La pregunta

Mirava l’altre dia un documental de La 2 amb música de Händel de fons quan se’m van presentar a casa uns senyors de negre. “Que bé, per fi estic a la moda” vaig pensar tot emocionat. Però no eren pas tecnòcrates que em venien a confiscar la guardiola, res d’això. El destí em tenia preparat un caramel més dolç encara. Eren els responsables del Surtdecasa edició Camp de Tarragona. Desgraciat de mi, no tenia cafè ni pastes d’aquestes de xocolata i menta que semblen ideades pel mateix Llucifer. “Què us puc oferir que us satisfaci? Potser un ‘poleo menta’?”. Però per sort no venien a prendre el te ni cap altra planta d’herbolari,  sinó a proposar-me escriure un blog pel Surtdecasa. La situació exigia serietat i inspiració.

Em van proposar algunes idees. “Podries fer crítiques de discos d’aquestos que t’agraden a tu”. Mira, ja m’agradaria, però no vull arruinar-vos el negoci quan encara ni heu començat. “Podries parlar de pel·lícules d’aquestes que mires tu”. Home, tampoc és qüestió que se’ns inundi el correu de missives irades pel meu criteri. “I de llibres?” Escriure sobre el que fan els escriptors és com criticar el Gordon Ramsay fent un ou ferrat, no sóc digne de tal gosadia. “Ja t’ho pensaràs”. El comodí de pensar-s’ho, perfecte, moment d’encomanar-me a la inspiració divina.

I la inspiració divina aparegué al tercer dia i m’assenyalà una habitació especial de l’indret on habito. La mediateca de l’illa dels monstres. Discos, pel·lícules, llibres, retalls de premsa, arxius sonors i una àmplia varietat de records en format físic s’acumulen en centenars de prestatges i milers de caixes. Una habitació dedicada a l’arqueologia, però no a la de piqueta i salacot, sinó a la que ens descobreix històries amagades darrera d’una escena, personatges que converteixen en immortal l’obra on apareixen i gèneres musicals d’existència insospitada.

Subratllo el concepte d’arqueologia en les anotacions en brut que he fet fins ara. Aquest serà el destí del blog que teniu davant. Hi ha una saturació descomunal d’espais a internet que recomanen discos, llibres i pel·lícules, però és més divertit rascar i descobrir les diferents capes de les que es composa cada obra, ja ho veureu.

Queda per esbrinar en quins estils em centraré en aquestos exercicis d’exploració. No us ho descobriré encara, però sí us deixaré una pista com sempre s’ha de fer en aquestes ocasions per tal de mantenir la intriga i la incertesa fins la pròxima publicació. La pregunta que més cops em deuen haver fet en els darrers anys és: i això t’agrada?