Francesc Cerro: "'Grans Mestres' repta els actors a enfrontar-se als millors personatges de la literatura universal"

- Ja porteu tres temporades, esteu contents?
La valoració no pot ser més positiva. El públic i la crítica -en l'àmbit nacional- ens ha atorgat el seu suport unànime, fet important per a continuar treballant i millorant el projecte. El cicle 'Grans Mestres' ha tornat a situar el Teatre Fortuny de Reus dins el circuit nacional de produccions teatrals de nivell, fent que esdevingui un referent indiscutible. De fet, festivals internacionals de reconegut prestigi, com el Festival Internacional de Peralada, s'ha fet ressò de la importància del cicle 'Grans Mestres' dins el panorama teatral nacional.
 

- Us esperàveu aquesta resposta?
En principi era un projecte destinat a ser posat en escena dins del mateix escenari del Teatre Fortuny, amb una capacitat per a unes 80 persones. Només iniciar el cicle ja vam haver de renunciar a aquesta idea, ja que, només al primer recital, vam comptar amb l'assistència d'unes 180 persones. El nombre d'espectadors ha anat incrementant a mesura que el cicle ha anat consolidant-se, arribant a quotes de públic de gairebé unes 400 persones al recital de 'Retrat de Ricard III' el passat febrer.
 

- Els actors només compten amb la seva veu per expressar, com ho treballeu?
Treballem amb "material humà" i "material artístic" de primeríssima qualitat, de manera que el treball flueix molt fàcilment. Els actors reben -amb bastanta antelació- el guió que hauran de dramatitzar, de manera que poden estudiar-lo a fons abans del primer assaig. Un cop arribat als assaigs, el que es demana -per un format com aquest-, és anar a buscar l'essència del text, l'essència de cada personatge i el dinamisme de la veu -atès que els actors no poden moure's del faristol en el qual treballen-. L'espectador ha de poder gaudir de la totalitat de l'espectacle (a escala interpretativa, emocional, etc.) deixant-se endur per la màgia del treball dels actors i arribant a poder suspendre involuntàriament el fet que aquests actors estan llegint... I ara per ara, ho estem aconseguint.
 

- Molts repeteixen experiència…
Pels actors és un repte ja que s'enfronten als millors i més importants personatges de la literatura dramàtica universal. Suposo que aquest fet, junt amb el tractament seriós i solvent del projecte, és un dels valors més importants del cicle i, potser, una de les claus perquè repeteixin.
 

 

- A diferència d’Europa, tenim poca cultura de lectures dramatitzades… com està el sector?
Dins el panorama nacional, encara ens queda molt camí per recórrer en aquest aspecte. De fet, nosaltres estem sent un dels pioners i referents en aquest tema. Cada cop més, s'està veient que un recital no és un format subsidiari teatral, sinó un format reservat per als millors actors i els millors textos, i, possiblement, una via necessària per dinamitzar una cartellera teatral que sempre acaba recorrent als mateixos autors i textos teatrals.
 

- Com fas la selecció dels textos?
Intentant cercar textos en els que, malgrat s'hagin escrit fa més de 100 anys, el seu esperit perduri perpètuament i certifiquin que els vicis, les virtuts i les conductes de l'ésser humà han sigut, són i seran els mateixos passi el temps que passi, ja que són inherents a la condició humana. Fets com la guerra, l'amor, la justícia, el perdó, el sentit de la responsabilitat dels governants, la corrupció, l'odi, etc. han vehiculat les societats des de temps ancestrals fins al dia d'avui. És aquest leitmotiv el que busco en els textos que trio, provant de trobar, també, una línia temàtica dins la programació del cicle -en general- de cada temporada. A banda, abans de començar l'espectacle de cada recital, portem un o una professional entès en la matèria perquè ens doni les claus per entendre el text que tot seguit escoltaran, i per saber una mica més qui era el seu autor i què el va menar a escriure aquella obra. M'agrada dotar de contingut pedagògic l'entreteniment.
 

 

- Enguany es celebra l’Any Shakespeare, com es trasllada a la programació?
Programant cinc textos immortals de Shakespeare: 'Ricard III', 'Enric V', 'La violació de Lucrècia / La tòrtora i el fènix', i 'La tempesta', intepretats per un dream team actoral: Mercè Sampietro, Emilio Gutiérrez Caba, Francesc Garrido, Lluís Marco, Àngels Gonyalons, Sergio Caballero, Camilo García, Marta Marco i Belén Fabra.
 

- Precisament, dimarts vinent toca Shakespeare. Què veurem?
Sí, 'Henry V', un drama històric cabdal que ens parla de l'esperit de la guerra i dels seus causants, sota una pàtina èpica-patriòtica que arrossegaria fins al mateix infern qualsevol que l'estès escoltant. Com diu Harold Bloom, és l'art de la perspicàcia i el pragmatisme d'un governant enamorat del seu propi mite; una persona sense remordiments que governa entre gent violenta i que finalment és capaç de sacrificar la seva vida pel pur plaer de destruir els seus enemics. És la història d'un irresistible governant jove i astut, políticament admirable i ostensiblement hipòcrita, que compensa la seva força natural amb una acarnissada determinació i bel·ligerància. En el rol del rei Enric V, hi trobarem en Sergio Caballero (coprotagonista de 'La Riera', 'Cuéntame', 'Porca Misèria', 'El cor de la ciutat', TNC, etc.) que substitueix en Pepe Mediavilla a causa d'un imprevist insalvable de darrera hora. Acompanyant Enric V, com a conseller del rei i mà dreta d'aquest, trobarem la gran veu per excel·lència del doblatge nacional, en Camilo García, la veu d'Anthony Hopkins, Harrison Ford, Gérard Depardieu, Gene Hackman, etc. Un excel·lent repartiment!
 

- Quina veu la del Camilo...
Sí! La seva experiència permet trobar en el text i en la veu del personatge tots els matisos possibles a interpretar. I si a més a més és, possiblement, el millor doblador en l'àmbit nacional... Què més es pot demanar? Un regal pel director i per l'espectador.
 

- Dieu que l’espectacle del 3 de maig pot seduir a gent que no acostuma a anar al teatre. Què heu preparat?
Un recital que ens endinsarà en el món dels poetes i textos que han sigut considerats maleïts dins el panorama de les lletres universals. Des dels clàssics llatins fins a la més furiosa contemporaneïtat, tots ells interpretats per un equip de luxe com són el cantant i actor Gerard Quintana, i els grandíssims actors Lluís Soler, Mercè Pons i Santi Ricart. Una bona excusa perquè els que no són gaire aficionats al teatre ni la poesia, escoltin de la mà dels seus referents (musicals, actorals i/o mediàtics) aquells textos més plens de ràbia, desig, passió, impotència, ira, brutalitat, desencís, valentia, etc. que ens mouen l'ànima.
 

- Els espectadors també podran veure, per primera vegada a nivell nacional, una obra del reconegut mite de la literatura anglesa del segle XX, Robert Graves. Com ho heu aconseguit?
Creant un projecte consistent i artísticament molt llaminer: comptant amb l'Enric Majó com a Robert Graves en escena, i amb l'ajuda inestimable i implicació directa de la família Graves i del seu traductor, en Josep Maria Jaumà. Diria que ens podem considerar molt afortunats per ser els primers que tindrem l'exclusiva de pujar a un escenari l'obra d'un referent com en Graves i poder comptar amb l'ajuda i presència dels seus fills, la Lucía i en William Graves.
 

- Com ha estat la col·laboració amb la família? 
La família estarà present el dia de la roda de premsa i de l'estrena al Teatre Fortuny. Els hi estem molt agraïts a ells i a en Josep Maria Jaumà, el seu traductor. A banda que des del minut zero, hem comptat amb el seu inestimable suport. Un fet com aquest, és un regal per al Teatre Fortuny i per a Reus.
 

- Fa uns mesos vau dir que estàveu treballant la possibilitat d’exportar el cicle, com està el tema?
L'estem treballant àrduament, ja que no volem exportar el cicle sense que es puguin reproduir les mateixes condicions artístiques que l'han convertit en un referent. Treballem per a buscar la millor opció, a banda que diversos teatres del país ja han manifestat obertament el seu interès per a programar el cicle. Hem de buscar l'excel·lència en el contingut cultural i projectar la imatge de la ciutat. De Reus al món.
 

- Parlant de Reus, com veus el panorama teatral? 
Com sempre dic, Reus és un pol de creació artístic molt important al territori. Cal continuar elaborant projectes i donar suport a totes les iniciatives que així ho facin palès. Potser és el moment de reordenar iniciatives per optimitzar la seva efectivitat. Reus sempre ha sigut una ciutat eminentment teatral -a tots nivells, professional i amateur-, és necessari no perdre aquesta capitalitat, i això només es pot fer treballant en iniciatives de prestigi, que situïn la ciutat en una primera línia cultural, sense descuidar el teatre de base de Reus, que són les entitats amateurs que formen possibles nous talents.