Aina Torres: “Ser dona i d'esquerres ha propiciat l'oblit de la Montserrat Roig”

L'exercici periodístic com a acte d'amor a 'Montserrat Roig. La memòria viva'

Albert Compte Riba

01/03/2017

Llibres

'Montserrat Roig. La Memòria Viva' és la segona obra d'Aina Torres (Barcelona, 1984) periodista, poeta i gestora cultural que, amb aquest volum ha volgut recuperar el llegat de l'escriptora, periodista i pensadora barcelonina en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. L'exercici periodístic vol recuperar-ne la figura i posar en relleu la vigència del seu ideari sobre el feminisme, l'avís sobre un feixisme latent en la nostra societat, la visió d'un catalanisme que defensava una unitat cultural que traspassava els límits territorials del principat o també, la crítica a les condicions precàries amb que vivien els treballadors i les treballadores de la cultura. Temes, tots ells, que a dia d'avui encara ens interpel·len. El retrat, fet en molts casos des de la pròpia veu de Montserrat Roig es complementa amb dos capítols dedicats a mostrar l'impacte del seu llegat en l'opinió de periodistes, escriptors i comunicadors actuals.

“Se la va acusar d'escriure des de la seva experiència, de ser autobiogràfica o d'escriure només per a les dones i ella collia informacions i cites, com la de Jorge Luís Borges: "Toda literatura es autobiográfica"”

- Has titulat el llibre 'La memòria Viva' d'acord amb l'exercici de memòria històrica que va fer la Montserrat Roig?
L'he titulat així per dos motius. El primer en relació a la lluita contra la desmemòria de tota la seva obra, tan literària com periodística i que té com a exemple, el colossal volum que és 'Els catalans als camps nazis' que situen a Montserrat Roig com a una de les pioneres en l'exercici de la memòria històrica, un element que va ser molt important en la seva vida, així com pel fet de reivindicar-ne la vigència del seu pensament i compromís en relació al feminisme, l'antifeixisme, el catalanisme i les condicions dels treballadors de la cultura, temes que malauradament poden ser tractats des dels mateixos escrits de la Montserrat Roig 25 anys després de la seva mort. No s'ha avançat gaire.

- Dónes veu a altres autors perquè complementin el retrat de la Montserrat Roig. Per què?
Volia veure com ha influït la seva figura en periodistes i autors actuals. Molts d'ells la reivindiquen a través del seu exercici i dels testimonis que he recollit en el llibre. Des d'aquí puc dir que no se li ha fet justícia, no se l'ha recordat prou. Volia apropar-me a la seva figura per saber millor qui va ser, què va fer, com pensava, quin és el llegat més important que ens ha deixat. D'altra banda, vaig fer un treball intens a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on es troba el fons personal de la Montserrat Roig. En ell hi han catalogats uns noranta arxivadors gruixuts amb més d'un miler de documents. També vaig voler apropar-m'hi a través d'entrevistes a testimonis directes com són amics i familiars. D'aquesta cerca, crec que el retrat que ens havia arribat de la Montserrat Roig havia estat fins ara, parcial.

- En reivindiques la figura perquè no caigui en l'oblit.
Sí. Per exemple, l'obra periodística de la Montserrat Roig té molt abast. Ha estat la vessant menys investigada i resten encara moltes coses per descobrir en relació a la seva feina i la seva figura, sobretot en relació a la manca del seu reconeixement. Per exemple, si cerques els seus treballs al portal web de TVE no hi trobaràs publicades totes les entrevistes que va fer als programes 'Personatges', 'Clar i Català', 'Líders', 'Los padres de nuestros padres' o 'Búscate la vida'.

Presentant el llibre a 'Els matins' de TV3 | Font: Aina Torres.

- Creus haver quedat “descontenta de la pròpia obra”, de la mateixa forma en què la Montserrat Roig assenyala l'exercici d'escriure amb paraules de Txékhov?
He volgut oferir una visió global del seu treball i de la seva persona. Retratar les seves lluites com ho va ser durant el franquisme les entrevistes fetes a les dones dels obrers que feien vaga, donar veu als pobles kurd i saharaui, com també, publicar articles relacionats amb l'estructura patriarcal imposada i el masclisme latent en multitud de facetes de la vida social, incloses les esferes de l'intel·lectualisme d'esquerres o en el mateix món periodístic. Va ser una de les primeres persones en fer periodisme d'investigació per a televisió, un exercici que entenia com a necessari per arribar a la gent. Ser dona i d'esquerres ha propiciat l'oblit de la Montserrat Roig. Actualment les seves lluites, els seus escrits, tenen la mateixa vigència. Amb aquest treball d'investigació he descobert aspectes que no es coneixien d'ella i que he recollit. En aquest sentit estic contenta pel retrat complet i polièdric que s'ofereix en el llibre. Tot i així, va produïr tanta obra que tens la sensació que mai te l'acabes i que sempre podries estar completant més.

- Parla'ns de la seva vigència com a intel·lectual.
Per la Montserrat Roig l'escriptura és un acte de resistència, per ella “la cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini”. Amb aquest principi defensava la precarietat en què es trobaven i encara es troben els treballadors i treballadores del món de la cultura, una de les seves voluntats era la de dignificar-ne l'ofici. També a través d'aquest enfoc tractava una identitat catalanista que abraçava València o les Illes, per tal de recuperar el fil perdut de les darreres dècades, amb la idea d'uns Països Catalans que sobrepassarien l'imaginari del principat. Ho va fer juntament amb els treballs de companys intel·lectuals com Joan Fuster i Ovidi Montllor, entre d'altres. En relació al feminisme volia obrir balcons i finestres perquè les dones surtin de la casa en què la història les ha tancades per cuidar els fills i els marits. L'home havia sortit a l'espai públic, calia i cal que la dona també l'habiti.

- Alguns autors assenyalen les tasques relacionades amb la cura com a element que cal compartir entre homes i dones per consolidar part dels fonaments d'una societat igualitària.
La cura ha estat essencial per una societat productiva. En aquest sentit les dones han participat de la rereguarda dels seus companys mantenint les tasques de la casa, assumint dies amb la doble jornada laboral que comporta la feina i la llar. L'entrada de la dona en el món del treball no ha tingut el valor que hauria d'haver tingut. A l'obra 'El feminismo' (1984) Montserrat Roig va assenyalar que “és impossible imaginar un Beethoven parint cada any, Einstein especulant sobre la teoria de la relativitat entre nadons que ploren, Miquel Àngel treballant a la Capella Sixtina, mentre cada tres hores ha de donar de mamar als seus fills. Hi ha hagut una impossibilitat física, real, que ha mantingut la dona apartada de la creació”. La seva mare va renunciar al periodisme per tenir fills, escriptores de generacions anteriors a ella, com la Maria Aurèlia Capmany havien renunciat als fills per dedicar-se a escriure. En moments del llibre recullo els dubtes que té la Montserrat Roig sobre la seva pròpia tasca de mare. Tots aquests elements, que no haurien de condicionar, pel fet de viure en una societat patriarcal et condicionen com a dona.

Exemplars de 'Montserrat Roig. La memòria viva' | Font: Aina Torres.

- Sí.
Algunes de les coses que denunciava la Montserrat Roig passen en ple s. XXI. A la premsa escrita, la veu de les dones està representada en un 18%, la imatge de la dona cau moltes vegades en la cossificació, per sobre d'allò que es diu. Tot i que la majoria de carreres de lletres estan cursades per dones, en els llocs de poder de les editorials, dels jurats que atorguen premis, en seccions de crítica literària, en la majoria d'aquests càrrecs hi trobem homes. De totes aquestes coses la Montserrat Roig ja se'n queixava. Se la va acusar d'escriure des de la seva experiència, de ser autobiogràfica i d'escriure només per a les dones i ella collia informacions i cites, com la de Jorge Luís Borges: "Toda literatura es autobiográfica". La crítica a les seves obres va fer-se des d'un punt de vista masclista. Tot i ser una periodista, escriptora i pensadora d'esquerres, compromesa, el seu oblit ha passat pel fet que era una dona.

- Veus l'obra narrativa de la Montserrat Roig com un sol univers literari, més enllà de la trilogia que n'assenyalen alguns crítics?
Aquí no hi ha motius per al debat perquè són dos punts de vista que no s'exclouen. Encara que volem veure en 'Ramona, Adéu', 'El temps de les cireres' i 'L'hora violeta' una sola unitat, que d'altra banda la té, tota la seva obra participa d'un univers literari, potser inspirant-se en la novel·la urbana i en Narcís Oller, com assenyala el Josep Mª Benet i Jornet. Per mi, la visió conjunta de totes les obres de la Montserrat Roig ens indica que estava fent una sola gran novel·la.

- Podries explicar-nos el concepte 'geografies literàries' en les obres de Montserrat Roig?
Ella va escriure sobre el que coneixia: el barri de l'Eixample de Barcelona, on ella va néixer. En la seva obra es pot recórrer per alguns dels seus records, com pot ser el retall de cel que es veia des del pati interior de la casa de l'eixample o l'espai tancat que era el pati de l'escola. Per això ella també va tancar alguns dels seus personatges de les novel·les, perquè era el que veia de petita. També utilitza un llimoner que tenia al pati de casa com una metàfora del pas del temps. La Montserrat converteix la història petita en text literari, els detalls quotidians són generalitzacions. A més, la importància de la infantesa és molt present en l’obra literària i periodística de la Montserrat. Va fer de l’Eixample i de Barcelona els escenaris i els personatges de les seves novel·les.