Dues parelles d'amics, Ale (Luisa Mayol) i Santi (Luis Tosar), i Natalia (Bárbara Santa-Cruz) i Mario (Luis Zahera), celebren els seus vint anys d'amistat amb unes vacances a Samaná. Durant el viatge, es posen al dia, gaudeixen de festes i tornen a connectar. 

En un moment d'alegria i sota els efectes del rom, Ale decideix confessar que, la nit en què els quatre es van conèixer, va fer un parany per a quedar-se amb Santi, qui inicialment havia mostrat interès en Natalia, mentre Mario intentava conquistar-la a ella. 

Ale assumeix que, després de dues dècades junts, els seus amics veuran la seva confessió com una entremaliadura inofensiva que va portar a la felicitat de tots, però la nit acaba en una gran decepció. 

L'endemà, Ale es desperta amb una forta ressaca i una mica desorientada, sense imaginar les conseqüències que haurà d'enfrontar per la seva revelació.

Després d'una tragèdia familiar inesperada, tres generacions de la família Deetz tornen a Winter River. La vida de la Lydia, encara turmentada per Bitelchús, fa un tomb quan la seva rebel filla adolescent, Astrid, descobreix la misteriosa maqueta de la ciutat a les golfes i el portal al Més Enllà s'obre accidentalment. Amb els problemes que s'acosten a tots dos regnes, és només qüestió de temps que algú digui el nom de Bitelchús tres vegades i l'entremaliat dimoni torni per desfermar el seu propi caos.

'El 47' explica la història d'un acte de dissidència pacífica i el moviment veïnal de base que el 1978 va transformar Barcelona i va canviar la imatge dels seus suburbis per sempre. Manolo Vital era un conductor d'autobús que s'apoderava del bus de la línia 47 per desmuntar una mentida que l'Ajuntament s'entestava a repetir: els autobusos no podien pujar les costes del districte de Torre Baró. Un acte de rebel·lia que va demostrar ser un catalitzador per al canvi, que les persones s'enorgulleixen de les arrels, d'una lluita del veïnat, de la classe treballadora que va ajudar a crear la Barcelona moderna dels anys 70.

Les forces de Saruman han estat destruïdes, i la seva fortalesa assetjada. Ha arribat el moment de decidir el destí de la Terra Mitjana, i, per primera vegada, sembla que hi ha una petita esperança. L'interès del senyor fosc Sauron se centra ara en Gondor, l'últim reducte dels homes, el tron dels quals serà reclamat per Aragorn. Sauron es disposa a llançar un atac decisiu contra Gondor. Mentrestant, Frodo i Sam continuan el seu camí cap a Mordor, amb l'esperança d'arribar a la Muntanya del Destí.

Després de la dissolució de la Companyia de l'Anell, Frodo i el seu fidel amic Sam es dirigeixen cap a Mordor per a destruir l'Anell Únic i acabar amb el poder de Sauron, però els segueix un sinistre personatge anomenat Gollum.

Mentrestant, i després de la dura batalla contra els orcos on va caure Boromir, l'home Aragorn, l'elf Legolas i el nan Gimli intenten rescatar als mitjans Merry i Pipin, segrestats pels orcos de Mordor. Per part seva, Saurón i el traïdor Sarumán continuen amb els seus plans a Mordor, a l'espera de la guerra contra les races lliures de la Terra Mitjana. 

N. és un home profundament pertorbat que ha arribat a un punt en la seva vida on la seva única aspiració és desaparèixer del món i evitar haer de prendre qualsevol decisió. Sumit en una desesperança total, N. busca una manera d'escapar a través del sistema judicial, decidit a entrar a la presó de manera definitiva.

El seu psicòleg se sent incapaç de trobar una solució efectiva, mentre que la seva germana, encara que intenta oferir-li suport, s'enfronta a l'enorme desafiament d'ajudar-lo a trobar un propòsit fora dels seus desitjos autodestructius.

Després de la mort del seu admirat ídol, en Lucio (Paul Mescal), el fill de Lucilla (Connie Nielsen), és posat fora de perill lluny de l'Imperi Romà. Escapant de la influència de la corrupció romana, les intrigues i les lluites de poder, Lucio es converteix en un jove en pau a la costa nord-africana, fins que un dia el seu passat l'aconsegueix.

La seva nova pàtria és envaïda per les legions romanes dirigides pel general Marco Acacio (Pedro Pascal).

Traumatitzat per les tràgiques pèrdues, Lucio és portat a Roma i venut a l'amo d'un estable de gladiadors, Macrinus (Denzel Washington), qui el farà lluitar per la seva vida a la sorra per a entreteniment del poble i dels seus coemperadores Geta (Joseph Quinn) i Caracalla (Fred Hechinger).

Gru, Lucy i les nenes -Margo, Edith i Agnes- donen la benvinguda a un nou membre en la família: Gru Júnior, que sembla arribar amb el propòsit de ser un suplici per al seu pare. 

En aquest quart lliurament de la saga d'animació, en Gru haurà d'enfrontar-se al seu nou némesis: Maxime Le Mal, un vilà que s'ha escapat de la presó. Això farà que la família s'hagi de donar a la fuga.

Pel·lícula que adapta la història del famós llibre sobre psicologia infantil, 'Harold i el llapis morat', de l'escriptor Crockett Johnson, on en Harold va creant tot el seu voltant amb un llapis morat que té la capacitat de convertir en realitat tot el que es dibuixi amb la seva tinta.

La suggestió de la ment i el poder de la imaginació seran les reflexions d'aquesta història sobre les característiques que fan possible i expliquen l'existència real de les coses. Un nen que posarà el seu món del revés per no saber diferenciar entre un somni, la veritat i la il·lusió, serà el protagonista d'aquest divertit debat sobre la ambigüitat.

Basat en la història real d'Aranzazu Berradre Marín, pseudònim amb què es va infiltrar una policia nacional a la banda terrorista ETA durant 8 anys. Quan només tenia 20 anys, la jove va aconseguir endinsar-se a l'esquerra abertzale presentant-se com a militant del Moviment d'Objecció de Consciència de Logronyo, sent l'única dona que va conviure en un pis amb dirigents d'ETA. Durant la seva infiltració es va veure obligada a tallar totalment llaços familiars, tot per poder desarticular el comando Donosti en un moment crucial en què la banda declarava falsament estar en treva. És la història d'una dona valenta, que va canviar la vida, per intentar salvar la dels altres.

Enric Marco Batlle va ser un sindicalista espanyol que va exercir com a Secretari General de la Confederació Nacional del Treball (CNT) i com a President de la Amical de Mauthausen d'Espanya. Durant la seva etapa al capdavant de l'Associació, Marco va donar un gran nombre de xerrades, principalment en centres d'ensenyament, sobre la seva pretesa vivència com a supervivent dels camps nazis.

Més endavant, es va acabar descobrint que havia falsejat dades de la seva biografia per a aparèixer com a supervivent del camp de concentració de Flossenburg, durant la II Guerra Mundial .

Després del segrest del Pare Noel, nom en clau: Red One, el Cap de Seguretat del Pol Nord (Dwayne Johnson) ha de formar equip amb el caçarrecompenses més infame del món (Chris Evans) en una missió rodamon plena d'acció per a salvar el Nadal.

L'estrella del pop mundial Skye Riley (Naomi Scott) està a punt d'embarcar-se en una nova gira mundial quan comença a experimentar una sèrie de successos cada vegada més aterridors i inexplicables. Angoixada per l'espiral d'horrors i l'aclaparadora pressió de la fama, Skye haurà d'enfrontar-se al seu passat per a recuperar el control de la seva vida abans que sigui massa tard.

Seqüela del reeixit film de terror 'Smile' (2022).

Tom Hardy torna a encarnar a Venom, un dels personatges més icònics i profunds de l'univers Marvel, per a tancar la trilogia. 

Eddie i Venom es troben en una fugida constant, perseguits tant pels enemics del seu propi món com per aquells del món del simbiont. Amb la xarxa estrenyent-se al seu voltant i cada vegada menys opcions disponibles, tots dos s'enfronten a una decisió crucial que no sols determinarà el seu destí, sinó que també marcarà el final de la col·laboració entre l'home i el simbiont en aquesta saga èpica.

La casa de la Teresa (Carmen Machi), serà el punt neuràlgic on confluiran les seves filles (Bárbara Lennie, Victoria Luengo, Irene Escolar i Beatriz Grimaldos) i la seva sogra (Lola Cordón), una nonagenària amb demència senil que viu sota la seva cura. En aquesta reunió commemoraran l'aniversari de la mort del pare.

L'esdeveniment familiar actua com l'epicentre que deslliga vells conflictes i tensions entre les germanes, que s'enfronten no sols entre si, sinó també a les seves pròpies frustracions i anhels personals. La reunió revela les dinàmiques complexes de la família i les ferides del passat que encara duren.