Jo de gran (no) vull ser com tu

02/06/2015
Keith Arnatt "Throuser- Word Piece"
Aquests dies és possible que veieu adolescents pàl∙lids, caminant nerviosos pels carrers amb suor freda i cara d’angoixa. No són les conseqüències de la festa; són les proves d’accés al seu futur. Aquest és aquell període horrible que tots recordem en què sembla que un moviment en fals hagi de decidir la resta de la nostra vida: “I si m’equivoco? I si no se’m dóna bé? I si no trobo feina després?” Una nota, un número per a determinar tota una vida.
 
Recordo aquest moment fatídic en carns pròpies. Recordo un atac d’angoixa, amb sanglotades i tot, que em va fer explotar un dia tot arribant a casa mentre cridava a me mare: “És que no vull tenir 50 anys i ser com tu!!!!” (Per sort me mare va esclafir a riure i em va intentar calmar. Gràcies mama, ara sí que voldria ser com tu).
 
Des de la distància ens ho podem mirar amb condescendència, segurs i reafirmats en l’experiència, havent aprés que res d’això és definitiu, i molt menys en el sector cultural: Directors de museus de renom internacional que s’han format com a psicòlegs, biòlegs, periodistes; dramaturgs amb llicenciatures de física o belles arts; escriptors que han estudiat medicina i cinema; i parlo d’exemples coneguts. Però si l’Associació Professional de Gestors Culturals de Catalunya (l’APGCC) encara està intentant definir el terme “gestor cultural”!!
 
La pressió i l’angoixa a què es sotmeten els joves en el moment d’acabar l’escolarització és molt gran, i no estic segura que els seus referents més propers tinguin el sentit de l’humor necessari com per a acompanyar­los en aquesta creuada, plena d’errors i inseguretats que, amb el temps, s’acaben veient com a encerts.
 
L’Steve Jobs va pronunciar un fabulós discurs de graduació a la Universitat de Standford l’any 2005 on aconsellava els joves que hi eren presents a “tenir el coratge de seguir el vostre cor i la vostra intuïció. D’alguna manera, vosaltres ja sabeu en què us voleu convertir. Qualsevol altre cosa és secundària.” Però hem de tenir clar que som nosaltres, els adults, les famílies, les escoles i els professionals dels diversos sectors, els que els hem de permetre seguir el seu cor i intuïció, i acompanyar­los en el camí que decideixin triar, encara que això pugui fer por.
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.