Jump to navigation
I com són els fans de proximitat del Vida? Què valoren de tenir un festival tan proper? Hem parlat amb tres d’ells: l’Anna Colomè i l’Eva Poveda, de Vilanova i la Geltrú, i el Víctor Martín, de la Garrofa (Avinyonet del Penedès). El Vida Festival és una de les cites imprescindibles del seu calendari i no se n’han perdut cap edició. Tampoc del Faraday, d’on també n’han estat assidus i fins i tot, col·laboradors.
L’essència del Vida: el Faraday
La llavor del Vida és el Faraday. Aquell festival que durant deu anys l’associació cultural vilanovina La Medusa va organitzar al Molí del Far. Pretenien donar més llum a l’oferta de música en directe i oci de Vilanova i la Geltrú i com ho van aconseguir! Grups i artistes com Love of Lesbian, La casa Azul, Astrud, Nick Lowe, Nacho Vegas... van tocar en aquell espai màgic de la Platja del Far. Deu anys més tard van decidir professionalitzar el festival i, aquells que van voler seguir, van posar-se a treballar en el Vida Festival.
Del Faraday se’n té un molt bon record, a Vilanova i la Geltrú. Eva Poveda, membre de la Medusa i responsable de la zona VIP del festival, recorda la il·lusió que plegats hi posaven cada any, “sense ànim de lucre i amb el màxim esforç i implicació que un podia”. La també vilanovina Anna Colomé, que també va col·laborar amb el Faraday, té a la memòria un concert memorable: “el de Nick Lowe, un diumenge a la tarda, mentre el sol es ponia i estàvem asseguts a la gespa. Va ser emocionant”. En Víctor Martín també té molts bons records del Faraday: “el lloc era espectacular; si el Vida ja és meravellós, el del Faraday, a la Platja del Far, era màgic!”.
El Vida, la mida perfecte en un entorn especial
L’Anna destaca que “és el festival de casa, acollidor, en un entorn especial. Té la mida perfecte i ens hi trobem tots els amics”. En Víctor destaca la proximitat i la manca d’aglomeracions: “no has de fer cua per demanar una cervesa i l’ambient del públic no és agobiant”. Tots coincideixen en com es cuiden i s’integren els espais i la música. La Masia d’en Cabanyes i els seus jardins són els espais principals del Festival, on se situen els diferents escenaris: l’escenari principal, l’escenari La Masia, el Bosc, l’escenari El Vaixell, l’escenari La Cabana, la Cova, el Music Box i el Niu, l’espai familiar del Vida.
L’Eva explica que “és un festival fet amb carinyo i això es transmet en els dies del festival, amb la decoració, en l’adequació dels espais, en l’equip humà”. Remarca que “és un festival pensat en àmbit global, on hi té cabuda des d’un infant fins una persona de més edat, amb la voluntat d’entendre un festival com un fet cultural, no tant sols des del punt de vista de la diversió, sinó de ‘viure’ el Vida”.
Artistes i grups, de nivell
En Víctor és dels que compra l’abonament d’un any per l’altre, molt aviat, abans de saber quins grups tocaran l’any següent. “Confio plenament en el criteri dels organitzadors del Vida!”. Sens dubte, la qualitat dels artistes és un dels punts forts d’aquest festival, res a envejar a d’altres que es programen a Barcelona o en grans ciutats.
De concerts memorables, al Vida, uns quants segons els fans entrevistats: l’Anna explica que “del Vida em quedo amb el concert de Father John Misty, ens queia la bava! O la pell de gallina en el concert de Benjamin Clementine, o els bailoteos amb Hidrogenesse i Joe Crepúsculo… ai, no acabaria”. O en Víctor, el de Primal Scream, farà dos anys, “i els Biscuit de Vilanova, que me’ls estimo molt i tenen un directe brutal”. O l’Eva, que té molts bons records del Vida, com “anar al camerino d'en Rufus Wainwright per donar-li les gràcies per haver vingut, o la màgia que es va crear a La Barqueta amb el concert d'en Rodrigo Amarante, o les fans de la Lana del Rey o nens a primera fila veient i cantant Manel o el "solo" de guitarra d'en Jeff Tweedy a Impossible Germany, la seducció al micro d'en Father John Misty, l’elegància de Neil Hannon... però sobretot les cares de satisfacció i d'estar passant-ho bé del públic assistent”.
Llarga vida, al Vida!
