Temps per respirar art

Actualment sentir-se saturat per l’alt volum d’informació que ens arriba és normal. Cada dia rebem inputs de moltes direccions i en molt poc temps. Les noves tecnologies ens empenyen a seguir un ritme poc assumible i sovint cal parar per agafar aire i continuar. Aquesta situació inspira el concepte en el que es basa 'Breathing Time (Temps per respirar)', una mostra col·lectiva de 26 creadors visuals del Camp de Tarragona que té lloc del 2 al 31 de maig en 10 equipaments culturals del territori.

La idea de la mostra neix gràcies a l’impuls que va suposar l’obertura del CA Tarragona Centre d’Art. Una de les primeres idees era aglutinar els agents del Camp de Tarragona que treballen l’art contemporani i englobar totes les línies creatives existents arreu del territori. D’aquí va sorgir la Xarxa de Gestors i Programadors del Camp de Tarragona i un seguit de reunions que aquest nou grup de treball va anar realitzant amb els creadors visuals aplegats sota L’Irradiador, un arxiu d’artistes impulsat pel mateix CA. Un procés de reflexió que també es va estendre a altres agents de la zona com ara els equipaments i que, ara, ha donat el seu primer fruit: la mostra ‘Breathing Time (Temps per respirar)’ un únic projecte artístic que es pot contemplar en 10 espais repartits arreu de les comarques tarragonines.

Art contemporani arreu del Camp

Al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí i a la Sala Portal del Pardo d’El Vendrell s’exposen dues mostres col·lectives a mode de tast. Cadascuna d’elles acull 13 obres de la meitat dels artistes participants en el Breathing Time. L’exposició també compta amb un vídeo documental que resumeix l’experiència i que del 18 de maig al 28 de juliol es podrà veure al CA Tarragona.

Al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) trobem les fotografies de Jorge Conde on evidencia els hàbits de consum i els excessos de la societat contemporània. En el mateix camp, Ro Caminal reflexiona sobre el rol de les dones en la societat. Jordi Erola utilitza tècniques de cartografia i geomorfologia per parlar de l’identitat vinculada al territori. Raquel Friera tracta la mercantilització social i artística en dos formats: vídeo i fotografia. Les imatges de gran format de Gemma Clofent ens mostraran paisatges propers i comuns als que sovint no donem importància per ser habituals.

El Centre d’Art Cal Massó de Reus també acull les obres de cinc artistes. Patrícia Carles parla sobre el ‘no-arrelament’ en un vídeo projectat sobre una paret intervinguda també artísticament. Els dibuixos de Quim Packard beuen del món de la música, el còmic underground i la fantasia. Les obres de Mariona Moncunill volen incentivar el debat, analitzar i posar una mirada crítica. Ariadna Parreu ens proposa exercitar-nos anímicament i festivament en la seva instal·lació i els videoartistes David Fernández i Gerard Gil presenten obres que utilitzen found footage per construir obres pròpies.

Al Centre de Lectura de Reus exposen els artistes Jordi Llort i Gerard Cuartero. El primer exposa llibretes d’artista a les vitrines del Centre mentre que el segon utilitza les escales que pugen del hall al primer pis per col·locar-hi els seus llapissos.

Els carrers de Tarragona també són part de l’espai expositiu del Breathing Time amb l’obra de Pau Francesc López, un remake arqueològic en format de gravats policromats que ocupen els 8 plafons de Display. Laboratori Visual de Tarragona. Les fotografies de Gemma Valls i Gerard Boyer tenen el seu lloc a l’Espai Jove Kesse Tarragona. Ella es basa en la necessitat de fugir de tot humà i ell aporta una visió intimista i nostàlgica. Als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Núria Rion ens ofereix una videoprojecció i un dibuix.

Cinc artistes de variades disciplines exposen també al Museu de Valls: Mar Borrajo, que a partir de lletres i paraules conforma peces gràfiques, en aquest cas, basades en parts del cos humà. Àlvar Calvet que nodrint-se de l’experiència d’un col·lectiu de persones cegues ha desenvolupat tot un imaginari plàstic. Manel Margalef que ens endinsa en paisatges descontruïts. Jordi Martorell i Lídia Porcar que presenten conjuntament una videocreació entre el teatre i la performance protagonitzat per gent discapacitada. Vanessa Pey que presenta la seva primera incursió en el món del vídeo.

La Sala Àmbits de Cambrils acull obres de tres dones: Ester Ferrando que reflexiona sobre el trastorn obsessiu compulsiu mitjançant unes piques de fibra de vidre i les pastilles de sabó que les acompanyen; Fani Pizarro, que es mou en la frontera que separa art i disseny, hi aporta unes peces de ceràmica i fusta que han estat forjades a mà recreant el procés industrial habitual per construir-les, i Cristina Serra que juga amb la dualitat públic-privat en les seves fotografies que ens mostren racons, sovint amagats, de residències de la Part Alta de Tarragona.

D’aquesta manera 'Breathing Time (Temps per respirar)' es converteix en una forma ideal de conèixer els creadors visuals del nostre territori així com els espais on s'exposen les seves obres. Una bona oportunitat per oxigenar les nostres preocupacions omplint els nostres pulmons d’art, que esperem que sigui el punt de partida d'altres iniciatives amb aquesta mateixa filosofia.
 

Més informació al blog del Breathing Time.