Exposició 'Roseta. Una memòria en resistència'

(Res)seguint les traces d'aquestes «dones que anaven pel món» per recol·lectar i vendre herbes medicinals, les autores rastregen les empremtes de la memòria que conformen l'univers trementinaire, omplint els buits que deixa la història a través de la fotografia i el caminar.

Pensar la condició femenina d'aquestes dones des d'una perspectiva de gènere implica fer-ho des d'un context històric concret: entenent les trementinaires com a hereves de la transició entre dos mons —el tradicional i el modern— on la relació entre l'home i la natura també muda. Aquest fet també condiciona el seu valor, ja que passen de ser concebudes en els seus inicis com una figura necessària, però precària, a ser una figura que es va oblidant arran de la industrialització i que recentment ha esdevingut un referent d'empoderament i transgressió en la construcció de gènere.

Més enllà de la dona-medicina, l'arquetip trementinaire es desplega també en els àmbits social, econòmic, polític, mediambiental i sagrat, obrint noves categories que ens porten a reflexionar sobre la seva vinculació amb les bruixes, la inversió de rols familiars, la transmissió de coneixement, l'estigmatització o la romantització d'aquesta pràctica.

'Roseta' il·lustra —entre realitat i ficció— la complexitat d'aquest ecosistema a través de la creació d'un personatge que conté la veu de totes aquestes dones, entenent el cos com a portador de coneixement i el caminar com una manera de fer memòria.