Nafra Records: "Ara la funció d’un segell potser és més difusa, és un campi qui pugui, si ho pots fer tot millor"

El segell especialitzat en subgèneres del metall es presentarà al públic el pròxim 12 de setembre

Marcel Pujols

19/08/2020

Música

La sincronització va ser molt precisa, just la setmana en què començava l’estat d’alarma el segell Nafra es volia presentar en societat. Començaven uns mesos durs al mateix temps que naixia una nova iniciativa musical que pretenia fer pinya entre els grups de l’escena “metalera” més oberts de mires. Finalment, la data definitiva sembla ser el dissabte 12 de setembre a una ubicació imprecisa del barri agrícola de Palou, a Granollers, on bandes properes a Nafra com Electric Monolith, Udol, Falç de Metzinera o Golíat faran ressonar les seves cançons. Per telèfon, parlo amb en Marçal Itarte, un dels tres impulsors del segell amb seu al Vallès Oriental i baixista de Golíat. Sembla que a la fi la data s’acosta i les ganes d’engegar només han fet que créixer aquests mesos.

- Pregunta obligatòria per començar, d’on surt la idea de començar un segell?
No és que vulguem omplir cap buit, simplement ens vam adonar que amb els grups que hem tingut, sempre ens hem anat editant nosaltres mateixos i poques vegades hem fet servir segells externs perquè posessin diners per les còpies dels discos. I n’anàvem traient tants que al final ens vam plantejar de posar-hi una mena de paraigües que ens servís per promocionar-nos. Però, repeteixo, no volíem omplir com buit, de segells underground n’hi ha forces en realitat, potser poc coneguts però molts.

- Com acoteu estilísticament Nafra? Quins grups hi tenen cabuda?
Al principi quan ho parlàvem amb els dos col·legues vam decidir d’acotar una mica el gènere perquè els segells que ens agraden tenen una identitat forta de segell, n’hi ha que publiquen de tot, però els que ens agraden especialment publiquen estils més concrets. I el dia que vam quedar vam voler acotar la cosa i com a conceptes ens van sortir músiques gruixudes i subgèneres del metall, com que ens volíem acotar però tampoc massa. I, al final, vindria a ser això: músiques gruixudes i subgèneres del metall, si es compleixen, ho podem publicar.

- El nom de Nafra també va per aquí, no?
Nafra és ferida oberta.

- La que se t’obre quan escoltes la música que traieu.
Sí, una mica sí. A vegades pensàvem que era una mica més punk del que anàvem a fer, però al final és igual. Tot s’acaba barrejant.

- Què oferiu a les bandes que formen part del segell?
Com que acabem de començar, la nostra oferta és molt modesta. La primera premissa que tenim és ajudar a finançar les còpies en vinil, ens volem centrar a fer vinil. De moment, col·laborem amb els Gyoza que són els primers que hem editat. A més també hem obert una petita distri i allà de manera gratuïta amb els 4 o 5 grups amb els quals estem començant els ajudem a distribuir els discos. Tot a escala molt petita, però. Hem obert la botiga online i quan algú del voltant treu disc o tema nou, ho publiquem a les nostres xarxes i poc més.

Falç de Metzinera, una de les bandes que participaran a la festa de presentació del segell | Foto: Cedida

- Com ha de ser un segell que apareix l’any 2020, quan des de fa anys les vendes de discos han anat baixant?
Primer, nosaltres ens volem diferenciar dels segells que neixen nous i que ja hi van més de cara i es plantegen com un negoci. Nosaltres 3 tenim altres feines i ens ho plantegem més aviat com un hobbie. I sobre el que deies de com ha de ser un segell, crec que com que es compren menys discos, o això sembla, has de fer-ho tot com a 360 graus. Promoció, una mica de booking i la resta d’elements que no sé massa quins serien. Has de fer més coses, no només treure discos. Abans hi havia la disquera que feia els discos, la promotora que et promocionava, l’agent de booking que et buscava bolos, ara potser està més difús i és més campi qui pugui, si ho pots fer tot millor.

- El segell ha nascut en època de virus, com us ha afectat?
Ho vam començar al desembre, per Nadal ens trobàvem en una sobretaula i al cap de quinze dies ja li estàvem fotent. De moment hem tret Gyoza i tenim 2 o 3 discos emparaulats i que eventualment sortiran i quan surtin hi serem, esperem que sigui aquest any.

- El vostre entorn de grups, com esteu vivint aquests mesos de menys activitat?
Hi ha de tot, gent que havia d’anar a gravar i que encara no ha pogut, gent que volia tocar per poder fer calés i no ha pogut. Però també és cert que molts grups han aprofitat aquest temps per fer molta feina creativa, quan s’ha pogut començar a quedar i anar al local per fer temes o repassar-los, això també està bé.

- La presentació del dia 12 de setembre l’heu ajornat dues vegades, la tercera serà la bona. Heu hagut de canviar d’espai per respectar les mesures de seguretat?
No, l’espai on ho farem és com una Masia, és molt gran i es presta a fer coses grans. Però nosaltres sabíem que tampoc teníem molta convocatòria a l’hora de fer bolos i vam pensar de fer una festa de presentació tampoc molt grossa, posant un límit de 100 persones. I crec que ho acabarem tancant així perquè tampoc volem emmerdar-nos massa. El lloc és gran però hi hem de cabre i hem de poder tenir distància i aquestes coses.

- El lloc és a Palou, que és com la zona rural de Granollers, fer concerts en llocs poc habituals és una de les voluntats del segell?
Tampoc és una voluntat, si es dóna l’ocasió, ja muntarem bolos a sales, però per part nostra organitzant un parell de festes l’any com a mostra dels grups que tenim en ment editar o que estan en el nostre rollo ja estem contents, la resta serà treure discos. Si més endavant ens veiem capaços de muntar bolos a Barcelona o a Vic, tampoc ens tancarem portes.

- Per acabar, ens podries fer un passeig personal pels grups que creus que demostren la bona salut de la música gruixuda que es fa per aquí?
És clar, jo d’entrada et diria els de la festa, hi ha els Golíat i els Udol que crec que estan en bastant bona forma, però ampliant el radi i no escombrant tant cap a casa, penso en els Böira de Barcelona que no fan ben bé metal, més aviat post-rock però molen molt, els Your Grace o els Malämmar també de Barcelona que fan més rollo sludge canyero. És que sembla que no però hi ha un merder de grups. Els Mahara que ara es diuen Necromass també li foten molta canya i són molt jovenets, en realitat hi ha molta música que es fa bé per aquí, en català o no exclusivament en català però feta a Catalunya. Potser pel fet de no estar tant en el mainstream passa més desapercebuda, però de qualitat en té.