Jump to navigation
- Avantva va començar a gestar-se ara fa cinc anys i vau inaugurar l’obrador el novembre de l’any passat. Com ha estat el camí per arribar fins aquí?Ha sigut un projecte molt ambiciós que no es pot agafar tot d’una vegada, sinó que s’ha anat treballant com una formigueta, part a part, perquè tot cobri coherència i pugui ser un projecte sencer. Hi hem treballat, i hi estem treballant i veiem com va creixent, va evolucionant amb el temps i també es va transformant. Com ens passa a les persones, que ens fem grans i madurem. És bonic veure-ho tot plegat.
- En quin punt esteu ara mateix?Estem en un moment dolç, en el sentit que ara es comença a veure tot el reconeixement de la feina que hem fet. I també perquè fa poc que vam poder obrir les instal·lacions d’elaboració. Tot aquest temps hem treballat en diferents aspectes que són molt complexos fins que finalment l’any passat vam poder obrir les instal·lacions per poder-hi treballar i fer la producció. A la vegada, quan vam fer la inauguració al novembre, també vam obrir el punt de venda, que ens ha servit com a revulsiu perquè la gent pugui conèixer més tot el que fem. No només els productes que elaborem, sinó tota la divulgació que fem a través de tallers i altres activitats, algunes de les quals gratuïtes i altres que, evidentment, tenen un cost. Creiem que tenim un deure amb el territori i en tot aquest aspecte més cultural de transmissió de coneixements. Obrir aquestes instal·lacions també ens permet obrir les portes de casa nostra i el nostre cor per explicar a la gent com és el sabó que es posen a la pell, com el fem, per què el fem així i que puguin veure com treballem.
- Feies referència al reconeixement de la feina que feu, no només per la gent que es pot apropar a l’obrador, sinó també reconeixements com el Premi Nacional d’Artesania 2025 o el Premi Emprèn 2024. Què representa tenir aquest aval a la feina que feu?En el sector de la cosmètica natural, el Premi Nacional d’Artesania és molt important, perquè dins de l’artesania hi ha moltes disciplines, moltíssimes, i que de totes les que hi ha, s’hagin inclinat per aquest bon fer que hem tingut a l’hora de començar aquest projecte, és una gran fita que ens ho reconeguin.
- En què es diferencia la cosmètica convencional que podem conèixer a través de contingut de xarxes socials, de la cosmètica natural i artesanal que defenseu i elaboreu vosaltres?Bé, és una manera d'entendre el món. Podem anar per la banda més generalista i dir que aquesta cosmètica no està feta amb grans lots, no hi ha una empresa que es dedica únicament a vendre productes i que busqui molts beneficis, tot i que evidentment hem de viure d’alguna cosa, oi? Aquesta cosmètica que trobem normalment, doncs sí, és més econòmica, però la qualitat també és inferior, porta molts químics... Que no vol dir que la cosmètica natural, en alguns casos, no porti alguns productes que estiguin processats químicament... És encetar un meló. Com tot això natural s’ha vist que funciona, ara hi ha molt tema de greenwashing i de seguida tot es considera natural i artesanal. Penso que en l’artesanal hi ha una cura individualitzada i de proximitat, no només de tu a tu, sinó de proximitat dels ingredients, retornar a la terra, als orígens. Abans, quan algú es volia fer una casa, si estava en un poble que hi havia pedra, la feia de pedra i si estava en un poble que hi havia terra, doncs es feia la casa de fang o de tàpia, i totes aquestes cases eren vàlides, depenent del territori, t’adaptaves.
- I seguint aquest símil, aquest seria el vostre ADN, mirar què teniu al voltant?Sí, hem incidit en tornar a aquests ingredients de proximitat perquè de vegades quan que es parla de cosmètica artesanal veiem que porten ingredients superexòtics, que sí, potser són ecològics, però d’on venen? Els han portat en avió? Quin cost té això? No només cost laboral, també personal perquè en alguns països lamentablement hi ha infants que treballen en una edat molt precoç i això no ho sabem ni ho podem garantir. Per això nosaltres aquest tipus de productes no els fem anar, sinó que fem una mirada al que tenim aquí i ara, amb ingredients que són perfectament vàlids, supervaluosos i que en alguns casos havíem oblidat. Treballem molt amb plantes oblidades, plantes que ara mateix ja no s’utilitzen fora d’allò al que estem acostumats com la lavanda o la calèndula. Crec que és important assenyalar això: d’on venen les plantes, si les hem anat a recollir nosaltres mateixes, si hem anat a veure un camp, si fem servir un oli d’oliva i no de coco, perquè aquí tenim olives i hem pogut anar a veure el pagès i hem vist els seus camps. Tot això és molt important, no només per la qualitat del producte, sinó per fer xarxa i comunitat i poder valorar també el que tenim.
- Aquest és el treball que feu per crear productes i fer xarxa amb productors?Si, coneixem els camps, no anem a qualsevol lloc a collir les plantes sinó que moltes les collim directament al camp perquè sabem l’amor amb què ho cuiden els pagesos. També sabem quines plantes trobarem en cada lloc, que són fresques, de bona qualitat i que ens permetran treballar-les bé. I fer xarxa és això, però també demanar consells, saber on podem trobar una planta que no es cultiva aquí, preguntar qui ho podria fer i mirar de tancar el cercle, no? Poder conèixer el procés d’un producte des de l’inici, des de la llavor fins a tenir-lo fet, és molt més enriquidor en tots els sentits.
- La vostra primera llavor va ser el sabó de tàpia. Quina és la història que amaga?És una història que també ens arrela allà on som, perquè el sabó de tàpia va ser el primer que vam formular com a cooperativa, és a dir, és una fórmula conjunta amb les artesanes que en aquell moment estàvem allà. També és un homenatge a l'espai que ens acull, que és el nostre obrador, una nau agrícola de finals del segle XIX que té unes parets de tàpia gruixudíssimes, de cinquanta centímetres, que dono fe que ens guarden molt i això ens permet tenir una eficiència energètica dins de les instal·lacions. Però a més a més, també és un homenatge de tot aquest saber que ha vingut i ens ha precedit, que moltes vegades donem per suposat, però hi ha amagats un saber, un art, una ciència popular, que també és el que nosaltres volem despertar. Tot plegat arrodoneix el procés i a nosaltres ens agradaria arribar a ser un pol de transformació de territori i, dins de les nostres possibilitats, de transformació social, donant a conèixer aquests valors que cal continuar conservant i els sabers populars per recordar aquesta saviesa que hem tingut.
- Com encareu aquesta feina de transmissió i de divulgació per explicar com són els sabons que feu?Amb dues generacions aquests sabers populars que et deia els hem perdut. A les nostres criatures els resulta difícil distingir una planta d’una altra, o un arbre d’un altre i ja no et dic que sàpiguen quines propietats tenen i per a què serveixen... Però no només limitat als sabons perquè també hi ha altres coses de la cura personal, productes del dia a dia que tots fem anar per cuidar-nos la pell, dentifricis, neteges de cara que res tenen a veure amb el que surt ara de gammes superàmplies de productes per fer un ritual en 25 passos!
- Els famosos skincares?Si, està molt bé prendre cura d’un mateix, però és molt més senzill del que sembla i per això també volem fer divulgació i tallers perquè es pugui aprendre i fer-ho a casa. Per què si algú té interès pugui anar a buscar unes plantes, conegui quines són, per a què serveixen, les pugui utilitzar... També hi ha una crida a investigar per què darrere de tot això hi ha un treball d’etnobotànica.
- Clar, un cop tens tots els ingredients has de saber com usar-los per aconseguir fer el producte, no?Sí, i aquí hi ha un treball que no es veu fàcilment, però hi és. Un treball de documentació, o almenys així és com treballem nosaltres. Documentació etnobotànica que ens permet afegir plantes, identificar-les, situar-les, investigar-les del dret i del revés... Al final aprens a fer una mica de tot, investigació, però també rigor científic perquè has de poder justificar que són segurs, veure quina dosi es pot posar, perquè hi ha moltes plantes que no es coneixen prou i no estan prou ben documentades i hi ha un treball de recopilar informació per saber com s’ha utilitzat tradicionalment i com s’aplica de forma segura. Després ja és una fase d’anar fent proves perquè no es tracta de tenir ingredients, ajuntar-los i ja tens un sabó! Has d’esperar un temps per veure com treballa, si queda massa tou o massa dur... També hi ha un període de prova amb un grupet que tenim nosaltres i comentem com ha anat, què ha passat i a partir d’aquí cal anar ajustant i corregint fins que queda el producte que tu vols.
- Després hi ha la part més burocràtica de garantir i certificar la qualitat del producte i aquest procés també té molts passos, no?El que entranya fer un producte cosmètic no és només fer-lo i fer-lo bé, que és un pilar fonamental, sinó que també ho has de treballar seguint unes bones pràctiques, amb tots els protocols de l’obrador o del lloc on estiguis treballant i després cada producte necessita ser avalat per un tècnic que digui que és segur, que tingui un perfil toxicològic de tots els ingredients, que les instal·lacions tinguin un certificat o una declaració responsable, perquè nosaltres no tenim un registre sanitari, tenim una declaració responsable. També hem de guardar els productes molt temps per custodiar la cadena... Hi ha molts factors implicats i no és que sigui difícil, però hi ha moltes coses a tenir en compte perquè tot funcioni i perquè al consumidor final li arribi un bon producte, que sigui segur i que tingui tots els condicionants que et comentava, i que a la vegada estigui arrelat al territori.
També et pot interessar
- Com és el dia a dia a l’obrador en un dia de producció, un dia en què es vulgui elaborar un producte?Partim del fet que pràcticament un 90 % de la feina de producció és feina de despatx, però un cop entres a l’obrador primer cal tenir una ordre d’elaboració on ha de quedar ben estipulat i de forma metòdica què es produirà i de quina manera. És una feinada burocràtica on hi ha de constar els ingredients que utilitzaràs, les quantitats exactes, el lot, la caducitat, la documentació, les fitxes de seguretat, les fitxes tècniques... Un cop tens això, entres al magatzem i revises que hi ha tots els productes de l’ordre d’elaboració, els posem en un carro i els passem per una inclusa, un armari de pas, que ja dona directament a dins de l’obrador. Hi ha tot un circuit perquè hi hagi el mínim de contaminació. Per això al vestidor ens canviem i ens posem esclops, bata i gorra i passem a recollir les matèries primeres en una sala on fem el pesatge. Fragmentem el producte i agafem el que necessitem i la resta ho tornem a envasar i preparar per tornar-ho al magatzem. Amb els productes fragmentats passem a la sala d’elaboració on fem tots els processos descrits prèviament amb aparells i estris per fer la producció. Un cop acabat ho passem a la sala de condicionat on tallarem, polirem o envasarem i ja ho tindríem preparat perquè surti a través d’una altra inclusa a la sala d’expedició per fer l’etiquetatge. Netegem l’obrador, deixem els productes al magatzem i ens canviem, per anar a la sala d’expedició. Una tècnica ha de donar l’alta d’aquests productes i llavors ja ens els podem endur, llevat que hagin d’anar al laboratori i llavors es tarda més.
- Quant temps es triga a poder comercialitzar un producte un cop ja està fet?Depèn de l'agilitat i dels mitjans que tinguis. A més un cop ets a l’obrador, com has hagut de fer una feina burocràtica important, mires d’optimitzar recursos. Nosaltres fem lots curts, un lot gran seria unes 150 unitats de producte i això es fa per estalviar processos i economitzar temps. Els sabons en fred per exemple, un cop fets s’han de deixar quaranta dies mínim abans de condicionar-los. També s’han de fer inventaris perquè no pots fer de tot en qualsevol moment de l’any. T'has d'assegurar tenir oli per fer sabó tot l'any, calcular que si aquesta planta es va recollir en aquesta època ja hagi fet un bon procés d’assecament. No és tan senzill com anar un dia a l’obrador i ja es produeix per tot l’any. Les artesanes normalment som autònomes i llavors nosaltres mateixes ens ho fem tot, també anem a les fires, que normalment són els caps de setmana, s’ha de conciliar amb la família... Hi ha molta feina darrere per fer un producte que pràcticament està fet a mida i és exclusiu, perquè no n’hi ha cap d’igual.
- Avantva és un obrador compartit, però a banda d’això també és un punt de trobada a El Poal. Què més hi passa en aquest obrador?En aquest espai hi ha uns cups, tradicionalment s’hi feia vi i en el seu moment tot el poble hi estava involucrat i és bonic recordar-ho. Fem visites, tallers i tenim obert l’espai de venda perquè tothom qui vulgui pugui venir a visitar-nos. De vegades es crea un espai de confidències on es barreja tot una mica i la gent ens pregunta per a què serveix aquesta planta, o què els podria anar bé per un determinat problema. Confien en tu perquè saben que ho has estudiat i perquè els productes passen tots els filtres per garantir que siguin segurs. T’explicaré una cosa que em va fer molt contenta i és que jo li vaig enviar un sabó a una amiga de València, que ens va fer uns dissenys, i quan li vaig preguntar si l’havia provat em va dir que no perquè li havia donat a un alumne seu que sempre anava amb màniga llarga perquè tenia dermatitis i ara aquest alumne porta màniga curta perquè el sabó li ha anat tan bé que ja va amb els braços descoberts. No estem fent cap elixir miraculós, però, per exemple, hem contribuït a l’autoestima d’aquest xiquet.
Web Cooperativa Avantva
