca dels Arçs, de tall 100% clàssic. Des d’aleshores s’han obert moltes altres vies en diferents punts del Montsec de Meià en indrets com Fabregada ( el Rocar i la Cova de les Monges) o la Paret de les Cabres, entre moltes d’altres. L’escalada esportiva va tenir una presència més discreta durant els primers anys, però amb el pas del temps això ha anat canviant considerablement i els sectors esportius es poden contar per desenes, amb dificultats entre el IV i el 8a.
El Pas nou condueix cap a Sant Salvador de Toló, l'Hostal Roig i la vall de Barcedana / Gran cavitat de la Cova de les Monges a Fabregada
L’escalada es pot practicar tot l’any, però s’ha d’evitar la calor sufocant dels mesos d’estiu i es poden trobar nombroses ressenyes als bars de Vilanova de Meià, així com monogràfics i guies d’escalades dedicades a la zona.
Cada poble de la Coma de Meià té el seu temple de culte i altres vestigis històrics, un dels més destacats, ja sigui per ubicació, història i bellesa, és l’ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià o Sant Cristòfol, que vigila la vall des de la muntanya amb els cims del Montsec com a teló de fons. A pocs metres es conserven les restes del castell de Meià i altres construccions medievals de l’antic poble de Meià. La gent s'hi congrega en romeria cada 1 de maig i qui vulgui pot fer ús de les completes instal·lacions del refugi de Meià, només s'han de demanar les claus al cafè del poble. Uns quilòmetres més abaix, l’església romanicogòtica de Sant Salvador ( segles XIII - XIV) corona la població de Vilanova de Meià, un temple que va ser declarat monument nacional historicoartístic pel Departament de Cultura de la Generalitat.
L'ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià esguarda la Vall
El Monestir de Santa Maria de Meià, actualment reconvertit en casa de colònies, va fer de Santa Maria la capital espiritual de la zona. Fundat durant la primera meitat del segle XI pel senyor Guillem de Meià, va entrar en una greu decadència arran d’una incursió sarraïna abans del 1069. Més endavant, cal al 1140, Bernat Amat va donar aquest monestir a l’abat de Ripoll, seguint la regla de Sant Benet. Al costat hi trobem l’actual església del poble. La seva edificació data del 1693, una iniciativa del prior més conegut de la zona i que ha deixat grans fons de documentació històrica: Josep de Jalpí i Julià. A dos quilòmetres, al llarg del camí que duu fins als peus del Montsec de Rúbies, s’aixeca l’ermita de Sant Sebastià, on la població de Santa Maria hi celebra un aplec cada diumenge de segona Pasqua. Sembla que en la fundació de Santa Maria de Meià (es troben referències de la seva existència des de mitjans del segle XII) només s’edificaren 12 cases, en record dels 12 apòstols. Segons explica la tradició, tenen un arc de mig punt com a porta d’entrada, amb grans dovelles de pedra picada. De moment se’n han pogut localitzar 11, tot i que en algunes s’hi troben inscripcions del segle XVII.
L'església de Santa Maria de Meià està en un dels racons més bonics i tranquils del poble
De la Baronia de la Vansa ja hem esmentat la impressionant Cova de la Vansa, però a la població de Tòrrec també s’hi troba l’església de Sant Isidre, del segle XIX, i a la veïna Lluçars l’església de Sant Pere (que comparteix nom amb la de Boada). També es pot visitar la masia fortificada de Cal Cisteller d’Argentera o l’església de la Mare de Déu del Remei de Gàrzola, del segle XVIII. D’aquesta última població en destaca l’antic forn de pa comunal i l’antiga central hidroelèctrica, que durant molts anys va proveir d’electricitat a la comunitat. Aquesta central va ser inaugurada durant l’any 1925 sota el nom de La Electra de Argentera i n’eren sòcies 12 cases del poble, però l’any 1938 va ser destruïda durant la retirada de l’exèrcit republicà. L’1 d’abril de 1944 es va posar de nou en funcionament, gestionada per la societat Electra de Gàrzola, formada per 17 cases, i va funcionar fins el 1969, quan va arribar el corrent elèctric des de Lluçars.
El poble de Rúbies amb els Pirineus nevats de fons
Aquest bonic itinerari trepitja els dos vessants del Montsec: el nord, ubicat al Pallars Jussà, on la serra va guanyant altura gradualment amb gran presència de vegetació i amb vistes al pantà de Cellers i als Pirineus; i el sud, al Montsec de Meià (La Noguera), quan la muntanya es talla en sec deixant al descobert grans roques calcaries. És tracta d'una ruta mítica amb vistes extraordinàries que es pot escurçar a conveniència si no es vol fer circular, encara que val la pena pujar els 1.247 metres de desnivell positiu al llarg d’uns 20 quilòmetres de recorregut que es poden completar en unes 6 hores sense descansos, tot per poder gaudir de la varietat de paisatges i acabar la jornada amb la sensació que deixen les grans travessies.
L'ermita del Sant del Bosc apareix enmig del paisatge
El punt d'inici i final és la Font de les Bagasses i la direcció per la que es vulgui començar dependrà dels caminadors, o primer cap a Rúbies o cap al camí de les 100 corbes. Proposem aquesta última opció, per superar des de bon principi el tram de l'excursió per asfalt, seguint el traçat de l'antiga carretera cap a Tremp fins agafar el camí de les 100 corbes, d'uns 400 metres de desnivell positiu i on de tant en tant s'hi van trobant estampes religioses, els oratoris de Sant Sebastià, Francesc, Cristòfol, Jordi i Antoni. El camí arriba fins un refugi en mal estat i just al capdamunt es situa l'ermita de Sant Salvador del Bosc o el Sant del Bosc, una església romànica del segle XI construïda en un indret de singular bellesa. Val la pena entrar-hi per observar les ofrenes al seu sant, entre les que destaquen fotografies, escrits, joies, cabells i peces de roba, entre d'altres. S'ha de seguir pujant fins a la Portella Blanca, a més de 1.440 metres d'alçada, un pas que baixa fins al poble abandonat de Rúbies, que ofereix un panorama espectacular. Des de Rúbies s’ha de baixar fins a la Font de les Bagasses i acabar l'excursió de nou amb les majestuoses parets de Terradets menjant-se el paisatge.
Fantàstiques vistes al pantà de Cellers
Si el que es vol és aconseguir una autèntica panoràmica d'aquest racó de món una de les millors opcions és pujar al Cogulló, s'hi pot accedir amb tot-terreny, però arribar-hi a peu o amb bicicleta és més gratificant. En els darrers anys s'ha convertit en l'escenari de la cursa de muntanya Perseguint la Perdiu, que es celebra durant la Festa Major de Vilanova de Meià, coincidint amb el segon cap de setmana de setembre.
Des de dalt del Cogulló es pot donar una ullada a tota la Vall de Meià
Per anar-hi caminant, o corrent, es pot anar de Vilanova de Meià fins a la Font de l'Hedra, ideal per banyar-s'hi a l'estiu, i pujar pels antics corriols que condueixen fins a la cova del Castejón, la cova del Pansot i el cim del Cogulló, a 1012 metres. Des del cim no tan sols s'hi pot veure la serra del Montsec, Sant Mamet i el pobles de la Coma de Meià, sinó que en dies sense calitja es veu el Montseny, Montserrat i Prades. I si encara és vol tenir més vista d'ocell, des d'aquest punt es realitzen vols en parapent. De baixada es pot refer la ruta o tirar cap a Tosca fins el camí de Lluçars a Vilanova.
El Cogulló s'aixeca imponent al costat de Vilanova
Per arribar-hi amb bicicleta o tot-terreny s'ha d'anar per la carretera del Pas Nou i passar la font de l'Hedra i la font de la Figuera, equipada per fer-hi bons menjars, per trencar per la Font Blanca. Deixada enrere la Font Blanca, s'ha d'agafar el camí de Fabregada i pujar cap a la dreta fins al cim. De baixada es pot parar al Coll de Cabesses i fer una petita excursió a peu fins al Rocar per contemplar les vistes de l'antic poble de Fabregada, l'església romànica de Sant Cerni (segle XI) i la impressionant cova de les Monges. Un indret on també s'hi practica l'escalada.
Una bona manera de conèixer un indret és participant de les seves festes i tradicions, una entretinguda opció per entrar a formar part de l’univers cultural de la zona i relacionar-se amb la seva gent.
Perdius a fira
La Fira de la Perdiu es celebra a Vilanova de Meià el segon diumenge de novembre i la festa de Santes Creus el primer cap de setmana de maig amb un aplec a Meià. Tòrrec gaudeix de la festa de Sant Isidre el 15 de maig, pel Roser, i Santa Maria de Meià festeja el seu sant, Sebasità, el diumenge de segona Pascua amb un aplec a l’ermita que porta el seu nom. Quan es condensa més activitat, però, és entre els mesos d’agost i setembre, amb una agenda carregada de festes majors, cada poble té la seva i tot està ben quadrat per a que no es solapin dates i d’aquesta forma poder ballar a ritme de cúmbia, pasdoble i bolero durant la tarda o brincar fins ben entrada la matinada. Comença la temporada Tòrrec el primer cap de setmana d’agost, seguit de Santa Maria de Meià el dia 15, Boada pren el relleu el tercer dissabte d’agost i li passa a Gàrzola per començar amb bon peu el setembre. Un cap de setmana després, el segon de setembre, li toca el torn a Vilanova de Meià i tanca el calendari Lluçars el tercer cap de setmana del mes.
Les setmanes culturals també s’estan consolidant en els darrers anys com és el cas de la de Santa Maria de Meià, que ja va per la desena edició, celebrant-se una setmana abans de la festa major del poble a càrrec del Centre Cultural de Santa Maria. Recentment Gàrzola també s’ha apuntat a la iniciativa i ha portat a terme la seva primera setmana cultural a principis d’agost de 2014. Xerrades, tallers, exposicions, cinema, tornejos esportius i música són les activitats centrals d’un programa pensat per a tots els públics i que posa de relleu la potencialitat del territori a l’hora de reivindicar i generar cultura. En aquest sentit, l’Associació de Joves de la Vall de Meià ja fa sis anys que s’ha compromès amb la recuperació de la memòria històrica impulsant el Resistència Rock, que coincidint amb la festa major de Vilanova, ofereix una jornada amb actes commemoratius i concerts a càrrec de grups implicats amb la causa. La banda Dr. Calypso ha estat cap de cartell en nombroses ocasions i Sebastià Piera ha sigut l’últim en rebre l’homenatge a títol pòstum, un testimoni excepcional de la història del segle XX nascut a Santa Maria.
Adreces d'interès:http://www.ccnoguera.cat/vilanovademeia/http://www.montsec.infohttp://www.ccnoguera.cathttp://www.lleidatur.com/turisme/inici.aspxhttp://montsecdemeia.wordpress.comhttp://www.vilanovademeia.orghttp://www.serradelmontsec.com
