Joan Nogué: "Els micropobles poden ser un laboratori de noves formes de governar el territori"

L'Observatori del Paisatge de Catalunya presenta el 15 d'abril un seminari sobre els micropobles a Sant Miquel de Campmajor

Nina Pagès

14/04/2016

Entorn

Els micropobles són una de les entitats més oblidades de casa nostra, malgrat que, actualment, gestionen més d'un terç de la superfície de Catalunya, ocupant-se de tasques com la vertebració del territori i la conservació dels paisatges de gran qualitat. Sovint, el debat que es genera al voltant d'aquests municipis és la seva eficiència o el despoblament que han patit en les darreres dècades. Però, segons assegura el director de l'Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, els micropobles tenen moltes potencialitats i poden esdevenir importants espais per provar estratègies innovadores de desenvolupament local. Si voleu descobrir-les, l'Observatori i l'Associació de Micropobles de Catalunya organitzen el pròxim 15 d'abril el seminari 'Els micropobles. Paisatge, urbanisme i identitat territorial' a Sant Miquel de Campmajor.

"Si no hi ha una certa autonomia política per governar el territori, es perd capacitat de decisió"

Què són els micropobles?
Un micropoble, d'acord amb la mateixa definició que en dóna l'Associació, és aquell municipi amb autonomia política, és a dir, amb ajuntament, que té menys de 500 habitants. És una xifra aproximada per indicar que les problemàtiques dels pobles molt petits són diferents de les dels altres municipis. Per això, s'han ajuntat creant una associació.

Precisament, amb aquesta associació, organitzeu el seminari de tot el dia a la plaça de les escoles de Sant Miquel de Campmajor.
Com a Observatori del Paisatge de Catalunya, preparem jornades i seminaris de molts tipus des de fa uns anys, a banda de moltes altres feines. És una petita part de les coses que fem. En concret, ens proposem cada tres mesos organitzar algun seminari o jornada perquè surtin temes interessants a la llum i la gent pugui participar-hi. Aquest primer trimestre va sobre micropobles, perquè ens sembla que un dels trets essencials és que els micropobles ajuden a mantenir paisatges de gran qualitat i arriben a totes les puntes del país. De fet, demà venen micropobles de la Conca de Barberà, de les Terres de l'Ebre, de l'Alt Pirineu, del Priorat, entre d'altres, i representen paisatges tan diferents com els de l'aigua, de muntanya, d'interior... En aquest sentit, és un espai idoni per debatre temes que ens interessen com la gestió en l'ordenació dels paisatges. Un tema que a vosaltres, com a Surtdecasa, us interessa, perquè el turisme, l'esplai i l'oci està cada vegada més vinculat als paisatges de qualitat, aquells que tenen gràcia i estan ben conservats. Demà, per tant, tractarem aquesta qüestió: com els micropobles ajuden a conservar aquests paisatges i millorar-los.

A un article d'opinió que vas escriure per al Diari Ara, explicaves que, actualment, el 35% del territori català està ocupat i gestionat per micropobles.
Exacte. Si tu sumessis tots els termes municipals d'aquests micropobles arribaries al 35%. És molt, més d'un terç de tota la superfície de Catalunya, tot i que en població és molt poc, el 2%. Els micropobles gestionen tot això. Per tant, se'ls hi ha de donar la importància que mereixen.

Catalunya és una zona excepcional en aquest sentit?
És una xifra elevada, però no és excepcional. N'hi ha a altres llocs de l'Estat Espanyol i d'Europa. No tots, perquè acabo d'arribar de Portugal i els municipis d'allà són molt grans d'extensió. Això té veure molt amb la història de cada territori. A Catalunya, Galícia i el País Basc, sí que és una realitat molt present. Fins i tot, a França i Itàlia, on hi ha associacions similars, les quals lluiten, com aquí, per dues coses. Per una banda, per no desaparèixer, que és la tendència general, i per l'altra, intentar tenir els serveis que no tenen per manca de recursos.

Són una administració eficient?
Eficients ho són, però el que no tenen són recursos suficients per oferir tots els serveis que necessiten. Però, per això, ja hi ha opcions possibles per suplir aquestes mancances, com ara utilitzar més els serveis d'entitats supramunicipals com consells comarcals o diputacions, fer operacions de compra conjunta... Hi ha moltes vies. I, sobretot, reclamar més recursos. En canvi, la solució que normalment es posa sobre la taula, que és la més fàcil, és eliminar-los i fer que s'ajuntin amb el poble veí. Aquí no s'acaba el problema, en generes un altre. Es perd el sentit d'identitat, de col·lectivitat. Si no hi ha una certa autonomia política per governar el territori, es perd capacitat de decisió. Es perd molt més que no es guanya.

A l'article, assegures que els micropobles poden esdevenir laboratoris. Quins experiments podem fer-hi?
Amb l'article, el que volia denunciar és que només ens fixem en els dèficits, en els problemes. Però, per què no ens fixem en les potencialitats que tenen, que ningú d'aquí ha explorat a fons i que sí que ho han fet a altres llocs? Podem convertir-los en laboratoris d'experimentació de noves formes de governar el territori, de noves formes d'economia i desenvolupament local, de noves formes d'assajar les energies renovables i alternatives, d'una manera domèstica, descentralitzada. Hi ha molts pobles arreu d'Europa, especialment, a Alemanya i França, que tenen tota l'energia elèctrica gratuïta. La produeixen ells mateixos. L'Ajuntament no paga ni una sola factura de llum. Els micropobles podrien ser un laboratori d'experimentació de moltes coses. A les ciutats també es pot fer, però és més difícil.

Quines conseqüències tindria la supressió d'aquestes entitats?
S'incrementaria el despoblament, que ja tenen suficients problemes en aquest sentit. Si vas eliminant serveis, vas contribuint a fer que quedi menys gent. Si hi ha despoblament, s'abandonen les terres i els nuclis perden vida. Al final, acaba essent un prejudici més gran.

Anem cap a aquesta tendència?
En relació a fa uns anys, s'ha incrementat la consciència en aquest sentit. Un bon símptoma és que fa 7 anys es va crear aquesta associació amb més de 100 pobles. Això és un símbol que les coses estan canviant. A més, a molts d'aquests micropobles està arribant gent jove i nova. Sant Miquel de Campmajor i Mieres en són exemples, hi ha moltes criatures i joventut. No és veritat que tots els micropobles tenen problemes. Hem de vigilar i no generalitzar. Hi ha molts micropobles que tenen un projecte de futur clar i interessant i només els falta una petita empenta.