Jump to navigation
Amb l'arribada de la tardor a tots ens arriba la fal·lera boletaire. A Ponent ens encanta sortir de casa i omplir la cistella! Quan som al bosc, però, sempre se'ns plantegen els mateixos dubtes: és comestible aquest? necessito ganivet per collir-lo? quins bolets es fan ara? Per donar resposta a aquestes preguntes i fer una petita guia dels bolets de Ponent hem buscat una còmplice. Què millor que sortir a buscar bolets amb la Laura? Us la presentem!
La Laura té 30 anys, és biòloga i té un màster en Ecologia, gestió i restauració del medi natural. Arrel de la tesina d'aquest màster, que tractava sobre La producció de bolets en funció de la gestió forestal, va treballar al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, allí va treballar durant tota la temporada de bolets. Actualment és tècnica de camp i laboratori a Bell-lloc d'Urgell.
Ara és època de... existeix un calendari de bolets?Crear un calendari de bolets és complicat, ja que cada bosc és diferent (altitud, orientació, tipus de sòl, etc.) i cada temporada és un misteri, ja que pot ser molt bona o molt dolenta en funció de les pluges i les temperatures que hagi fet durant l’estiu, la tardor i l’hivern. Les condicions ideals per a trobar bolets varia segons quin bolet estem buscant, però en general les pluges, temperatures tardorenques (nits més fredes i dies frescs però assolellats), sense vent i una bona humitat a l’aire, afavoreixen la fructificació dels fongs i l'aparició dels preuats bolets. Molts cops podem trobar força bolets però fets malbé. El que fa podrir, o corcar, els bolets són els insectes i aquests es veuen afavorits per les altes temperatures nocturnes i la forta humitat, com la que està fent aquests darrers dies, ja que d’aquesta manera no s’atura la seva activitat.
A les terres de Ponent hi ha una gran variabilitat de boscos ja que hi trobem hàbitats marcadament diferents, des de zones més muntanyoses a la Noguera fins a la plana on podem trobar boscos de ribera, com els de la Mitjana de Lleida, un espai de vint hectàrees d’extensió considerat el bosc de ribera més ben conservat de les comarques de Ponent. Els boscos amb més producció i diversitat de bolets són els boscos mixtes, és a dir boscos on no només hi hagi un únic tipus d’arbre. Així, a Ponent podem trobar des de múrgoles i pollancrons a les zones de ribera fins a ceps, rovellons i llenegues a zones com el Montsec.
Els bolets tenen un paper clau en els ecosistemes forestals, són proveïdors d’aliment per alguns animals, humans inclosos, degraden la matèria orgànica del sòl regulant el cicle dels nutrients i a més a més també estan relacionats amb la salut i la nutrició dels arbres. A casa nostra els bolets, a part de la seva funció ecològica, assoleixen un important rol social, la recol·lecció de bolets és una activitat que va lligada a l’activitat econòmica, cultural, turística i gastronòmica del país.
Ens pots explicar quins són els bolets que podem trobar a les Terres de Ponent? Mireu quina guia ens ha fet la Laura. Els nostres dubtes boletaires s'han acabat!
Imatge
Nom científic, nom popular
Cal tenir en compte que…
Lactarius sanguifluus, Rovelló
Si trenquem les làmines apareix un líquid, làtex, de color vinós o rovell que passa a verdós quan s’oxida. Quan són joves tenen el Barret convex i després en créixer es tornen plans o en forma d’embut.
Lactarius deliciosus, Pinetell
Molt semblat al rovelló però amb làtex taronja. El barret presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls.
Hygrophorus latitabundus, Llenega negra
Color bru olivaci i llefiscós produït per un mucílag transparent, que recobreix tant el barret com el peu. Generalment es troba en grups més o menys nombrosos sovint en forma de ferradura, que neixen en el mateix indret cada any. Sota pins amb sòls calcaris de la terra baixa i la muntanya mitjana.
Tricholoma terreum, Fredolic
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric i fibrós, i es trenca amb facilitat; la seva carn és molt minsa i fràgil, a penes fa olor. És un bolet tardà que surt a les pinedes formant grups nombrosos amb els primers freds.
Cantharellus lutescens, Camagroc
Viu en boscos de pins formant grans colònies. Té el barret bru grisenc, en forma d’embut i marge ondulat. La cara inferior color taronja suau, sense làmines definides.
Hygrophorus rússula, Escarlet o carlet
La cutícula, viscosa en temps humit, de color rosat i tacat de vermell vinós, és més fosca al centre. Contrasta amb les làmines i el peu més blancs. Té una carn abundant i compacta, fibrosa al peu, d'olor suau i gust dolç, a vegades una mica amargant. Creix en alzinars, rouredes i fagedes, en tota mena de sòls, amb preferència pels bàsics i els neutres. Fructifica a la tardor, generalment en grans clapades, que reben el nom d'escarleteres.
Craterellus cornucopioides, Trompetes de la mort
De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund i aromàtic. Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l'estiu i a la tardor.
Nom científic, Nom popular
Amanita phalloides, Farinera borda
És el bolet tòxic més perillós i que provoca més intoxicacions degut a la seva abundància i colors poc cridaners. Presenta anell i volva
Cortinarius, Cortinaris
Moltes de les espècies d’aquest gènere presenten algun grau de toxicitat
Gyromitra gigas, esculenta o influla, Bolet de greix
És tòxic només en fresc o poc cuit
Amanita muscaria, Reig bord
Es pot confondre amb l’ou de reig, es diferencia per les taques blanques del Barret i pel color de les làmines (grogues en l’ou de reig)
Amanita pantherina, Pixacà
Es pot confondre amb la cua de cavall (Amanita rubescens) i la cua de cavall grossa (Amanita spissa). Es pot confondre també amb la pentinella (Amanita vaginata) en el cas d'exemplars vells, quan el pixacà pot haver perdut l'anell i les berrugues del capell i el marge d'aquest presenta un aspecte estriat.
Omphalotus olearius, Gírgola d’olivera
Es pot confondre amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca) i, més difícilment, amb el rossinyol (Cantharellus cibarius). A diferència d'aquests, que creixen a terra, viu sobre soques i troncs d'oliveres i altres arbres, com alzines i roures, formant flotes nombroses; no creix sobre la fusta de pi.
Tricholoma pardinum, Fredolic metzinós
El fredolic és més petit i de terres més baixes i té el peu buit.
Inocybe i Clitocybe, Inocibes i Clitocibes
Poden portar confusions i millor rebutjar-los
Boletus satanas, Matagent
En tallar-lo, la seva carn es torna blava. No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l'aire són tòxics, però en cas de dubte és millor rebutjar-los.
Lepiota helveola, Lepiota brunneo-incarnata i d'altresLepiotes
Totes són de mida petita. Pel seu aspecte es podrien confondre amb els apagallums, però aquests són molt més grossos. És recomanable rebutjar totes les lepiotes de talla petita a fi d'evitar confusions amb les tòxiques.
Galerina marginata
És un bolet bastant petit, que creix sobre soques i branques mortes de pi.
Paxillus involutus
Malgrat que hi ha qui el considera comestible després de diverses coccions, el consum repetit d'aquest bolet pot provocar reaccions de tipus al·lèrgic, que poden ser molt greus. Per això es recomana rebutjar-lo.
Entoloma sinuatum, Fals carlet
Se'l pot confondre amb el clitocibe gris (Lepista nebularis); la diferència més clara és que les làmines del fals carlet van adquirint un color rosat mentre que les del clitocibe gris són blanques. Se'l troba sobretot a les suredes, a la tardor.
Anar a buscar bolets està de moda. Al bosc hi trobem tot tipus de boletaires. Ens dones 5 consells?Colliu només els bolets que us hagueu de menjar, no toqueu ni arrenqueu aquells que no conegueu o no vulgueu endur-vos. No agafar els bolets ni massa joves ni massa madurs perquè poden canviar les seves característiques i confondre’ns amb altres espècies.Pel que fa a tallar o arrencar el bolet, des del meu punt de vista és millor arrencar i tornar a tapar el forat per a protegir el miceli (part subterrània del fong).No utilitzeu pals, ni rastells per trobar-los ja que malmetem el miceli i pot ser que l’any vinent no en trobem.És recomanable una cistella perquè facilita la seva conservació, es mantenen airejats i possiblement es podran escampar les seves espores pel bosc mentre hi passegem, col·locant els bolets amb el peu cap avall.Coses evidents com no llençar deixalles i intentar no malmetre la vegetació al nostre pas.
Cal tenir en compte molts falsos mites sobre els bolets, tots segurament n’hem sentit un o altre...Aquests tres són falsos:-'Si el bolet està mig menjat per un animal és que és bo!'-'Tots els bolets verinosos tenen colors llampants'.-'Si poses all o una cullereta de plata amb els bolets i es tornen negres és que el bolet és verinós'.
Quin interés gastronòmic tenen els bolets?Pel que fa a les qualitats nutricionals, els bolets són molt recomanables afegir-los a la nostra dieta. Presenten un elevat contingut en fibra i ens aporten alguns dels aminoàcids essencials, tot i que tenen baix contingut proteic. Presenten un baix contingut en greixos i sucre, per tant, poques calories, i a la vegada representen una gran font de vitamines (C i B) i minerals (seleni, calci, potassi i magnesi). S’ha vist que la vitamina D2 dels bolets només pot ser incorporada al nostre organisme si li ha tocat el sol al bolet. Així que si volem vitamina D2 podem assecar-los al sol o deixar-los tot un dia al sol abans d’ingerir-los. Es recomana la introducció de bolets en moltes dietes d’aprimament, només contenen entre 20 i 35kcal per cada 100g, semblant a les verdures i tenen un elevat contingut d’aigua (entre un 80 i un 90%, per això és fa malbé tan ràpid).
Els xampinyons crus tenen una substància, l’agaritina, que al ser hidrolitzada per l’organisme es transforma en una nitrosamina, una substància cancerígena. Amb una mínima cocció fem desaparèixer l’agaritina, és per això que no hem de menjar crus els xampinyons, si que podem menjar-ne de crus els ous de reig, ceps o la tòfona.
Quins altres usos poden tenir els bolets?A part dels usos alimentaris, els bolets també presenten propietats medicinals, com per exemple els utilitzats com a reguladors de la pressió sanguínia (Auricularia aurícula-judae), antibiòtics (Agaricus blazei), com a anti-inflamatoris (Fomes fomentarius), antitumorals (Pleurotus pulmonarius i Boletus edulis) i hepatoprotectors (Ganoderma lucidum), manteniment de la flora intestinal, entre moltes altres propietats.
Explica'ns la teva passió pels bolets?Vaig començar amb els meus pares, per tradició familiar i per proximitat ja que vivia a Badalona sempre havíem anat a Osona. Cada cop que ha anat a buscar bolets m'hi he anat enganxant més, d'aquelles passions que el dia abans a l'anar a dormir et poses nerviosa pensant que l'endemà vas a buscar bolets, et lleves amb energia encara que siguin les cinc de la matinada, surts de casa vas a buscar bolets i hi estàs fins tard buscant-ne i demanant a la gent que t'acompanya que aguanti mitja horeta més...
Amb el pas dels temps ja no hi vaig tant amb la família, a vegades amb els amics o sovint sola, més per tu!
El teu bolet preferit?De gust o de trobar-me'l? Ostres quan et trobes un Cep així molt gros i guapo, fa molta il·lusió! De gust és molt bó el cep, però també m'agraden la llànega, el camagroc, el rovelló...
Com t'agrada menjar-los?Cuinat m'agrada més la llànega, a la brasa el rovelló sens dubte, la truita de camagrocs. Depèn del que vulguis cuinar tant amb pasta els ceps o el camagrocs o trompetes de la mort, els ceps amb arròs i com a curiositat els apagallums amb el barret de base per fer una pizza.
No ens xivaràs la teva boletera, però sí un lloc per buscar bolets?Un lloc on buscar-ne Àger, Lliminana o Cellers, llocs on ja comença a pujar una mica l'altitud. Més cap a la plana se'n pot trobar, per exemple a la Mitjana de Lleida o a l'Estany d'Ivars i Vila-sana.
Un lloc on sortir de casa?A nivell paissatgístic, l'Estany d'Ivars, Montalegre o a nivell culinari anar els dijous a fer uns pintxos a Cal Bòria de Bell-lloc d'Urgell.
