Jump to navigation
Deu anys després, al 2014, el panorama havia canviat. El Cisco del Bogart ja no hi era; tampoc hi era el cinema Bogart. La seva filla Maria es feia càrrec de la sala del Kubrick. Cine Club Vilafranca havia assumit la gestió de l'antiga sala del Casal La Societat La Principal, que amb el cinema comercial no aconseguia atraure els espectadors. Els dos cinemes afrontaven el pas a la digitalització, coordinaven les seves programacions i tenien una clara voluntat d'implicar els seus espectadors oferint-los més que pel·lícules: esdeveniments, estrenes, cicles... En aquest context, la travessa dels Oscar s'havia de recuperar. I així va ser. Amb 250 participants.Francesc OlivellaAquest 2015, el concurs torna a arrencar (ho ha fet aquesta mateixa setmana) buscant una participació més alta. Hi ha premis sucosos i, sobretot, cinèfils per al guanyador o guanyadora, entre els quals un carnet de soci anual de Cine Club Vilafranca i un passi també anual per al Cinema Kubrick (també hi ha llibres, cava, una escapada de cap de setmana...). El funcionament de la travessa és senzill. Tant al Kubrick com a la Sala Zazie de Cine Club Vilafranca es repartiran butlletes amb les set categories principals dels premis: pel·lícula, director, actor i actriu principals, actor i actriu secundaris i pel·lícula estrangera. Cada espectador podrà omplir una única butlleta i dipositar-la a les urnes que hi ha instal·lades a les dues sales. Qui ho encerti tot, ho guanya tot. I, si hi ha vàries butlletes amb les set categories correctes, com l’any passat que n’hi va haver 14, es fa un sorteig.El nom del guanyador o guanyadora se sabrà cinc dies després de la gala, el divendres 27 de febrer a les 20h, en una sessió especial que tindrà lloc a la Sala Zazie. S’hi projectarà Hollywood Talkies, un documental d’Oscar Pérez i Mia de Ribot que evoca la història d’un grup d’actors espanyols que, a finals dels anys 20 del segle passat, van partir cap als Estats Units per convertir-se en estrelles.
Eren els inicis del cinema sonor i els grans estudis de Hollywood es van llançar a produir versions en espanyol de les seves pròpies pel·lícules per no perdre el públic hispano parlant. Des de Cine Club Vilafranca, Pablo Sancho apunta el paral·lelisme amb el moment que viu el cinema actualment: “Tant llavors, amb l’arribada del so, com ara, amb la digitalització, el cinema viu una època de trencament”. Un trencament que porta al “renovar-se o morir”, com diu la Maria Olivella. Els dos comencen a parlar de com continuen avançant les tecnologies i lamenten amb ironia i bon humor que el gran esforç que han destinat els dos cinemes a digitalitzar-se pot quedar obsolet en tan sols uns anys: “És el que hi ha”.La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català Isona Passola deia diumenge passat en el seu discurs a la gala dels premis Gaudí que la gran assignatura pendent és portar gent a les sales. “Si hi ha una eina que ens explica a nosaltres mateixos més que cap altra és el cinema”, era un dels arguments que enaltia tot just després d’anomenar cinemes com el Kubrick de Vilafranca per la seva resistència en moments adversos. Els cinemes vilafranquins han sabut crear comunitat i salvar els obstacles estimant el cinema i guarnint el ritual de seure a la butaca amb una celebració perpètua. Que el cinema continuï sent festa, joc, premi, punt de trobada, de reflexió i de debat. Que continuï sent un parèntesi enmig de la rutina o la part de la rutina més esperada. Que comenci la “peli”. I que acabi, per comentar-la.
Cine Club Vilafranca Cinema Kubrick
