Jump to navigation
Sobre Joan Francesc DalmauEls inicis artístics de Joan Francesc Dalmau van lligats al món de la música. De ben petit mostra una clara inclinació cap a activitats artístiques. Participa en l’homenatge 'Tot recordant Xesco Boix' a Balaguer (1985), on presenta per primer cop les seves cançons. Arran d’aquesta actuació comença a fer concerts per terres de Ponent, la qual cosa culmina en l’edició d’un disc amb 9 cançons pròpies Joan Francesc (1986). De forma paral·lela a la música, el 1988 edita el llibre de contes 'Transficció'. El 1996 enregistra la maqueta Doble vida, que no arriba a editar-se .
L’any 2000 obté el premi Les Talúries amb el poemari 'Només respiren'. D’aleshores ençà ha publicat narrativa: 'Per darrere i a les fosques' (2001), contes d’humor irreverent; 'Ni viu ni mort' (Premi Mn. Romà Comamala 2003), una novel·la policíaca amb rerefons existencialista, i 'La pell dels altres' (Premi de novel·la Ramon Roca Boncompte, 2006), que sota l’aparença de novel·la negra retrata problemes socials i planteja la dificultat i els riscos de posar-se a la pell dels altres. El 2007 obté el premi Alella a Guida Alzina amb el conte 'Apòcrif'. El 2009 aconsegueix el premi de teatre la Carrova, convocat per l’Institut d’Estudis del Montsià i l’Ajuntament d’Amposta, amb la peça 'El retrovisor'. El 2010 publica el conte 'Fràgil' a l’antologia Crims.cat, coordinada per Àlex Martín i Sebastià Benassar, i i aconsegueix un accèssit a la IV edició del premi de teatre breu de Badalona Inicia’t amb l’obraL’insomne.
El 2007 escriu articles d’opinió per al diari de Lleida 'La Mañana', en què té una columna setmanal en català, 'Cartes des de Ferney', més endavant anomenada 'El funàmbul'. També ha donat a conèixer dos contes de gènere infantil, Assemblea de sabates i Un regal per a Carlota, a la revista Cavall Fort.
El 2015 retorna a la música amb el CD 'No tinc epitafi', enregistrat en directe a Anglesola amb la banda Destil·lats JF. El treball conté 14 cançons de les quals Dalmau és autor de la lletra i la música.La il·lustradora, Ester GasolEster Gasol, que ha il·lustrat el llibre, és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb l’especialitat d’imatge. Ha treballat en la infografia, el disseny gràfic i editorial, la docència, el branding, la il·lustració i la imatge. La pintura, el dibuix i la fotografia són algunes de les seves passions. Actualment té el seu propi estudi de fotografia i disseny gràfic.
El creador del vídeo-poema, Jordi GiribetAutodidacta, tasta diferents disciplines, com la il·lustració, el còmic i la fotografia. L’any 2005 debuta en el camp de l’audiovisual amb el curt La invenció de Manuel, amb el qual obté una menció del director de cinema Javier Fesser. De llavors ençà ha realitzat diferents treballs, tant de ficció com documentals. Entre aquests hi trobem clips musicals, curts i sèries de gags, dels quals és director i guionista, molts d’ells publicats a Internet a la plataforma Vimeo. Col·labora en diferents iniciatives culturals, com els Amics de l’Arquitectura Popular. Del 2013 al 2015 ha impartit cursos d’edició de vídeo i llenguatge audiovisual. És autor del blog Mr Cansongs, on compagina la seva passió per la música i la literatura. El blog l’ha convertit en divulgador d’un ric i variat catàleg musical, acompanyat de textos que sedueixen pel seu enginy i sentit de l’humor i per l’emoció. Paral·lelament, aquest blog ha donat vida al seu personatge, Mr. Pesquisses, el primer detectiu asceta de la història, dedicat principalment a casos paranormals i assidu a passejades nocturnes pel carrer del Calvari, d’Anglesola.
Joan Francesc DalmauEditorial FonollEster Gasol