Jump to navigation
- Edicions Salòria va néixer l’any 2002, què et va portar en aquell moment a apostar per aquest projecte editorial a La Seu d’Urgell?Podríem dir que va néixer de la inquietud de quatre amics que teníem ganes de fer algun projecte a nivell de comunicació local, pensant amb el públic de La Seu d’Urgell, de l'Alt Urgell i de les comarques veïnes del Pirineu, per tractar temes sobretot culturals i de tradicions. Érem un grup d’amics amb diferents inquietuds, vinculats a les festes majors o a l’associacionisme local i teníem ganes que es parlés més del que allà es feia. Hi havia un cert buit local a nivell de mitjans de comunicació, vam començar creant una revista i a partir d’aquí vam entrar al món editorial, una mica sense voler-ho, no era el nostre objectiu principal.
- Quan mires enrere, què és el que més et satisfà de la trajectòria d’Edicions Salòria al llarg d'aquests més de vint anys?Em sento orgullós sobretot de la feina que s'ha fet, i encara que Edicions Salòria sigui una editorial molt petiteta, com tantes altres que hi ha al país, jo crec que s’ha de reivindicar també la feina que fem aquestes petites editorials diverses i plurals, sobretot per donar veu a la gent del territori. Cada dia ens venen a veure entitats i associacions que celebren anys d'història, o per exemple els Bombers d'Alp que fan els 50 anys i volen fer un llibre recopilatori, la cooperativa del Cadí, que també prepara un llibre sobre el seu fundador... Són entitats o gent que ens ve a veure perquè saben que estem allí, els podem assessorar o ajudar per fer un llibre, saber com es fa... Aquesta feina a mi m’agrada més que treure un gran títol i vendre’n 50.000 exemplars, que això segurament no ho farem mai. Aquesta no és la nostra lliga, la nostra lliga és col·laborar amb la gent del territori i poder fer productes literaris locals dignes.
- Recordes quin va ser el primer llibre que vau editar i quin significat té ara, vist amb la perspectiva dels anys?Sí, clar! El primer llibre va ser una recopilació d’articles de Marià Cerqueda. Ell col·laborava fent un article mensual a la revista i ens va semblar que tenien cert èxit i ho vam publicar amb el títol 'El gust i les ganes de ser pirinencs'. Era una recopilació d’entre cinquanta i seixanta articles, més algun altre d’inèdit que va escriure després, per tenir-los agrupats. Va ser una mica improvisat, sense cap voluntat en aquell moment de crear una editorial ni donar-li continuïtat.
- De la improvisació a l’evolució, perquè d’aquells primers títols el catàleg s’ha anat ampliant apostant per Meraki, un nou segell dedicat a la literatura infantil i juvenil.Sí, la veritat és que ens hi hem anat posant i l’últim pas va ser en pandèmia, creant un nou segell, especialitzat i dedicat a la literatura infantil i juvenil. Després de quinze anys editant llibres locals teníem molt clar que Salòria és una editorial del Pirineu que només feia llibres del Pirineu. Volíem fer alguna cosa diferent amb vocació d’expandir-nos i intentar créixer. I així vam crear Editorial Meraki, que la veritat és que té un cert reconeixement i igual que fem amb Salòria, mirem de fer productes de la màxima qualitat. Estem en aquesta batalla diària.
- És una manera d’apropar-vos a un públic més jove i que preguin consciència a través dels llibres de quin és el seu entorn, on viuen i on creixen?Sí, aquesta és la nostra voluntat. Després de publicar el primer llibre va venir un autor local, també col·laborador nostre, i ens va proposar fer un llibre infantil, basat en la tradició i la història local, 'La trementinaire de les nenes rosses', sobre la història de les trementinaires de la vall de la Vansa. Ens hi vam posar i va ser tot un descobriment, perquè no en teníem ni idea de com es feia un llibre infantil. Vam mirar què feia altra gent, vam aprendre i el vam publicar. A partir d’aquí, aquest col·laborador ens va proposar anomenar-la col·lecció Petit Pirineu i així va néixer una col·lecció que avui té 25 títols, tot de llegendes, històries i tradicions vinculades al Pirineu. Són llibres que es treballen molt a les escoles, però que també s’envien a l’estranger. Hi ha molta gent que té fills que treballen a Brussel·les, els Estats Units o el Japó i els padrins, sobretot, volen que els seus nets aprenguin català, recordin els seus orígens i les històries locals. Són llibres bastant viatgers i realment a nivell editorial n’estic molt orgullós de la col·lecció Petit Pirineu.
- Al catàleg hi veiem col·leccions petites, publicacions d’entitats i associacions, oportunitats a autors novells de caràcter més local, però també escriptors consolidats com Josep Vallverdú ('El captaire') o Colm Tóibín ('Una casa al Pallars'). Com sorgeixen aquestes col·laboracions?Són petites oportunitats i el nostre catàleg és molt eclèctic. Fa uns dies parlava el Jordi Ferrer de Cossetània de tots els moviments que hi ha hagut d’adquisicions en l’àmbit literari i deia que ells, que fan una mica de tot i porten molt temps fent de tot, doncs els va prou bé perquè continuen treballant. Nosaltres també fem bastant de tot, sobretot en l’àmbit local, però després et trobes autors com Colm Tóibín o Josep Vallverdú, amb sensibilitat per voler publicar amb una editorial local i que a més ens coneixem i ens caiem bé. Tóibín estiueja al Pirineu, hi té molta vinculació i li venia de gust fer aquest gest podríem dir de generositat per part seva, perquè evidentment podia publicar on volgués. Són apostes o detalls que tenen els autors i per nosaltres són oportunitats que ens sorgeixen i que ens donen l’opció de publicar també amb autors que sobresurten del nostre catàleg habitual i n’estem molt contents.
- La premissa per publicar amb vosaltres és que hi ha d’haver algun vincle amb el Pirineu?Com que som tan eclèctics, també ho fem quan no hi ha vinculació, però en el 95 % dels casos sí que n’hi ha. Per això vam crear Meraki, perquè volíem fer coses diferents. Fins i tot tenim un segell nou que es diu Setúria, que també té publicacions que no tenen res a veure amb el Pirineu, perquè ens hem atrevit amb aventures que ens han vingut de fora, que ens han semblat interessants i ho hem volgut provar. Som una mica agosarats... Soc periodista de formació i no em considero editor, potser em poso en un lloc que no em tocaria perquè quan veig els editors professionals els hi tinc un respecte màxim. Em dedico al món de l’edició, però encara em considero un intrús en el sector.
- Comentaves el moment intens que viu el mercat editorial aquestes setmanes. Quines són les principals dificultats amb què us heu trobat com a editorial petita i independent al llarg d’aquests anys?Moltes dificultats! L'Aniol Rafel n'ha parlat i altres companys també n'han parlat. Evidentment, el tema econòmic, financer i de manteniment de l'editorial. Aquest problema el tenim sempre, constantment, i hem de sobreviure, hem de fer mans i mànigues i molta gent hem de treballar d'altres coses per poder tirar endavant els nostres petits segells editorials. El tema econòmic és el principal. Després, la dificultat de la gestió d'un sector que no és fàcil, té les seves particularitats i les seves dificultats, i el que guanyes amb un llibre ja ho has d'invertir per al següent. És un sector complex. Si ets molt petit i vas fent amb la parella, amics o amb dues o tres persones i no de forma professional, pots anar tirant, però si et vols professionalitzar i intentar créixer com els hi va passar a Periscopi que es van convertir en una editorial mitjana potent, suposo que llavors tens més dificultats afegides perquè el mercat és supercomplex i està molt dominat per les grans empreses que també dominen els algoritmes, el màrqueting, els punts de distribució, els punts de venda... I tu t'has de fer el teu espai, però és bastant difícil.
- Heu rebut mai alguna oferta d'aquest tipus?No, no... Les grans editorials saben molt bé què fan i compren els bons. En aquest cas, penso que Planeta s'ha emportat al millor editor del país i la millor editorial del país. Els altres, doncs, anem fent potser una mica improvisadament, però Déu n'hi do el que fem, podem estar contents! Però no hi ha cap estratègia darrere, tot és diferent.
- En aquest context i mirant cap al futur, com veus el sector editorial català i el paper que hi jugueu les editorials de proximitat?No soc un gran expert, però en el nostre cas el que volem és subsistir, poder continuar editant el que ens ve de gust i mirar de fer-ho de la manera més digna possible. Això ja és un èxit. A nivell de país, crec que no es perdrà aquesta diversitat que trobes en cada comarca, amb les seves petites editorials. Crec que, igual que passa amb els mitjans de comunicació locals i comarcals, enriqueix molt el país i s'ha de mirar de protegir i mantenir. Evidentment, a nivell macro, les grans editorials són les que dominaran una gran part del mercat, perquè tenen les eines, i les petites, moltes vegades més per voluntarisme de la gent que no per rendiment o per profit econòmic, continuarem sent-hi i convivint amb les grans, que cada cop són més grans i cada cop acumulen més. Evidentment, si hi ha un segell que destaca, se'l quedaran els grans grups, perquè és així com s'han fet grans.
- Vosaltres fa gairebé 25 anys que piqueu pedra. Teniu algun projecte nou entre mans?Sí. És veritat que som petits i fem el que podem, però som inquiets i ens agrada moure'ns. Amb Meraki, el segell de literatura infantil i juvenil, estem explorant noves línies amb les escoles, la formació i els serveis als ajuntaments. A nivell de formació, estem experimentant fent exposicions per tot Catalunya de temes d'igualtat, maltractament, digitals... Estem fent propostes a ajuntaments, a institucions, i estem organitzant xerrades, exposicions o jocs que mirem de comercialitzar. És una línia amb la qual ara ens entretenim bastant, no sabem com funcionarà, però és una finestra que hem obert.
Web Edicions Salòria Instagram Edicions Salòria
