Arnau Millà: "Els límits de les disciplines es difuminen quan treballem de manera horitzontal"

El músic, pedagog i soundpainter impulsa el col·lectiu Free't a la capital de Ponent

Natàlia Virgili

29/08/2023

Espectacles

Arnau Millà (Balaguer 1978) músic, pedagog i soundpainter. Durant la seva formació acadèmica, havia treballat tècniques d'improvisació, i composició en viu amb signes. No exactament amb el Soundpainting però amb unes tècniques i llenguatges molt semblants. Aquest laboratori, situat sempre a l'Auditori Enric Granados de Lleida, es va començar a professionalitzar quan va iniciar les sessions amb públic. En aquest laboratori es troben cada dimarts, i el tercer dijous de cada mes a les 22 hores, actuen al Cafè del Teatre, gratuïtament, per provar coses que estan fent al laboratori, a més d'altres encàrrecs artístics que preparen per entitats i col·lectius diversos. La idea és treballar l'escolta entre els artistes que estan interactuant en directe i donar lloc a una peça imprevista.

- Què és el Col·lectiu Free't i quan neix?
El Col·lectiu Free't neix amb la voluntat d'aplicar el sistema que jo havia après de la mà de Walter Thompson, creador del llenguatge de signes multidisciplinari per a composició en temps real anomenat Soundpainting. En aquest moment, proposo a altres artistes i músics de Lleida fer un laboratori d'investigació amb músics i ballarins. Més endavant, s'hi va anar sumant més gent, artistes visuals, actors i actrius. No tothom estava acostumat a treballar la improvisació, però era un aprenentatge compartit: Jo començava a ensenyar el llenguatge del Soundpainting i ells el començaven a aprendre. Era una excusa per veure com podíem interactuar les disciplines entre elles.

- Ara entrem en el moll de l'ós: Què és el Soundpainting?
El Soundpainting és un llenguatge que consta de 1500 símbols, és un llenguatge internacional. Un cop l'any, ens reunim una quarantena de soundpainters a escala internacional, juntament amb en Walter Thompson, durant una setmana. Com que el Soundpainting és un llenguatge viu i en constant evolució, el què fem és fer-lo créixer: eliminem símbols que han quedat obsolets, o d'altres que són massa complicats i els fem més senzills. Perquè, al cap i a la fi, és un idioma. Durant la resta de l'any, cada grup o projecte utilitza el seu propi argot, a Lleida tenim el nostre accent, però hem de saber-lo fer universal.

- Com el feu universal?
Durant aquestes trobades, el fem universal de manera que quan jo vaig a Corea la gent coneix el mateix llenguatge. És una eina més que tenim, però no és l'única amb la qual treballem. A vegades, ens serveix per generar material artístic i després a l'hora de fer pública aquella obra aquest llenguatge ja no hi apareix. Ens ha servit per crear-la i, després, més improvisació o més pautes. Tot és canviant i únic. No hi haurà mai dos peces iguals, totes són úniques.

- Aquest llenguatge què vol expressar exactament?
El Soundpainting pretén codificar tot el que pot passar en un escenari: en l'àmbit sonor, en l'àmbit visual, de moviment o de text. Per tant, totes les accions que et puguis imaginar es poden dir mitjançant aquest llenguatge. Cal dir que aquest llenguatge va començar amb la música, i després s'hi van sumar altres disciplines.

Espectacle 'Museu del Clima' del Col·lectiu Free't | Foto: Aida Lesan
- Què és la composició en viu?
Nosaltres componem en temps real. El sistema que utilitzem, permet parlar entre nosaltres amb signes. És una improvisació on hi ha un compositor, que en aquest cas soc jo, que no és que tingui la peça feta a casa i la dispara allà, sinó que comença una peça a temps real, i que no sap com evolucionarà.

- De què depèn?
Dependrà del material que aporten els artistes. Interactuem mitjançant els signes i jo mai sé com reaccionaran músics, artistes o ballarins. Depenent de com es desenvolupi la situació, jo l'aniré conduint cap a una banda o una altra. Així ens retroalimentem. Amb aquest llenguatge pots donar instruccions molt concretes.

- Com quines?
Com per exemple: violí fes un Fa sostingut fortíssim i decrescendo. Hi ha tot un grup de signes que són una mica més oberts. Per exemple, violí número u interactua amb la ballarina número dos. Jo no sé com interactuaran ni cap a on ens portarà l'acabament de la peça. La idea no és que jo mano i ells creen, sinó que estem creant col·lectivament. Els artistes entrenen molt l'escolta, a través de la vista i de l'oïda. Qualsevol presència que hi hagi en l'escenari és material que conforma l'obra. Els límits de les disciplines es difuminen quan treballen de manera tan horitzontal.

- Els espectacles els dissenyeu entre tots?
Normalment, els espectacles sorgeixen com un encàrrec, on ens proposen una temàtica o un espai específic. Llavors amb aquest encàrrec, creem una comissió de tres persones que idea una mica el projecte i després es comparteix amb tothom. A vegades, són peces pensades per només músics, per un grup de músics i ballarines, per actors o interdisciplinar. Entre totes acordem com es farà el projecte i qui hi participarà.

- Com conviviu a l'escenari? Tu ets dins l'espai escènic amb els artistes, ballarins?
No pretenem que els músics siguin ballarins, ni que les ballarines siguin cantants. Però si una ballarina té veu, la pot fer servir. També un músic es pot moure per l'escenari, sense que sigui ballarí. Treballem molt l'escolta conjunta. Si estem ben atents, notem que estem anant cap a un final. Ell què es pot fer i el que no, no està escrit, és tot completament obert. Jo puc interaccionar amb ells i caminar per l'escenari, depenent de l'espai on estiguem i el que volem fer. Si hem de fer un projecte amb interacció amb un paisatge o espais molt oberts, podem utilitzar el llenguatge del Soundpainting, però no és l'única manera que tenim de crear.

Espectacle 'Òrbita' del Col·lectiu Free't | Foto: Aida Lesan
- Quant pot durar un espectacle?
Ens hem de posar en el lloc d'un compositor. Difícilment un compositor farà una obra de dues hores que sigui un avorriment. Les composicions saps com comencem, però el final dependrà del que hagi passat i de la forma que se li hagi donat. Trobar un final també és part de la composició. S'ha de trobar en el moment adequat i de la manera adequada. No és qüestió de fatigar les ballarines, per exemple, sinó de fer una peça d'art en viu.

- Com són els finals de cada espectacle?
Hi ha moltes maneres d'acabar un espectacle. No t'has d'imaginar que és una composició en viu, sinó que és un espectacle, i un espectacle es pot acabar de moltes maneres. Es pot anar apagant, pot venir un final explosiu o un final inesperat. Jo puc deixar sol un ballarí dalt de l'escenari i dir-li: "troba un final". I que sigui ell o ella qui decideixi com i quan acaba de manera totalment lliure.

- Hi ha altres companyies a escala nacional?
A Catalunya som l'única companyia que treballa amb Soundpainting, a l'estat espanyol hi ha un grup a Madrid, un grup a València i, recentment, un a Galícia. Ens coneixem, tot i que aquests grups utilitzen el Soundpainting d'altes maneres, obtenint altres resultats artístics. Depenent de factors com el tipus d'artista que tinguis al grup del soundpainter, de les idees creatives, objectius artístics i del país en el qual et trobis, aconseguiràs resultats diferents. Evidentment, el suport cultural en el país en el qual et trobes condiciona la teva professionalització. Hi ha companyies com la nostra a França, que es dediquen única i exclusivament a fer això.

- Quantes actuacions podeu tenir en un any?
A part del laboratori i de les sessions mensuals al Cafè del Teatre, ens poden sortir entre cinc o sis projectes a l'any, més o menys. Des que ens fan la proposta del projecte fins que s'ha de presentar, intentem tenir sis mesos de preparació. Un dels últims projectes que ens van encomanar, va ser pel Gargar Festival de Murals de Penelles. Es titulava 'El passeig Estornell' i ens ho van encomanar amb un mes d'antelació. Llavors, t'adaptes al temps, recursos i personal que tinguis disponible. Al Col·lectiu Free't cadascú té la seva feina i els seus projectes, i aquest és un projecte d'investigació on van sortint coses. Ens podem permetre el luxe de dir que no si hi ha una proposta que no ens interessa. El fet de mantenir-nos al marge dels circuits més marcats o mainstream et permet ser una mica més lliures.

- Per acabar, una reflexió personal?
Una característica del nostre grup, és que som un grup de Lleida, arrelats al territori. Que hi hagi un col·lectiu que faci aquest tipus d'accions en un entorn fora de les grans urbs, té les seves peculiaritats, i comparant-ho amb altres grups d'altres països, penso que el nostre tret diferencial és que en el nostre projecte hi ha molt compromís. Aviat farem deu anys i tots els que vam començar aquest viatge encara hi som. Això en una gran ciutat costa més. Que la gent se'l senti seu i s'hi involucri a llarg termini. Tota aquesta feina s'ha de valorar, perquè és un esforç. Aquesta sensació real de col·lectiu és l'essència del projecte.