Jump to navigation
- Què t'interessa de les llegendes per fer-les protagonistes dels teus projectes? No és la primera vegada que ho fas...Les llegendes m'interessen des de fa molts anys, des que era petita. Les històries mitològiques formen part de la meva infància. Cada país té les seves llegendes i tot i que, de vegades, no ho fan de la mateixa manera, parlen dels mateixos temes. Per exemple, trobem ponts del Diable en molts països, però al darrere de cada construcció amb aquest nom no s'hi amaga la mateixa història. M'agraden les llegendes perquè són històries de transmissió oral que venen de temps remots. Abans, ens explicàvem aquestes històries al voltant d'un foc de camp o els avis les explicaven als infants. És un fet que trobo molt interessant. L'any 2021 vaig estar a les illes Fèroe i allà, amb els seus paisatges tan especials, vaig dur a terme un projecte de fotografia de cocreació amb infants sobre mites i llegendes locals. El projecte va anar molt bé i, d'alguna manera, ha estat el que he tornat a fer ara, a Tarragona. He fet que els nens siguin els que expliquin aquestes històries, que n'esdevinguin actors. Penso que així es mantindran millor en la seva memòria que si les han llegit en alguna banda.
- En el cas concret de les llegendes del Camp de Tarragona, què és el que més t'ha cridat l'atenció?Quan vaig arribar a Tarragona no coneixia ningú i me'n vaig anar a una biblioteca a investigar i a documentar-me. De totes les llegendes que vaig conèixer, vaig triar aquelles que en llegir-les em portaven alguna imatge a la ment, que les podia visualitzar. Penso que si jo les veig com si fossin una fotografia, els infants també les poden veure així. I amb les fotos i amb les disfresses també els és més fàcil poder-les imaginar. També em vaig trobar que a l'imaginari de Tarragona hi ha moltes criatures, com ara l'àliga o el bou, però sense històries reals al darrere, sinó que més aviat són figures simbòliques. Llavors, em vaig decantar en les que tenien alguna història per explicar, com ara és el cas de la comtessa de Tarragona.
Representació de Raquel de Santa Tecla | Foto: Ophélie Giralt- Com va ser el procés d'escollir aquestes llegendes que sortirien més tard a les fotos i de trobar els nens amb qui representar-les fotogràficament?Després de buscar aquests relats, vaig parlar amb altres persones, com ara un historiador, perquè volia comprovar que cada llegenda estigués ben explicada. Hi va haver llegendes que vaig trobar a internet i no volia mostrar alguna cosa que no fos veritat o que no es trobés dins de la història del Camp de Tarragona. Per trobar els nens que em van fer de models, la fotògrafa tarragonina Elena Gavaldà em va ajudar a buscar-ne per diferents associacions. Per exemple, els nens que surten a les fotos de la llegenda de Sant Jordi són de Montblanc, els que apareixen a les fotos de la llegenda del diable i la donzella són familiars de membres del col·lectiu Photo Km0, i la nena que surt a les fotos que mostren la llegenda de la bruixa d'Altafulla és castellera en aquesta població. Vaig intentar que els nens que sortien, d'alguna manera, estiguessin acostumats també a escoltar històries com aquestes.
- Així, doncs, els infants que hi apareixen, coneixien les llegendes? Com les vau treballar?Durant els primers tallers vam estar llegint aquestes històries. N'hi havia algunes que les coneixien, com ara la de Sant Jordi o la Cucafera. En canvi, altres com la de la Castanyera o la del diable i la donzella en sabien altres versions. També n'hi havia que no havien sentit mai. Va ser tota una descoberta per a tots. Els vaig demanar que escollissin les que més els agradaven, però va ser complicat i al final les vaig triar jo, però dient que si la que els tocava representar no els agradava, la podien canviar. Ens vam entendre bé! Llavors, ells van dibuixar les disfresses amb què apareixen a les fotos i que jo vaig cosir durant cinc mesos, entre els mesos de gener i maig d'enguany. Va ser molta feina perquè jo, a més, estava treballant en una altra banda. Realment, hi havia més feina de cosir que de fer fotos. Tots van participar en la creació de la seva disfressa i em van ajudar en la confecció dels accessoris.
- Els protagonistes de la mostra 'Llegendes' i que recreen aquestes històries són infants. Quin significat té que no ho siguin els adults o la gent gran?Els nens tenen més imaginació, són més lliures. Podria dir que no toquen tant de peus a terra. No tenen encara gaires referències i són més lliures per imaginar. I era el que volia trobar. També m'agrada aquesta idea de reunir-los, encara que no es coneguin, al voltant d’un tema comú com la cultura i el territori. Ells se senten orgullosos d’haver creat alguna cosa en col·laboració amb un adult i això em sembla molt emotiu. Quan van veure les fotografies exposades pels carrers, n'estaven molt contents i orgullosos.
- Com deies abans, ja havies fet un projecte similar a les Illes Fèroe. Hi ha algunes similituds entre les llegendes d'aquest territori i les del Camp de Tarragona?En podríem trobar algun, sí. Per exemple en el cas de la història de la Cucafera aquí i del Nix, allà. El Nix és una criatura que emergeix a terra a la recerca de víctimes a les quals embruixar. Si algú el toca, l'arrossegarà fins al fons del llac, on es quedarà per sempre. La història de la Cucafera és similar, ja que es tracta d'una criatura temible que sortia del mar durant la nit per atacar els pobles costaners, on capturava i devorava nens i dones joves.
Representació de Sibil·la | Foto: Ophélie Giralt- Afirmes que les llegendes connecten amb els ‘arquetips universals’ que anomenava Joseph Campbell, un fons comú de relats que cada cultura declina a la seva manera...Sí, i moltes, moltes vegades, parlen de coratge i de valentia, però alhora, també serveixen per espantar la gent, com passa en el cas dels mites del Nix o de la Cucafera. Serveixen per advertir-los de perills. Crec que aquestes històries són una manera divertida d'explicar-los aquestes advertències i de convertir-les en aprenentatges.
- De fet, són històries que es mantenen en el temps i es vinculen a un territori concret. No caduquen...Sí, són històries que escoltarem durant molts anys, potser canviaran una mica, però l'essència serà la mateixa. Penso que està bé tenir històries que representin cada país i, amb els meus projectes, poder representar-les amb els nens de cada lloc.
- Tens pensat continuar aquest projecte en altres indrets?Sí, em ve molt de gust. Necessito estalviar, però penso que d'aquí a un any marxaré a una altra banda per repetir-lo. No sé on, perquè sempre depèn de si puc tenir una feina complementària que m'ho permeti. Vaig estar mirant de marxar a Lapònia, però encara no n'estic segura. Dependrà de molts factors.
- Quin retorn has tingut fins ara de l'exposició de Tarragona, des que es va inaugurar?Està anant molt bé! I el dia de la inauguració fins i tot vaig fer un petit discurs en català, mirant el mòbil, això sí! [riu] Recordo que hi havia una setantena de persones. M'hi van acompanyar representants de l'Ajuntament de Tarragona i en Pep Escoda, del col·lectiu Photo Km0, va explicar el projecte als assistents. Vam recórrer els carrers de la Part Alta de Tarragona on es poden veure les fotografies penjades en diferents balcons. Hi havia els nens, també. És un projecte que uneix infants, història i cultura del territori, per això és tan bonic. A més, barreja aspectes de documental i d'autoria pròpia.
- Per què vas escollir Tarragona?La veritat és que ha estat fruit de la casualitat. L'any 2023 vaig fer una exposició a Les Rencontres de la Photographie d'Arles i la Verònica Moragas, també del col·lectiu Photo Km0, va venir a veure-la i em va parlar de Tarragona. Aprofitant que aquell any anava al sud d'Espanya de vacances, vaig passar dos dies a Tarragona i em va agradar molt. Així que, finalment, va ser on va néixer el projecte 'Llegendes'.
Web Ophélie Giralt Instagram Ophélie Giralt Instagram Photo Km0
