Roser Regolf
,
04/06/2019
Entorn

Salvador Cardero: "Les Terres de l’Ebre són una de les zones més riques en patrimoni botànic"

Té documentades més de 4.000 espècies de plantes i és el creador del Jardí de la Miliana d’Ulldecona
Salvador Cardero

Foto: 

Cedida
El botànic Salvador Cardero
Des de l’any 2013, les Terres de l'Ebre són Reserva de la Biosfera per la UNESCO, pel que la seva biodiversitat i riquesa paisatgística no són cap misteri. Amb un arxiu fotogràfic de 4.000 espècies vegetals documentades i una col·lecció de més de 1.500 plecs d’herbari, Salvador Cardero (Córdoba, 1951) fa més de dues dècades que està vinculat al món vegetal, temps en què ha documentat totes les espècies de les Terres de l’Ebre i ha creat el Jardí de la Miliana. Un espai que presenta més de 500 espècies de plantes vives, que van des d’arbres fruiters a plantes medicinals. Ara, Cardero ha cedit el seu fons fotogràfic al Museu de les Terres de l’Ebre. Hem parlat amb ell.
"El nostre territori sempre ha despertat gran interès per part dels botànics i estudiosos de la natura, fet que ha generat molts articles i tesis doctorals"

- Amb una extensa experiència en botànica, diu que es considera pràcticament autodidacta. Com comença a interessar-se pel món vegetal?
Durant els anys 80 vaig treballar més d’una dècada d’herbolari, venent herbes medicinals. Aquesta professió va ser la meva porta d’entrada al món de les plantes. Un temps després va caure a les meves mans el llibre 'Plantas medicinales: el Dioscórides renovado' de Pio Font i Quer, una obra mestra que t’absorbeix i et dóna l’empenta per voler conèixer més a fons el món màgic del regne vegetal.

- Diu que és expert en etnobotànica...
Podríem dir que l’etnobotànica és la ciència que estudia la relació que l’home ha mantingut amb el medi vegetal al llarg de la història. També correspon a l’interès per recuperar part d’aquesta relació, en la qual l’ésser humà va aprofitar la natura utilitzant les plantes per guarir-se, alimentar-se, vestir-se o per a construir la seva casa.

- I com és aquesta relació actualment?
Avui en dia existeix un interès creixent per conèixer els usos que van tenir les plantes a l’antiguitat i els que segueixen tenint ara. Hi ha un viu interès per les plantes, tant per part dels científics com de la indústria farmacèutica i de la gent en general. Els primers, per a documentar les flors dels diferents territoris, i la indústria per investigar principis actius que poden donar lloc a nous medicaments. A més, tot i no ser un estudi reglat, molts treballs de doctorat, sobretot a les facultats de Farmàcia, tenen com a base els usos de les plantes per aprendre a reconèixer les que són comestibles, les que es poden usar en cosmètica natural, com a tints...

- I les medicinals.
Abans, en el món rural, hi havia un gran coneixement de les plantes amb usos medicinals, que s’anava transmetent de generació en generació. A molts barris hi havia la botiga de l’herbolari que disposava d’un ampli repertori de plantes, però tota aquesta cultura ha canviat en l’actualitat. Durant els anys 70 i 80, hi va haver una revifada per l’interès envers les plantes, sobretot de les plantes medicinals com a alternativa a la medicina al·lopàtica. Una revifada que també va anar acompanyada de ganes de viure a la natura.

- Tot i gairebé desaparèixer els herbolaris, ara sembla que torna a haver-hi un cert interès en els tractaments naturals…
Amb els anys, l’ús de les plantes medicinals al natural, recollides del camp, ha anat a menys. Molts dels preparats a base d’aquestes plantes venen en forma de píndoles o en extractes que es comercialitzen a les farmàcies i botigues de dietètica, el que en facilita el seu ús. Tanmateix, la gent continua interessada a saber d’on surt l’extracte de valeriana o les píndoles de fràngula que estan prenent. Podem veure programes de televisió dedicats al tema de les plantes, articles als diaris, cursos per a conèixer la natura...

- Hauríem de tractar-nos més amb mètodes alternatius?
Quan imparteixo un curs de plantes medicinals sempre equiparo la medicina alternativa i l’al·lopàtica, les poso a un mateix nivell i explico que des del meu punt de vista les dues medicines són complementàries. Necessitem la medicina oficial, ja que és molt efectiva en els diagnòstics i en el tractament de les malalties més greus, però també es podria potenciar més l’ús de les medicines alternatives pel tractament d’altres patologies menys greus. Actuant així evitarem l’ús excessiu de fàrmacs i els seus negatius efectes secundaris.


El Jardí de la Miliana, a Ulldecona.

- Al seu web té registrades i documentades en forma d’arxiu fotogràfic més de 4.000 espècies de flora. Com comença?
A més de l’arxiu fotogràfic, també tinc una col·lecció de més de 1.500 plecs d’herbari que serveixen de testimoni d’algunes espècies difícils de classificar per les fotografies. El final de la meva etapa com a herbolari coincideix amb la meva preparació en el món de la divulgació. En aquesta nova etapa em dedico a donar cursos de fitoteràpia i d’etnobotànica en diversos centres i escoles de Barcelona. Per a il·lustrar aquests cursos necessito fotos de plantes medicinals, i com que al mencionat llibre 'El Dioscórides' en surten prop de 800 espècies, aquestes són el meu primer objectiu. Així comença l’arxiu, primer per les plantes medicinals i després per la botànica en general. Vaig fer cursos de botànica, vaig comprar llibres, viatjo per fotografiar plantes rares o en perill d’extinció, consulto dubtes a experts... Després vinc a viure a les Terres de l’Ebre i entro a formar part el Grup de Recerca, publiquem l’obra coral 'Plantes del Port', i acabo amb l’arxiu actual que serveix per a il·lustrar aquest llibre.

- Com es documenta una planta?
La documentació completa inclou les fotografies i els plecs d’herbari. Amb aquest material fas la classificació pertinent, i si els resultats són satisfactoris, el plec s’arxiva en les caixes amb el nom científic, el lloc de recol·lecció, les coordenades d’UTM, la data i el nom del recol·lector i classificador. A les fotos les anomeno amb el nom científic, seguit d’un número d’ordre, el lloc i la població. Així passen a formar part de l’arxiu fotogràfic.

- Puc preguntar-li si té una planta preferida?
Quan ja estàs ficat dins del món de la botànica totes les plantes són interessants, però sempre hi ha moments inoblidables. Recordo la descoberta a la serra del Montsià d’una planta superior, l’Orella d’ós (Ramonda myconi), l’any 2006. Trobar una planta superior nova en una serra tan estudiada com la de Montsià és tot un esdeveniment. Vam pujar tots els companys, acompanyats del caçador d’Ulldecona que l’havia trobada. El lloc: una paret escarpada plena de plantes florides. Crec que és la vegada que vaig xalar més i vaig fer més fotos d’una sola espècie.

- I la seva estació de l’any?
Per a fotografiar plantes l’ideal és aprofitar la temporada de floració de cada espècie. Aquí, a les Terres de l’Ebre, tenim dues èpoques idònies: la primavera i la primavera d’hivern, és a dir la tardor. Són les èpoques que hi ha més espècies en floració, però sempre hi ha l’excepció; tenim orquídies que floreixen molt prompte, al febrer, i els narcisos o nadales que, com el seu nom indica, ho fan a voltes de Nadal. El garrofer del diable (Anagyris foetida) perd les fulles a l’estiu i ho tenim en plena floració ara a l’hivern.

- Ha creat el Jardí de la Miliana, on hi ha més de 500 espècies diferents de plantes. Què significa aquest espai per a vostè?
El jardí neix per la meva afició a les plantes, però també com a eina didàctica de primer ordre. A partir de dedicar-me a la divulgació, una de les eines ha sigut l’arxiu fotogràfic, i l’altra, també fonamental, el Jardí de la Miliana. Quan organitzo un curs de plantes, de botànica o de qualsevol altra mena, el curs acaba amb una sortida de camp i en una visita al jardí.

- Com ha dit abans, també s’interessa per la vegetació dels Ports?
Ja abans de l’any 2000, quan vaig venir a viure aquí, sempre m’havia interessat la riquesa botànica d’aquestes terres. A cavall entre dos Parcs Naturals, les Terres de l’Ebre són una de les més riques en patrimoni botànic. La riquesa de la nostra flora es podria resumir així: al delta de l’Ebre tenim espècies de les zones desèrtiques del nord d’Àfrica; a les parts altes del Massís del Port tenim la fageda més meridional del continent, el faig (Fagus sylvatica) és una espècie boreo-alpina, al que hem d’afegir les casi 1.600 espècies del Massís del Port.

- Es reconeix el territori com a tal, o encara falta molta divulgació per a despertar curiositat pel sector?
Potser, la gent en general, no té prou consciència de la gran riquesa botànica que tenim, però es treballa per donar-la a conèixer. El nostre territori sempre ha despertat gran interès per part dels botànics i estudiosos de la natura, fet que ha generat molts articles i tesis doctorals. És prou coneguda l’excursió botànica organitzada pel Dr. Pio Font i Quer al Massís del Port, l’any 1917. Acompanyat del també botànic Carles Pau, de Francesc Beltran i del Sr. Pertegàs, farmacèutic de La Sénia, vam recórrer el territori durant 8 dies i vam posar al dia el coneixement botànic sobre el Massís.

- Hauríem d’estrènyer més els nostres vincles amb la natura?
Actualment a les escoles ja s’està fent un treball didàctic per inculcar a les noves generacions un coneixement més ampli de la natura en general. Que nens, joves, i no tan joves, surtin al camp amb la idea de deixar la muntanya igual que l’han trobat i que mostrin un gran respecte tant per les plantes com per els animals,  ja podem dir que és un gran pas.

Més informació: 

També et pot interessar