Jump to navigation
"La frontera marítima espanyola era de tres milles nàutiques que anaven resseguint la costa. Les embarcacions d'altres països podien circular perquè Espanya era neutral. Els vaixells aliats intentaven passar el màxim d'enganxats a la costa per estar protegits en la ruta, però quan arribaven al Golf de Sant Jordi, a les Terres del'Ebre, tiraven pel recte per no haver de fer tanta volta" explicava l'historiador Josep Maria Castellví. "Era llavors quan entraven en aigües internacionals i eren atacats. Allà els esperaven els submarins alemanys per aturar-los i disparar-los".
Cent anys més tard, els vestigis d'aquests fets són encara ben visibles a gran profunditat, sota el mar. De fet, es calcula que hi ha 12 vaixells d'aquella època prop de les nostres costes, 10 dels quals són visitables perquè estan a menys de 100 metres de profunditat. Un dels vaixells que va sucumbir en aquelles accions va ser el vapor francès Amiral de Kersaint, una nau que amagava una sorprenent història enfonsada després de sostenir una cruenta batalla amb el submarí U-64 el 14 de setembre de 1917, succés en què Sant Carles de la Ràpita hi va tenir un paper protagonista en el seu desenllaç. "Era una nau de luxe construïda pels francesos per anar al Sud-est Asiàtic. Quan va esclatar la guerra, la van militaritzar" recorda Castellví. Aquest vaixell al delta de l'Ebre és conegut pels pescadors com lo Vinater. Després de ser enfonsat pel submarí U-64, va deixar escapar la càrrega que duia: milers d'ampolles i bótes de vi que van arribar a les platges.
Aquestes batalles les van viure de prop els pescadors dels pobles pesquers de les Terres de l'Ebre. Els pescadors de Sant Carles de la Ràpita van viure de prop el foc entre adversaris i després van veure com els nàufrags del vaixell arribaven al port d'aquesta població de la costa de l'Ebre. "Imagina't el trauma que suposava pels pobles de pescadors de la zona veure morts i veure ferits". explicava Castellví.
