Paula Grande: “El paisatge empordanès forma part del meu imaginari i la meva inspiració a l’hora de compondre”

La cantant ha estat tocant en el Festival Portalblau, on ha ofert un espectacle molt íntim i especial

Paula Pairó

25/07/2017

Música

Paula Grande és una de les artistes de jazz més anomenades en el panorama català dels últims temps. Els seus temes han arribat a sonar per moltes zones del món, i el seu últim concert l’ha portat a passar per l’Empordà, al Festival Portalblau de l’Escala. Després d’haver crescut entre l’Empordà i el Maresme, Grande ha tornat al lloc que l’ha ajudat a inspirar-se per moltes cançons per retrobar-se amb els seus pròxims i oferir un concert maridat amb vi d’allò més especial. Des de Surtdecasa vam quedar encantats amb l’energia que desprèn la cantautora i li hem volgut fer unes preguntes en relació a la seva carrera professional i a les seves arrels.

«El repte per mi és no mirar cap al futur»

- Després de més d’un any de la publicació del teu primer àlbum en solitari –Viatge interestel·lar-, com valores l’acollida que ha tingut?
Crec que l’àlbum ha tingut bona acollida, tota la gent que ens ha fet feedback ens ha fet crítiques constructives i ens ha animat a seguir treballant. En realitat, però, ha estat un procés una mica estrany perquè quan l’àlbum ja va sortir oficialment, nosaltres veníem de girar-lo per Amèrica Llatina i altres llocs de l’estranger i potser se’ns va desgastar aquí molt abans del que ens haguéssim esperat… però estem contents en general.

- El teu disc inclou cançons amb català, amb anglès i amb castellà. Amb quin idioma et sents més còmode cantant?
Em sento còmode en els tres idiomes, i és curiós perquè en cada idioma sento que puc expressar coses diferents… tot i això, em sento còmode escrivint en català i en castellà, els meus dos idiomes materns… amb l’anglès ja em requereix una mica més d’elaboració i concentració a l’hora d’escriure.

- Què vas sentir en poder tornar a “casa”, a l’Escala, a un festival com Portalblau, a presentar les teves cançons?
Cantar a l’Escala sempre em fa sentir primer de tot felicitat de poder fer-ho al costat de la meva família i amics i amigues més properes i també em fa sentir nervis i emoció. En aquest últim concert que hi vaig fer al Portalblau, a més, hi havia l’afegit que estava estrenant cançons noves en el format en solitari amb el loop i també que estava utilitzant elements nous per primera vegada, i això, va afegir nervis al final!

- Al concert al Portalblau va ser molt especial...
Sí, va ser la primera vegada que vaig participar en aquest format de maridatge de vi i música i va ser molt bonic. Em vaig interessar pel celler amb el qual havíem de compartir i els vaig visitar abans de fer el concert. D’aquesta forma, ens vam poder conèixer i vam poder treballar conjuntament en el procés de preparació el concert, cosa que va fer que ja anéssim allà amb una idea del que volíem expressar cadascun de nosaltres en relació amb l’altre, ells amb el vi en relació a la meva música i a la inversa. Ha sigut una experiència molt bonica.

- Els empordanesos som gent molt arrelada a la terra i amb una estima especial cap al territori. A tu també et passa?
A mi em passa molt! Jo, a més, que he crescut entre l’Empordà i el Maresme, sempre a prop del mar i amb una forta influència del paisatge, sento que tot i no ser empordanesa 100% em passa igual! El paisatge forma part del meu imaginari i la meva inspiració a l’hora de compondre però també en altres aspectes de la meva vida. Me n’adono quan venen amics o amigues que no són d’aquí a veure’m i els ensenyo cada racó de l’Empordà amb emoció i molt d’amor.

- Hi ha alguna influència de l’Empordà, el Mediterrani i tot el que envolta aquest espai en la teva música?
Totalment. El paisatge és font d’inspiració però més enllà d’això té molt a veure amb l’espai per mi. El sol fet de poder estar aquí i anar un dia davant del mar i escriure, per mi és una influència molt gran ja. Potser estic parlant d’alguna cosa que no té a veure amb el paisatge, però el moment de connexió està passant en alguns dels espais… definitivament, ja no sé si l’espai envolta la música o és al revés.

- Portalblau, el Festival de Jazz de l’Estartit, l’Strenes de Girona... El teu nom és un dels noms de moda dels festivals gironins. Estàs contenta?
Estic contenta tot i que no sé gaire si aquesta afirmació és certa… tampoc hi penso gaire! M’adono que tinc la sort d’haver nascut aquí a Catalunya i que tinc la sort de poder gaudir de prop i compartir amb molts músics increïbles que ha donat la nostra terra i d’altres que tenim la sort de tenir vivint per aquí. Pensant en aquests festivals que anomenes i les seves programacions, penso també que es podrien programar altres coses que es fan aquí que són increïbles i que no veig en els festivals grans… pensant en músiques més minoritàries com és el jazz…

- A quin festival et faria il·lusió tocar i encara no ha sigut possible?
A molts! M’agradaria molt tocar a festivals que es fan fora de Catalunya, com el Festival de Jazz de San Sebastian, o el de Canàries, o el de Madrid, el North Sea Jazz, tornar al Festival de Jazz de Montreux… M’agradaria també formar part de festivals com el Vida, el Cruïlla…o el Black Music Festival… n’hi ha molts! Però el que m’agradaria molt, sobretot, és veure més dones als cartells dels festivals de tot el món… estem una mica apartades i oblidades, en aquest sector de la música a l’igual que en d’altres.

- Quins reptes de futur tens? Que li falta ara a la teva carrera professional, després de la publicació d’un àlbum en solitari i de recórrer parts del món amb la teva música?
Els reptes sempre estan en el present, el repte per mi és no mirar cap al futur. És treballar en el present i seguir tenint l’oportunitat de tenir espais i temps per donar vida als projectes que tinc al cap, que no són pocs (riu). El que li falta a la meva carrera potser, igual que suposo que a les carreres de tots els músics és suport, un marc legal més just i clar per tots nosaltres i més circuits per poder seguir fent música en directe, que això sí que és el nostre futur. Aquest i la docència.