"Som un grup d'aficionats però ens agrada fer obres complexes"

Coneguem el Grup de Teatre de Vilaplana amb el seu director, Jordi Mateu, abans de representar 'Toc-toc' dissabte 31 al Casal Riudomenc

Genís Pena

29/01/2015

Espectacles

Quan penseu en obres de teatre com 'Terra Baixa' o 'Oliver Twist' segurament us les imaginareu representades per reconegudíssims actors en grans teatres i amb un èxit a taquilla escandalós. Bé, conserveu la idea "d'èxit a taquilla" i feu un "reset" amb les dues anteriors: aquí teniu el Grup de Teatre de Vilaplana. Sota l'honestedat i el sacrifici típic del teatre amateur, aquest grup teatral amb més de 35 anys d'història viatja d'auditori en auditori representant qualsevol obra de qualsevol estil i dificultat. Des d'un clàssic de Broadway fins a una obra de Josep Maria de Sagarra. No els espanten els reptes i asseguren que amb paciència, i molt amor per allò que fan, tot és possible. El Jordi Mateu, director de la companyia i autodiagnosticat com a "malalt del teatre", ens explica com s'ho munten en aquest poblet de menys de 700 habitants per a tenir una companyia com aquesta.

Corria l'any 1979 quan es va plantejar per primer cop la idea de formar una companyia de teatre a Vilaplana. Inicialment es va pensar com una activitat extraescolar creada per l'AMPA de l'escola, però el poble se'n va aprofitar. "Hi havia un seguit de gent que havia fet teatre durant la infantesa i volien que fos una activitat a nivell popular, que hi pogués participar tothom sense la necessitat de tenir cap vinculació amb l'escola" recorda el Jordi. La història de l'inici del grup amaga un altre fet curiós. Tot i crear-se l'any 79, la primera obra no es va representar fins la Pasqua de 1981. Primera obra i primer èxit; per tant, per intentar repetir-ho, es va crear el costum d'estrenar-ne una cada any per la mateixa època durant quatre o cinc anys. Curiosament, és aleshores quan el Jordi entrava en escena. "Vaig debutar amb el primer equip l'octubre de 1984" explica, "i des d'aleshores he anat compaginant el paper d'actor -des de fa 15 anys- amb el de director".

Després d'uns primers anys limitant-se a fer obres purament dramàtiques, la companyia va trencar barreres i va començar a teixir les bases d'una companyia teatral moderna, que prioritzava la varietat i, sobretot, la qualitat, en la majoria de les seves obres. "Sí que és veritat que som un grup d'aficionats, però ens agrada fer obres complexes i d'actualitat", apunta el director. Les obres les trien entre tots i es limiten a utilitzar el sentit comú per saber si aquell text té ganxo i decidir si el tiren endavant. El llistat d'obres que han passat per les seves mans és ben extens. El Jordi, fent memòria, en destaca 'Terra Baixa', 'L'Hostal de la Glòria', 'Políticament incorrecte', 'L'amor venia en taxi'...” Actualment estan girant el 'Toc Toc' i per l'any 2016 preparen, amb debut de director inclòs, 'Qui té por?' de la Virginia Bou.

Són hores i hores d'assajos fins arribar a una estrena. I costa trobar-les. Es reuneixen els dimarts i els dijous de 10 a 12 de la nit però "tots tenim la nostra vida", deixa caure el Jordi. S'han d'anar adaptant als “jo avui no puc que tinc torn de nit” o als “avui no vinc que tinc feina”, així que si un dia no poden quedar, es llegeixen el text a casa i van avançant matèria. En total són uns sis mesos aproximats d'assajos i un any de gira per sales, teatres i auditoris. “Si la cosa va bé, s'allarga fins a dos anys... però hi ha obres com 'Mar i Cel' que són complexes d'allargar. El públic en volia més, però són molts mesos d'assajos, 25 actors involucrats... I al final ens en començàvem a cansar”, lamenta.

Un dels moments que més es recordarà al Grup de Teatre va tenir lloc fa pocs mesos: el musical 'Oliver Twist' va implicar que pares i fills compartissin un mateix escenari. “Tot i que l'obra era complicada”, diu el Jordi, “va ser curiós veure com la canalleta es començava a interessar pel grup de teatre local”. Però no va ser casualitat; fa molts anys que des de Vilaplana s'està apostant per la cantera, i poc a poc es van recollint els fruits. La companyia teatral s'ha arrelat amb força a la identitat del poble i això és gràcies a que gairebé tots els que hi participen són de Vilaplana, o hi tenen alguna cosa a veure. I aquest esperit es contagia.

Els que gaudim del teatre amateur hem de ser conscients que aquest món no està passant pel seu millor moment -igual que la resta de la cultura en general- i hem de valorar l'esforç que estan duent a terme grups teatrals com el de Vilaplana. “Moltíssimes vegades fem assajos després de la jornada laboral, hem de posar diners de la nostra butxaca... I tot, per sentir-nos realitzats pujant dues hores a la setmana a l'escenari” comenta el vilaplanenc. Tampoc demanen molt. Una espenteta més gran des de les institucions no els aniria malament... “A vegades et trobes amb pals a les rodes que no caldrien...” I per part del públic, no aniria malament veure’l “recuperar aquella trempera, aquella il·lusió per anar al teatre”.

El món amateur permet que tothom pugui gaudir d’aquest gènere artístic sense pagar preus desorbitats, i la gent que hi participa -tot i no dedicar-s’hi i no guanyar diners- conserva una il·lusió més gran i més pura per la professió que aquells que ho tenen com a rutina diària. Històries com la del Grup Teatral de Vilaplana mereixen teatres plens, minuts i minuts d’aplaudiments, i molts anys d’èxits.