Martingala i altres pel·lícules

El festival de música electrònica de Reus ens recomana clàssics del cinema

Surtdecasa Camp

15/09/2013

Música

Això del Martingala és una cosa ben curiosa. És el nom d’un festival de música electrònica que el pròxim 21 de setembre celebra el seu segon any encara que a les hemeroteques no hi trobem pas res d’una primera edició, sinó més aviat d’un aiguat que va tirar-ho tot enlaire a darrera hora. Amb aquesta espina clavada “ben al mig de la il·lusió”, tal com diuen al seu web, afronten una nit que ens trobarem el primer cap de setmana de les Festes de Misericòrdia de Reus, i per on hi desfilaran Miss Q., Mar Abella, DJ DANIELektro i Sr. Lufthansa.

Ells seran els encarregats de procurar per les orelles d'una revetlla electrònica que de ben segur espantarà les possibles divinitats de la pluja que vulguin aigualir de nou la festa. Una edició del Martingala que tindrà lloc a la plaça Anton Borrell del Parc de Sant Jordi, el 21 a partir de la mitjanit, i que promou l'Ajuntament de Reus, encara que compta amb la coordinació i amb el segell propi de la gent de Perejil’s Sounds.

Però com que pot passar qualsevol cosa, com que el Martingala és molt més que un festival i sobretot seguint aquella màxima de “com més acotxes el cap, més aixeques el cul”, han decidit riure’s del mort, de qui el vetlla i de la cara que se'ls va quedar als mateixos membres de Perejil's l'any passat quan van veure que tot s'havia d'anul·lar. Precisament la pluja, barrejada amb aquella sensació d'impotència, és l’eix central de les escenes promocionals de l’edició d’enguany que s'han extret de grans clàssics del cinema. Aprofitant l’avinentesa i la seva (i la nostra) passió per les imatges en moviment, al Surtdecasa us oferirem cada setmana un nou vídeo i una nova recomanació pel·liculera fins que arribi el festival.

4. Agent Smith, el 21 ni una gotellada d’estiu

I d’acord que el protagonista és el Neo, tot guapo, ell, i preocupat perquè falla alguna cosa i no n’acaba de treure l’entrellat fins que s’adona que no és que falli, és que no és el que pensava que era. "Càsuns!" Viu en una virtualitat enganyosa perquè, al món, l’havien tornat un medi irrespirable, una realitat insuportable i els humans són com una mena d’enciams ignorants que alimenten màquines totpoderoses. Una sonadura. Total, que s’apunta a una plataforma de hackers rebels que ho aprenen tot a cops de càpsula de colors per combatre contra els agents de Matrix.

Aquí, però, el que fa gràcia és trobar-se l’Agent Smith, un pesat, multiplicant-se tota l’estona. El paio intenta impedir que l’associació de rebels rescati persones. Qui fa d’Agent Smith és l’Hugo Weaving el mateix que va fer de Mitzi a 'Priscilla, Queen of the Desert'. Si la Ralph i la Felicia el veiessin… En fi, que l’Agent Smith és una mena de firewall amb la missió que no entri ni surti ningú del sistema i, definitivament, parlar amb ell és parlar amb una paret. (Ja li vam dir que, ves, que Martingala patiria una desafectació molt gran si plovia i, mira, fins i tot el Neo se n’ha afartat i, a banda de tenir-se-les amb l’Agent Smith, ja ha reservat el got del festival sabent que els diners aniran al Banc dels Aliments. Total, que està segur que no plourà).

Per cert: no deixa de ser una ironia de mal gust que els replicants esclaus de 'Blade Runner' volguessin ser humans lliures i formar part del sistema i a 'The Matrix' els humans vulguin ser lliures sortint del sistema perquè unes màquines els fan servir per alimentar-se. Per si us pensàveu que les coses no estan relacionades, ho estan. Visca i bon Martingala!

'The Matrix Trilogy' (1999-2003). EEUU. Directors: Germans Wachowski. Actors: Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss, Hugo Weaving i Joe Pantoliano.

3. Si plogués, cara de Clint Eastwood

Clint Eastwood és actor, director i productor de cinema. És capaç de fer-se el dur a 'Harry el brut' o de dirigir i fer d’actor a 'Sense perdó'. El paio és de cal western, eh, i dels que no els cau el barret. Xec, i arriba un dia i adapta una novel·la i fa la pel·lícula d’'Els ponts de Madison'… Sí, també la dirigeix i n’és protagonista. Ell s’ho pasta i ell s’ho cuina…

'Els ponts de Madison County', tant la novel·la com la pel·lícula, són un relat extremadament eficient. Va d’un fotògraf, el Robert, un superaventurer del National Geographic; i de la Francesca, italiana, esposa i mare, que viu en una granja a Iowa on no té ni veïns. Total, que ell fent fotos i ella sola com un mussol i amb el marit i els xiquets a una fira agroalimentària, doncs, se troben i se troben d’una manera tan completa que hi caben totes les diferents definicions del diccionari del verb “trobar”. Ah, però no va d’això. Això només és circumstància. No va de trobar-se sinó de continuar-se. De fet, la circumstància és com i quan se n’assabenten els seus fills.

Clint, we are Martingale2013. We know whath’s a fucking pluja i tornaríem a fer la mateixa cara. We are though kids però not impermeables!!! Visca Clint Eastwood!!!

'The Bridges of Madison County' (1995). EEUU. Director: Clint Eastwood. Actors: Clint Eastwood i Kathleen Kennedy.

2. Roy Batty, no plourà! Roy Batty és un replicant

Un replicant és un robot fabricat per a fer les tasques més brutes, dures i perilloses de la societat humana a les colònies exteriors. Són molt forts i s’aixequen molt d’hora. Estan tan ben fets que han estat pensats per no tenir emocions ni empatia ni desitjos. Són tan bones rèpliques que sí, que acaben desenvolupant una part emotiva. Això sí que és perillós: es poden aixecar d’hora ben d’hora per fer una revolta. I va i la fan i són reprimits i prohibits a la Terra. Estan tan ben fets que per distingir-los dels humans els fan passar un test: el test de Voight Kampff (que molts humans no passarien).

Roy Batty està tan ben fet tan ben fet que és un líder replicant model Nexus 6. Ell i cinc replicants més són a Los Ángeles (2019, un any abans que Madrid 2020 i cinc anys després que Catalunya 2014. Ara que, a la novel·la això passa al 1992...) Dèiem: s’han rebel·lat perquè volen viure en llibertat i sense data de caducitat.

Són l’objectiu de Rick Deckard, un blade runner mig retirat. Els blade runner són el cos policial destinat a matar replicants. Rick Deckard ha passat el test, però si vols saber-ne més o fer memòria, mira la pel·lícula. I si has clicat damunt de “test de Voight Kampff” potser és que tens dubtes de la teva humanitat o de la d’algú altre i heu de venir a Martingala. Si no plou, que no plourà. En tot cas, el dubte fa molt d’humà. Com viure amb la por de qui et fa esclau.

'Blade Runner' (1982). EEUU. Director: Ridley Scott. Actors: Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young, Edward James Olmos, Daryl Hannah i M. Emmet Walsh.

1. Marison, i si plogués?

Marion Crane, (interpretada per Janet Leigh, que és la Meg de 'Donetes' i ningú se'n recorda) és una secretària en una immobiliària i té un sou martingalero. Es vol casar amb un titafreda. El titafreda la deixa amb la paraula a la boca. A ella se li creuen els cables i estant a la feina, fa un Dioni: agafa els quartos i fot el camp. A mesura que fuig, es va emparanoiant que tothom la mira i sospita i canvia de cotxe i aquestes coses. I, au, a sobre li fot un xàfec que ni conduir pot, rotllo el diluvi que va caure a Reus l'any passat quan s'havia de fer el festival Martingala... Total, que s'atura en un motel de carretera xungo, xungo, xungo, regentat per un xic la mar d'amablet. Això sí, d'allà, viva no hi surt. Tot això més altres coses que no podem explicar fan d'aquest film una de les millors peces del cinema de terror. I així estan a Martingala, rotllo 'Psycho' i que no plogui.

'Psycho' (1960). EEUU. Director: Alfred Hitchcock. Actors: Anthony Perkins, Vera Miles, John Gravin i Janet Leigh.