Sara Boldú: "El drone et permet veure el món des d’una altra perspectiva"

Parlem amb la videoartista de les Garrigues sobre 'Els artistes van amb tractor', un homenatge a la terra i a la pagesia des d’un punt de vista artístic, visual i poètic

Montse Visa

30/05/2019

Arts

Sara Boldú (Les Borges Blanques, 1977) ha plasmat a través de la fotografia i el vídeo com l’activitat agrícola dibuixa el paisatge com un llenç. Un treball a vista d’ocell que l’artista ha realitzat durant un any recorrent els paisatges de les Garrigues amb l’ajuda d’un drone i immortalitzant accions com llaurar o segar. 'Els artistes van amb tractor' ens mostra com les tasques del camp dibuixen una amalgama de formes geomètriques i colors sobre les terres de conreu amb un clar valor artístic que a més, reivindica la feina de la pagesia i la seva bellesa. La mostra compta amb tres parts: fotografia, un videoclip i un vídeo on set pagesos de la zona parlen de la seva professió.

- En quin moment vas adonar-te que les empremtes de la pagesia a la terra podien esdevenir art?
Fins que no vaig fer servir el drone no me’n vaig adonar de veritat. Tenia ganes de descobrir el paisatge de les Garrigues amb la vista zenital que et permet el drone i vaig anar a buscar aquest punt de vista. Moltes vegades, des de terra no s’aprecia la bellesa o la geometria fins que no tens aquest pla zenital que em va donar sorpreses molt gratificants.

- Com has estructurat el procés per tal de copsar aquelles imatges més poètiques des de l’aire?
Vaig començar al març de l’any passat quan hi ha el procés de floració i el llaurar a la meva comarca, les Garrigues. Recorria la comarca amb cotxe i quan veia algun pagès amb el tractor, li explicava el projecte i els acompanyava al camp per captar el procés. Tot plegat era una mica fortuït perquè ho feia al meu temps lliure. Durant un any, cada mes vaig prendre imatges per tal que tots els mesos hi estessin representats. Així, l’exposició està estructurada de manera cronològica i hi ha representats diferents cultius com ara ordi, pomes, peres, préssecs, olives i ametlles.

- Quantes fotos vas fer en total?
Moltíssimes. Em quedava mitja hora o una hora a cada escenari fent fotos per copsar el moviment del tractor, la collita i jugant amb aquest moviment que hi ha al voltant. També tenia clar que volia que hi hagués vídeo.

- Quina importància té la música en aquest projecte?
La música està composada especialment per l’exposició. Li vaig demanar al Joan M. Morlans, que també és de la comarca, ja que volia que tot tingués un caire garriguenc. La va composar pensant que s’escoltaria en una sala d’exposicions i ha aconseguit que la música aporti dinamisme a la mostra.

- L’exposició és també una manera de dignificar i reivindicar la feina del pagès? Perquè els pagesos també tenen veu en aquest treball a través d’un vídeo amb entrevistes que mostres a l’exposició.
No volia quedar-me només amb la part estètica. Tenia ganes de donar-los veu perquè com a col·lectiu que treballa la terra també té les seves inquietuds i reivindicacions. També volia conèixer el seu punt de vista sobre la comarca.

- I quines són aquestes reivindicacions?
És una feina que s’estimen molt i els hi dóna molta llibertat però a la vegada treballen molt i se senten abandonats per l’administració. Per això molts se’n van dels pobles. Creuen que en un futur desapareixerà el món de la pagesia tal com l’entenem i que les terres ja no pertanyeran al pagès si no que seran de grans propietaris i grans empreses.

- Tu ets de Les Borges Blanques. Creus que el fet de ser d’una zona rural et dóna una visió diferent de l’entorn?
El fet de ser d’aquí m’ha donat l’oportunitat de veure la riquesa dels paisatges, i estar envoltada de tractors, agricultors... m’ha acostat a aquesta realitat. Però és cert que gràcies a aquest projecte jo també he descobert la comarca d’una altra manera. He conegut pagesos i he descobert part del territori que desconeixia.

- La teva feina de realitzadora és tant artística o és la teva primera immersió en el món de l’art d’una manera tan explícita?
És el primer cop que faig un projecte tant artístic. A la meva feina faig servir un altre llenguatge, més periodístic. Aquí he tingut llibertat per fer el que jo he volgut i triar el format d’exposició que volia perquè ha estat un projecte totalment meu. Estic acostumada a mirar les coses a través d’una càmera i per això vaig fer els passos per treure’m la llicència per a tenir un drone, que és un procés. Un cop el vaig tenir, se’m va despertar la inquietud de buscar nous punts de vista i és cert que el drone et permet veure el món des d’un altra perspectiva. És una tecnologia que et permet experimentar.

- La mostra ja l'has anat exposant en diversos espais del país. Quina valoració en fas?
Quan preparava el projecte, no sabia si agradaria o interessaria la gent. M’ha sorprès la difusió que ha tingut l’exposició, que ha despertat interès i m’ha donat l’oportunitat de portar-la a altres llocs.

- Aquest que has emprès, és un camí de no retorn cap a l’art? Tens algun altre projecte en ment?
Ara mateix estic fent fotografies a d’altres llocs agrícoles per tal que l’exposició no sigui tan monòtona per a mi mateixa. A la mostra de Barcelona inclouré tres fotografies d’un altre territori, en aquest cas Terol, que mostra com es llaura per guaret. D’aquesta manera, vull enriquir el projecte i que traspassi la comarca de Les Garrigues.