Eva Jolis: "El setrill forma part d'infinitat d'històries familiars i d'amistat"

És una de les artistes que forma part de la Biennal d'Art Contemporani de Cambrils

Anna Zaera

01/02/2023

Arts

Dissenyadora gràfica i delineant de formació, Eva Jolis (Barcelona, 1973) és una de les artistes participants de la 5a Biennal d'Art Contemporani de Cambrils. Aquesta és l'última setmana per visitar les obres seleccionades i premiades a la Sala Àgora. Per tancar aquest cicle, hem entrevistat Jolis, que assegura que amb el seu setrill de sal convertit en escultura vol reflexionar sobre les tradicions i els rituals que es donen al voltant d'una taula. Segons Jolis, la sal creix de manera experimental al voltant del setrill per conservar-lo, tot creant una escultura individual i delicada. A més, ella assegura que els setrills són molt més que un simple recipient, són testimonis d'una història i els envasos d'un dels productes que millor representen la nostra cuina.

El record més antic que tinc on el setrill era un element indispensable, era de molt petita, els diumenges ajudant el meu pare a fer allioli amb el morter

- Setrill de sal. Què significa per tu un setrill?
Per mi, el setrill no és tant el que significa sinó el que simbolitza. Em remet a les històries familiars i d'amistat que estan construïdes al voltant de receptes de la nostra cuina i del fet que comporta compartir el menjar a la taula.

- El setrill està cobert de sal. Utilitzes la sal i els seus cristalls com un element inherent al mateix setrill.
Si, la meva escultura s'ha d'entendre com un element indissoluble on la sal i el setrill són inseparables. La sal, en aquest cas, simbolitza la conservació del setrill i de les nostres tradicions. Conservar aliments amb sal forma part de la nostra evolució i ha estat vital en el desenvolupament de la història de la humanitat, perquè va facilitar el transport, el comerç i consum d'aliments.

- Creus que el món contemporani ha dissolt les tradicions i estem perdent alguns elements claus en les nostres taules, com ara el setrill?
Crec que de vegades tendim massa a la globalització culinària i això fa que perdem tradicions de les nostres vides. El cas del setrill per mi és un clar exemple, amb l'objectiu de protegir un sector estratègic per als interessos nacionals, l'1 de gener de 2014 va entrar en vigor el Reial decret 895/2013 que prohibia els setrills emplenables en els restaurants. La mesura va ser impulsada per la Comissió Europea i va comptar amb el suport d'Espanya, que veia en la prohibició una manera de potenciar la marca dels olis d'oliva espanyols i reduir les sospites de frau o adulteració que estaven frenant les importacions d'or líquid. S'hauria de trobar la manera de potenciar els nostres productes sense prohibir les nostres tradicions.

- Hi ha pràctiques quotidianes que poden revertir aquesta deriva?
Si defensem la transmissió quotidiana de l'amor pels ingredients, per la nostra cuina i pels objectes que formen part de les nostres tradicions culturals culinàries, les mantindrem vives i les conservarem.

- Hi ha objectes que són testimonis de la història. Quina història creus que va lligada al setrill?
És un objecte que forma part d'infinitat d'històries familiars i d'amistat. En el meu cas, el record més antic que tinc on el setrill era un element indispensable, era de molt petita, els diumenges ajudant el meu pare a fer allioli amb el morter i el setrill. Des de llavors, és un objecte que m'ha acompanyat en molts moments i forma part del meu patrimoni gastronòmic.

- En el teu dia a dia, has posat consciència sobre l'acte del menjar i el menjar com a fet col·lectiu. Hi ha alguna experiència que vulguis destacar?
L'acte del menjar ens uneix com a societat, ens remet a històries passades, a olors, a colors, a moments irrepetibles que perduraran a la memòria per sempre. Hem de defensar les nostres tradicions culinàries, la cuina que es fa dia a dia a casa, perquè tot el procés que envolta al fet de menjar, ens enriqueix culturalment i ens ajuda a conservar la nostra identitat.