Jump to navigation
"Aquesta iniciativa neix de l’afany de posar les hores lliures a disposició d’alguna cosa útil. Quan un poble perd població, perd serveis i comerços i ningú hi vol anar a viure. És un peix que es mossega la cua. És molt difícil trencar aquesta tendència, fins que, ara per atzar o pel que sigui, s’ha trobat un problema i una solució en un moment clau" diu Lloret.
Hi ha qui ha decidit vendre el pis de la ciutat i anar a viure a la segona residència, a una població més petita, però amb espais oberts. Altres potser han vist minvats els seus ingressos i amb l’afany de retallar despeses s’han traslladat on els sostres són més assequibles. "El projecte @repoblem pretenia ser un compte útil per a alguns sectors, però en dos mesos llargs ha aconseguit 16.700 seguidors i hem tingut bastant ressò mediàtic" assegura Lloret, que demostra que aquest interès pot ser beneficiós per al territori per posar-lo en equilibri a escala poblacional.
"Ara és factible viure amb facilitats tant al poble com a la ciutat, no és com era anys enrere. Estem totalment comunicats. Es tracta de valorar les preferències personals i triar. Però hem de pensar que tenim la meitat del país despoblat i això pot tenir efectes molt negatius", comenta Lloret. Certament, assegura que és un fet que la massa boscosa de Catalunya ha crescut sense control, amb un sotabosc que any rere any n’incrementa la perillositat d’incendi per posar-ne un exemple. "Abans hi havia menys boscos, però estaven cuidats. Aquests territoris eren camps de cultiu i ara en molts casos són espais deixats o fins i tot macro parcs eòlics amb grans empreses vinculades" explica Lloret. Però no ens confonguem, viure al poble no vol dir necessàriament dedicar-se a la terra. "Al poble hi ha d’haver de tot, qui faci de pagès o tracti amb producte elaborat, però també calen empreses de disseny i creatives per fer un territori viu i dinàmic". Lloret fins i tot assegura que es pot ajudar i molt al repoblament també des de les ciutats. "A través dels hàbits de consum podem canviar realitats. Comprar productes de proximitat té un impacte en el paisatge".
L'habitatge és un dels eixos clau del projecte
Amb tot, fer un canvi de vida com aquest implica pensar-ho bé. Una alternativa que pot aplanar la decisió ve de la mà de la masoveria urbana, que pot ser una solució per a alguns habitatges. "Hi ha pobles que estan morint perquè els propietaris no volen posar a llogar els immobles, fer-ho potser implicaria una rehabilitació prèvia, i suposaria una inversió poc segura" assegura Lloret. "Són immobles que es degradaran o fins i tot potser quedaran en runes. La masoveria urbana consisteix en un lloguer molt assequible, fins i tot simbòlic, a canvi que l’inquilí recuperi la casa. Al cap d’uns anys estarà reformada i el propietari comptarà amb un habitatge en condicions entre els seus béns".
Trobar vies per equilibrar la pressió urbanística al territori, recuperar paisatges, comptar amb la possibilitat de reobrir escoles i, per sobre de tot, poder escollir l’estil de vida que encaixi amb cadascú és el debat que en aquests moments de confinament parcial està més d'actualitat que mai.
Twitter Repoblem Instagram Repoblem
