Exposició 'Els Nabís: De Bonnard a Vuillard'

Exposició 'Els Nabís: De Bonnard a Vuillard', mostra que fa un recorregut per un grup d'artistes, els nabís —paraula derivada de l'hebreu neviim, 'profetes'— que van voler acostar l'art a la vida quotidiana, posar el color, la intimitat i l'espai habitat al centre d'una nova idea de modernitat.

Actiu entre 1888 i 1900, el grup es va formar al voltant de Paul Sérusier, originalment, amb alumnes de l'Académie Julian —un centre artístic que oferia una alternativa liberal als ensenyaments oficials de l'École des Beaux-Arts de París—: Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, i aviat s'hi van afegir Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. 

Malgrat les seves diferències, els nabís es van mantenir units al voltant de la idea de retornar a la pintura el seu caràcter decoratiu. Desitjosos de restablir la unitat de l'art, els seus representants van practicar totes les tècniques —pintura, dibuix, gravat, escultura, fotografia—, i molts, a més de pintar, van treballar en camps com ara el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d'interiors, amb la intenció d'embellir la vida quotidiana amb obres que representen la reconciliació entre l'artista i l'artesà.