Jump to navigation
- Des de quan escrius poemes?Des que era petit. No només vaig començar a fer poemes, també algunes novel·les que tinc amagades en un calaix... I contes i teatre. I articulisme. De petits —i d’adolescents— no tenim tants complexos ni tantes pors. La poesia és l’espai on em segueixo sentint més lliure, però no descarto tornar als altres gèneres.
- On trobes la inspiració a l’hora d’escriure?M’agradaria poder respondre amb una fórmula màgica. No ho sé. El que sé és que les bones idees no m’han vingut buscant-les, sinó en moments completament aleatoris. El que és veritat és que aquestes idees arriben més sovint i amb més claredat si et trobes en un moment d’activitat, si estàs àgil amb el teu material, que en el cas de la poesia és la llengua. A mi els estudis de filologia em van acompanyar i estimular tant com les vivències més immediates i els autors que llegia.
- Quins autors has llegit?Són incomptables. El poeta Albert Mestres té una dedicatòria al principi del seu llibre 'Comèdia', que de fet és un llibre de poesia inspirat en el títol del poema de Dante. En aquesta dedicatòria hi apareixen tots els seus poetes. Jo subscric aquella llista i la multiplicaria per tres. En general, m’han influït tant els autors en català com els de fora, també els que he pogut llegir en traduccions, sempre que els fessin justícia.
- Què en penses de qui diu que la poesia és massa formal, massa artificial?Que pensi en qualsevol obra artística. Que pensi de fet en qualsevol disciplina humana, de les humanitats a les ciències. Gràcies a les construccions i a les formes, després n’hi ha d’altres que les poden trencar amb formes noves. En tot cas, sempre és necessari un artifici.
- La poesia s’allunya de la gent amb tants d’artificis?El problema de la poesia no són els artificis, sinó la poca vergonya. No totes les coses estan fetes per a tothom. A mi per exemple no m’agrada, jo que sé, el golf, però entenc que té unes regles molt estrictes, i que qui en sàpiga, gaudirà de comprendre el joc en la seva complexitat. Jo només hi veig un prat verd i una pilota blanca que cau al forat o no. De la mateixa manera, els que fem poesia en som els lectors més exigents, i quan veiem com alguns se salten totes les regles a la torera —i no em refereixo a regles mètriques, ni a rimes, ni a res per l’estil, sinó a comprendre com funciona un poema o, simplement, a jugar net amb el lector—, quan veiem això, és clar, ens posem les mans al cap. Això és un mal per a la poesia. Ara bé, la poesia tampoc ha de voler ser per tothom. En tot cas, la gent no hauria de llegir res concret sota l’etiqueta de poesia, sinó intentar gaudir de com un altre s’expressa i del que li està dient.
- Estan sortint molts poetes joves...Sempre ha estat així, i esperem que per molts anys.
- Vas començar fent poemaris d’amor, però els últims anys estàs força tranquil pel que fa a la publicació de poemes...La poesia sempre està lligada a l’amor i això és un error. El poema també pot servir per parlar de la destrucció, per parlar de la vida retirada... Ara estic molt a gust llegint Horaci i Marcial, perquè també hi treballo. Aquest últim ja diu que els llibres han de ser curts. No vull unes obres completes que pesin a l’estanteria; em conformo amb haver fet algun poema lleuger.
- Per què ha de comprar poesia la gent aquest 23 d’abril?No crec que n’hagi de comprar, si no li ve de gust! A més, si compres poesia obligat, acabes caient a les xarxes dels poetes comercials o dels que només s’autopromocionen. Jo recomano començar a la Biblioteca Pública, on tenen un fons de poesia meravellós.
- Quin autor clàssic i actual ens recomanes per aquest Sant Jordi?Mira, dels clàssics ja n’hem parlat, i d’on trobar-los. De poesia et diré l’últim que he llegit, que és 'Brida', de Jordi Mas.
