Jump to navigation
A H.G. Wells i O. Wells. Que les vostres paraules ens guiïn en la nostra inesgotable lluita. * Tota similitud amb d'altres guerres marcianes narrades amb anterioritat és completament intencionada.
Sabem, ara, que durant finals del s. XX el nostre món estava essent vigilat de prop per intel∙ligències més antigues que la nostra. Sabem, avui, que mentre ens ocupàvem de créixer en el que nosaltres consideràvem un entorn segur i lliure, érem observats amb minuiciositat.
Amb infinita autocomplaença i despreocupació, el jovent de Sant Cugat com el d’altres tants indrets del Vallès cultivàvem el nostre desenvolupament en ambients d'oci, abraçats tots a la il∙lusió dels nostres drets com a ciutadans. Cap de nosaltres suposàvem llavors que comunitats més experimentades poguessin convertirse en un perill per a nosaltres, o si hi pensàvem, ho fèiem per a rebutjar com a impossible o improbable la idea de confrontació intergeneracional.
Resulta curiós recordar algun dels hàbits mentals d'aquells dies passats; aquells meravellosos dies en que no calia pensar estratègies amb els amics per tal d'aconseguir una de les 6 tristes taules supervivents del bar un dimecres al vespre; aquelles primaveres en que els grills campaven alegrement per les zones verdes cantant als 4 vents nocturns sense por a ser exterminats, o aquells diumenges al matí en que l’àrbitre podia xiular a tort i a dret els partits perquè TENIA un xiulet entre els llavis.
El màxim que podíem suposar llavors era que potser hi hauria éssers amagats rere portes i cortines, diferents a nosaltres, i que un dia intentarien emocionats enviar una expedició exploratòria cap a la nostra realitat amb intencions amistoses. Peró des de l'altre banda de les cortines, intel∙lectes freds i calculadors observaven el nostre comportament urbà amb recel, amb ulls envejosos, mentre anaven formant poc a poc els seus plans contra la nostra raça.
Tan vanitosos som el jovent, tant ens cega la nostra pròpia realitat, que fins passada la primera dècada d'aquest segle a ningú li havia passat pel cap la idea que es s’hagués desenvolupat una comunitat, la de veïns ultratjats, amb valors i prioritats tan diferents als nostres. Tampoc podíem concebre, essent la seva existència més antiga a la Terra i complint nosaltres amb el nostre paper compromès en ella (com bonament es pot o ens deixen), que arribaria el dia en que les campanes d'un monestir mil∙lenari, els grills, el xiulet de l'àrbitre, les activitats de Festa Major o les pobres taules i cadires de les terrasses dels bars es convertirien en el seu punt de mira, bombardejats indiscriminadament amb instàncies i noves normatives.
< Senyores i Senyors, interrompem el nostre programa de música de ball per a informarlos que s’han observat unes eleccions municipals acostantse a gran velocitat. Estudis de la Universitat d’Augusta indiquen que les recents normatives així com l’increment de pressupost de les noves mesures per a reduir el soroll de la Festa Major serien indicadors clars d’aquest futur esdeveniment electoral. Les autoritats competents demanen a tots els ciutadans que romanguin a casa sense sortir ni divertirse a partir de l’hora d’anar a dormir. >
I tu què fas? A què et dediques? ... Jo?... uf... (suor freda)... sóc del sector cultural... Però què fas exactament? I aquí és on comença la "verborrea" d'aquest bloc, que va de tot una mica i d'allò relacionat amb la cultura local i de proximitat. (Fos a negre).
