Les perles de la Fira Mediterrània més dissident

Del 10 al 13 d'octubre la Fira aposta per aquells espectacles que treballen amb el patrimoni immaterial i l’herència cultural

Surtdecasa

02/10/2024

Espectacles

Enguany, la Fira Mediterrània de Manresa gira al voltant de les dissidències, per això, bona part de les propostes estan centrades en aquesta temàtica. Del 10 al 13 d'octubre la Fira aposta per aquells espectacles que treballen amb el patrimoni immaterial i l’herència cultural, passant per les associacions de cultura popular i tradicional. La Fira Mediterrània posa especial èmfasi en l’intercanvi, la interrelació i la intersecció entre artistes, programadors i altres agents culturals. Us destaquem aquelles propostes que posen les dissidències sexuals i afectives al centre de la música i la cultura popular.

1. 'Mover montañas' d'Alberto Velasco
Aquest actor i creador presenta una proposta lliure del que és per a ell la tradició. Ho fa mitjançant el seu cos, des de la seva identitat queer i amb un llenguatge contemporani. Així, Velasco, amb una dansa vibrant i expandint el cos, en un terratrèmol de carn, fa una crida a la recerca d’aquesta emoció de la consciència col·lectiva que desperta la tradició.

Dulzaro | Foto: Cedida
2. 'Jota de la luna' de Dulzaro
Dulzaro és un dels artistes emergents i revelació de la música tradicional castellanolleonesa. Les jotes, los charros o corridos s'uneixen als sons electrònics experimentals. Així, les culleres, panderetes, panderos o ampolles d'anís es fonen amb sintetitzadors, loops o samples, amb l'objectiu de crear un nou paisatge sonor que faci lluir el patrimoni tradicional i l'acosti als més joves.

3. 'Para cuatro jinetes' de Mucha Muchacha
Les quatre amazones de Mucha Muchacha tornen a rellegir la dansa popular, aliant-se amb Los Voluble i Celso Giménez (La Tristura), per oferir una rave folklòrica que cavalca a través dels temps. Una obra que parla sobre el cos que és capaç de contenir els temps... un cos que és genet i cavall alhora, cavalcant les ficcions del nostre passat, present i futur en un humil intent d'entendre millor qui som i què estem fent.

4. 'Muerta de amor' de Manuel Liñán
Després de l’èxit de ¡Viva!, aquest bailaor i coreògraf andalús estrena nova proposta amb 12 artistes en escena, entre músics i ballarins de flamenc, en un homenatge a l’amor i les seves conseqüències. El punt de partida musical és la copla, amb nous sons inspirats en la seva relació amb el flamenc. A nivell coreogràfic apunta cap el desig, la fantasia, el carnal, les abraçades, la religió...

5. 'Folk as queer' de L'esbord
Peça escènica, Premi Delfí Colomé 2023, que parteix de diferents pràctiques tradicionals per relacionar la construcció de la identitat i la influència del llegat cultural. Els intèrprets ba(ta)llen per encaixar les seves identitats dissidents i tradicionals en l’actual context cultural tecnològic. Una recerca incansable per acabar trobant el lloc on els cossos intercanvien llenguatges i aprenen a ballar una nova dansa.

6. 'Biterna' amb la jove companyia de dansa de l’Institut del Teatre
La jove companyia de dansa de l’Institut del Teatre, amb coreografia d’Aleix Martínez i acompanyament musical del Cor Jove Nacional de Catalunya, dirigit per Mireia Barrera i Arnau Obiols, proposa un espectacle per donar veu a les minories que han patit i pateixen discriminació. Per fer-ho, posen el focus en la persecució que van patir les bruixes durant segles.

Widad Mjama i Khalil Epi | Foto: Soufiane Najah
7. 'Aïta Mon Amour' de Widad Mjama i Khalil Epi
Widad Mjama, la primera dona rapera del Magrib, sempre s’ha sentit fascinada per les chikhates, les dones cantants i transmissores, des del segle XII, de la tradició aïta, art poètic i musical ancestral, originari de les zones rurals del Marroc. En aquest homenatge, que transita entre tradició i contemporaneïtat, s’acompanya del productor, compositor i músic d’electrònica Khalil Epi.

8. 'Elghit' de The Leila
The Leila ens ofereix un univers musical on els estils tradicionals del nord d'Àfrica es fusionen amb el rock progressiu, creant una harmonia entre fragilitat i potència. Originària d'Oujda, Layla Chakir va créixer a l'est del Marroc i la seva música beu de les herències musicals del territori com la reggada, l’aarfa i altres estils berbers, així com el gharnati o el raï, sense oblidar el chaâbi algerià.