Jump to navigation
Quan mires els vitralls de la Casa Buenos Aires podries sentir-te al mig del Palau de la Música, però ets a Vallvidrera. L’arquitecte modernista Jeroni Granell és el responsable d’aquesta connexió: va ser ell qui va fabricar els vitralls d’aquests dos edificis barcelonins separats tant en distància com en ús. Datada de l’any 1866, aquesta construcció va ser l’oasi d’una burgesia que volia desintoxicar-se de la ciutat i agafar “bons aires” a la muntanya de Collserola. Ara els que agafen inspiració des del mirador particular de la casa són els veïns del barri, que la van ocupar ja fa un any i mig per evitar que se’n fes un ús especulatiu i per tornar al barri un espai de trobada. Però no està sent tan fàcil, des que la vintena de joves van entrar a viure-hi les ordres de desallotjament s’han anat encadenant amb acords fallits entre l’Ajuntament de Barcelona i els Pares Paüls, els propietaris de l’immoble.
Eulàlia Castelló, portaveu de la Casa Buenos Aires, relata que han anat confirmant, a través dels actes dels Pares Paüls, que el que volen és “treure rèdit econòmic, cèntim a cèntim”. La història ve de llarg: la congregació va comprar l’edifici als anys 60, després que aquest fos un refugi de malalts durant la Guerra Civil, una residència d’estudiants i un seminari de monjos, i hi van fundar la Llar Betània per a gent gran, molt arrelada al barri perquè “era on la gent gran anava a passar els seus últims dies de vida”, explica Castelló. El 2011, però, al·legant unes reformes que s’havien de fer per complir amb una normativa, els Pares Paüls van traslladar la residència i la casa va quedar en desús. A la congregació no li va semblar suficient l’oferta de compra per 2,5 milions d’euros que van fer els veïns per a fer-hi un habitatge comunitari sènior, de manera que els Pares Paüls es van tancar en banda i part del teixit del barri va posar sobre la taula l’opció d’ocupar.
Exterior de la Casa Buenos Aires. | Foto: Rosa Maria Panadés Casanoves.
“Es va descartar la via administrativa i es va decidir ocupar la casa per demostrar amb la pràctica tot el que podia donar de si, que beneficiaria molt més als veïns que no pas el propòsit dels Pares Paüls. Tot això va passar el març del 2019, vam engegar un projecte d’habitatge comunitari i un espai de trobada pel barri”, diu la portaveu. Va ser aleshores quan es va començar amb la promoció de l’espai a través de la cultura: fent concerts de música barroca i de trap, un hort comunitari, portes obertes… La portaveu explica que a Vallvidrera ja hi havia teixit cultural, però moltes vegades faltaven espais per acollir els projectes que sorgien. Castelló reivindica que no és suficient amb un centre cívic o un mercat gestionat per les veïnes: “Amb un espai no en tenim prou, en tenir espais cada cop tenim més idees i alimentem la vida cultural. Limitar-nos en aquest aspecte suposa un empobriment de la nostra memòria veïnal”. A més, afegeix, Vallvidrera “és un barri molt aïllat de la quotidianitat de la ciutat i precisament en aquest aïllament s’ha explotat la cultura popular, no es poden perdre punts de trobada”.
El febrer del 2020 l’Audiència Provincial va considerar que l’ocupació de la Casa Buenos Aires era un delicte d’usurpació i van ordenar un desallotjament amb data oberta. Després del confinament, l’Ajuntament va anunciar l’expropiació de l’edifici, que no evitava que la propietat en volgués parar el desallotjament. A finals de setembre van rebre la notícia que els Pares Paüls havien tornat a engegar la maquinària per a fer-los fora, com ho han fet també en una parcela de Madrid on hi volien construir un macrogimnàs i a Guadalajara, on han començat a desnonar famílies de pisos de caràcter social.
La Buenos Aires ha tornat a respondre amb resistència cultural. Aquestes setmanes s’han estat celebrant concerts cada dia per omplir l’edifici, tot i que amb mesures de seguretat per la covid-19, i amb músics de la talla de Queralt Lahoz, Clara Peya, El Pony Pisador o Adala i Senyor Oca. Tenen més teca per combatre el desallotjament, ja que Castelló assegura que hi haurà noves activitats per a defensar la Buenos Aires. “Volem transmetre el missatge que d’aquí no marxarem, si hi ha desallotjament el resistirem fins al final. Tampoc volem que la Buenos Aires es converteixi en un espai de guerra ni que la gent pensi que no és un espai segur o que ja l’hem perdut. La resistència cultural ens dona força”, sentencia la portaveu.
Facebook Casa Buenos Aires Instagram Casa Buenos Aires Twitter Casa Buenos Aires
