Minipimer cultural
,
09/02/2015
Cultura

GITANES: El ball (un cas d’estudi)

Què hi fan més de 300 persones donant bots, totes suades, un dilluns qualsevol, a les 23:30h, a 2ºC, enmig de la plaça del poble? Què pot ser que aplegui a pares i mares, professors i alumnes, monitors i nens…, una franja d’edat que va aproximadament dels 14 als 65 anys? Com pot ser que obeeixin tots amb somriures permanents als organitzadors, un grup de 4 joves amb un megàfon, com si d’una acadèmia militar es tractés? I per què sobretot per què cada any són més gent???
 
Programadors culturals i gerents d’empreses d’arreu del món s’exprimeixen el cervell teoritzant sobre desenvolupament d’audiències (l’última moda en subvencions europees a cultura) i promocions. I aquesta gent, que a sobre ho fan “de gratis”, no hi caben a la plaça, ni pateixen hipotèrmies ni desànims vocacionals.
 
Any rere any, joves sobre-formats, amb precarietat laboral i acusats de tenir no-sé-quantes crisis alhora, o prejubilats amb algun que altre dolor articular, es dediquen durant 5 mesos a crear un espectacle d’un sol dia, amb incontestable èxit de públic i de participació. Ningú hi posa un duro (i no reconeixeré les cessions d’espais municipals perquè per això paguem impostos). El que sí aconsegueixen insòlitamentés la solidaritat entre entitats ( http://fb.me/7a4B1bAob ).
 
Molts afins al sector diuen cansats no sé si per enveja o experiència que és una qüestió de modes, que és un tema generacional. Però, en qualsevol dels casos, això no els treu cap mèrit i diu molt del respecte i el valor que avui en dia donem a la cultura i les tradicions. O algú ha escoltat mai el contrari?
 
Tot i així el gran misteri roman. Per què la gent acudeix en manades a un esdeveniment com el Ball de Gitanes i ens costa tant d’omplir un curs de ball en un centre cívic o un concert a la sala del poble? Una humil servidora intenta per totes totes entendre els hàbits de consum cultural i els mecanismes d’atracció de públic, però sigui quin sigui el seu secret, és impressionant veure la capacitat d’organització dels organitzadors i un absolut plaer comprovar les ganes de ballar i de passars’ho bé dels balladors. #ballarmola
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

I tu què fas? A què et dediques? ... Jo?... uf... (suor freda)... sóc del sector cultural... Però què fas exactament?
I aquí és on comença la "verborrea" d'aquest bloc, que va de tot una mica i d'allò relacionat amb la cultura local i de proximitat. (Fos a negre).

Jo de gran (no) vull ser com tu
02/06/2015
Aquests dies és possible que veieu adolescents pàl∙lids, caminant nerviosos pels carrers amb suor freda i cara d’angoixa. No són les conseqüències de la festa; són les proves d’accés al seu futur.
Llegir més
Què m’importa el que digui l’autor?
27/04/2015
Ja de petita sempre m’havia frustrat molt el joc aquell que consistia en posar peces de diferents formes dins una caixa a través d’una tapa que tenia forats.
Llegir més
GITANES: El ball (un cas d’estudi)
09/02/2015
Què hi fan més de 300 persones donant bots, totes suades, un dilluns qualsevol, a les 23:30h, a 2ºC, enmig de la plaça del poble? Què pot ser que aplegui a pares i mares, pro
Llegir més
Una història Temerària
13/01/2015
Al carrer Plana de l’H
Llegir més
LA GUERRA DELS MONS (locals) 1a Part
01/12/2014
A H.G. Wells i O. Wells. Que les vostres paraules ens guiïn en la nostra inesgotable lluita. * Tota similitud amb d'altres guerres marcianes narrades amb anterioritat és completament intencionada.
Llegir més
Sempre acaba sortint bé
31/10/2014
- Em podria posar una cervesa sisplau?- No sap com ho sento, però les copes no surten fins d’aquí a 17 minuts. (digué ella somrient sense pestanyejar)
Llegir més