Teatre 'Pensió Edén'

El futur es va girar d’esquena quan el traçat de la nova carretera va desplaçar l’Edèn cap a l’oblit, i la pensió es va anar apagant, com algunes de les lletres del seu rètol lluminós. Els que hi vivien a poc a poc van quedar reclosos, aïllats, cadascú amb les seves coses, obsessionats amb els quefers diaris. Inconscients i obstinats, entre el cel i l’infern, ara recorren l’Edèn, van i vénen, es creuen, es troben, s’allunyen, s’empenyen, carregats de vés a saber què.