Jump to navigation
1. El pinetell Comencem per un dels clàssics de la temporada: el pinetell. Aquest bolet és ben senzill de caçar. De ben segur que, amb una mica de paciència, el podreu trobar en qualsevol pineda del nostre país. A més, vistós i bonic com és, no us haureu pas de trencar el cap amb molestos dubtes a l'hora de reconèixer'l, identificar-lo és ben senzill: el secret per no confondre'l amb el rovelló, de to més aviat lilós, és el característic color ataronjat del barret i les taques inconfusibles a la cama. El podreu trobar al mercat però anar a bosc, amb inevitables esgarrinxades incloses, sempre és més gratificant. A la cuina, el pinetell ofereix un ampli ventall de possibilitats. L'opció més fàcil? A la brasa, clarament.
2. El rossinyol Vet aquí uns dels bolets més preuats de la cuina catalana: el rossinyol, també conegut com ginesterola. Tant és així, que l’ús d’aquest fong en la gastronomia es remonta a l’època romana. La seva carn saborosa, la versatilitat que ofereix a la cuina (truites, cremes, carns…) i el fet que sigui un bolet fàcil de conservar (és un bolet que no es corca), fa que sigui un dels objectius predilectes dels caçadors. A més, el rossinyol també és un bolet agraït a l’hora de caçar-lo ja que el seu color groguenc i viu ens ajuda a localitzar-lo enmig de la pinassa humida. Durant les primeres pluges d’estiu, en alçada, o al setembre més avall, els podreu trobar en boscos caducifolis, especialment en rouredes, fagedes i alzinars.
3. El camagrocPodríem dir que és el germà petit del rossinyol (no en va, també es coneix com rossinyolinc), tot i que la seva popularitat és molt més recent. Fins fa ben poc, el camagroc era un bolet sense valor pels boletaires, però amb el temps la seva recol·lecta ha crescut exponencialment i actualment és una dels fongs més ben considerats a Catalunya. Potser té alguna cosa a veure les seves múltiples virtuts: és saborós, versàtil a l'hora de cuinar-lo, tampoc es corca i, sobretot, és molt abundant. Una clapada de camagrocs mai ve sola, així que és fàcil omplir el cabàs. El camagroc és un bolet de pineda, ja sigui de pi roig o pi negre, i el trobareu sobretot en zones ombrívoles de sotabosc.
4. El surenyEls ceps a Barcelona, els surenys a l'Empordà, se solen relacionar amb el nom de l'arbre o arbust sota el qual apareixen. A les comarques gironines, concretament, se'ls vincula amb l'alzina surera, per això que els anomenem així: surenys. Més enllà de noms diversos, però, aquest tipus de bolet el trobarem a gairebé qualsevol lloc i en èpoques ben diferents, es té constància d'haver-ne localitzat en ple juny. Si els caceu, i observeu que encara són consistents, cal que els arrenqueu de soca-arrel.
5. L'ou de reigSibarites o no, pocs vacil·len a l'hora de rendir-se a l'evident exquisitesa dels ous de reig o oriols. Sens dubte, aquest és un dels bolets més apreciats entre els amants del gènere, i no només en l'actualitat. Ja en l'època dels romans, els emperadors hi eren uns grans aficionats. Un apunt curiós: el nom llatí amb què s'hi referien (Amanita Caesarea), en catala es tradueix com a bolets del Cèsar. Caçar-lo, però, no és pas senzill i això, que petit, petit no ho és pas. Els ous de reig poden assolir un 15cm d'alçada i el seu barret sol tenir entre 8 i 20cm de diàmetre. Per als que us aventureu a buscar-lo, us recomanem mirar a la vora de suros, alzines, roures i castanyers. Ara bé, tingueu en compte que aquest bolet és poc amant de la fred i que només el trobareu des de finals de primavera fins a començaments d'octubre. A l'hora de cuinar-lo, l'ou de reig no planteja pas gaires dificultats. Un bona solució és, per exemple, fer-ne un carpaccio.
