Jump to navigation
El Gobierno de España, per la presió internacional cada vegada amb més veus crítiques i si intuix que el 17N l’ordre d’extradició per al President Puigdemont i els quatre consellers pot ser rebutjada per la justícia belga, podria ser que mogués fitxa abans d’esta data i dixés anar alguns o tots els presos polítics per mirar de mitigar l’enorme desgast que això li està suposant i l'insuportable contrast amb la manera de fer a Brussel·les? I podria ser també que per mirar de calmar els ànims de cara al 21D i aparèixer públicament com a magnànim? Això podria succeir amb la unificació de la causa al Tribunal Suprem (s’evitaria l’Audiència Nacional) que no compto que toqués la qüestió de la sedició però que podria revisar les cautelars i fixar llibertat amb fiança. Així, s’hauria donat un escarment als independentistes i ara porta’t bé sinó et tornaré a tancar a la presó. Només pot mostrar clemència aquell qui ha fet abús de poder.
I potser sí que si guanyem les eleccions del 21D no sabem encara ben bé què passarà (lo dia 22D ningú no l’explica massa i caldria treballar-hi) però vos asseguro que si les perdéssem sí que sabem com mos anirien les coses, no? I com mos hi hem de presentar?
Agrupació d’electors per a la llista única
Podria donar-se un escenari de no presentació de partits com a tal (PDCat, ERC, Demòcrates, CUP, etc) i que tots ells s’adherissen a la llista unitària de l’agrupació d’electors, amb Puigdemont al capdavant i el suport de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per a mi una bona manera de saltar la barrera autonomista que vol imposar l’Estat lo 21D és superar les sigles (cert és també que amb esta fòrmula es perdrien espais publicitaris electorals i subvencions habituals). Hi serien membres dels partits esmentats, persones independents i els presos polítics (potser ja alliberats? i si així fos, a temps per influir en la decisió final d’anar o no units?). En tot cas, opció complicada, la gent es mou per anar per separat. ERC ja està acabant d'elaborar les llistes, lo PDCat dóna una mica més de temps a Puigdemont, la CUP decidix este diumenge.
La llista unitària impulsada per la societat civil s’ha presentat oficialment este matí (divendres dia 10) a l’Ateneu Barcelonès i té fins el 17 de novembre per a recollir 55.000 firmes físiques (l'1% del cens) que li permetan tirar endavant amb la proposta. No seria una llista per competir amb ningú: o s’hi integren els partits independentistes o es dissol i cadascú va per lliure. Si s’aconseguixen les firmes, a partir de llavors i un cop registrada la llista per petició popular, seria el torn dels partits per entendre’s. Una última porta a la unitat. Jo hi signaré i quan estarem al ball, ballarem.
En l'aspecte aritmètic hi ha qui defensa que podria tindre explicació presentar-se en llistes separades per poder aglutinar els matisos de la intenció de vot, tot i que matemàticament es podrien arribar a tindre un mínim de dos escons més si van junts i tal com estan les coses, dos escons poden ser molts (un interessant article al Nacional.cat del politòleg Joan Serra ho explica http://www.elnacional.cat/ca/politica/llista-unitaria-efectes-guanya-escons_209421_102.html). Però llavors, sense llista unitària, la carta Puigdemont es perdria o es diluirïa i aquí és quan crec que, més enllà dels números, estratègicament seria un error. S’hi acabaria presentant? Algú s’hi enfrontaria en una campanya, per poc agressiva que fos?
Ja sé que llistes separades no vol dir confrontades, que després sumaríem tots los vots, que es podrien pactar punts de programa conjunts i així cadascú votaria a qui cregués i que no ho hem de presentar com a dramàtic, d'acord, però significaria que Puigdemont dixaria de ser President, ja fos perquè directament optés per no presentar-se en cas de no fructificar una llista única o ja fos perquè, cas que hi estigués disposat, només pogués encapçalar la llista del PDCat i les enquestes no donen este partit com a guanyador. Estem en disposció de perdre este actiu? de dixar en segon pla el nostre President, ara a l’exili per defensar el que la majoria del poble li vam demanar? O ell podria passar a ser diputat i una altra persona president? Esta pel·lícula nostra ha tingut tants girs de guió... Siga com siga, l’absència activa o passiva del President Puigdemont crec que seria difícilment explicable internacionalment i també internament, per a mi ha estat una figura clau per arribar on som.
Lo dia 17 de novembre se sabran moltes coses: si s’han recollit prou firmes físiques per a bastir la llista unitària (s'intuïx que sí ja que al web llistaunitaria.cat ja n’hi ha gairebé mig milió de virtuals) i se sabrà també si la justícia belga accepta l’extradició del President i els consellers ara a Brussel·les. Ah! i abans, lo dia 12, l’assemblea de la CUP per a vore en quins térmens hi concorre, si és que ho fa. No hi ha una setmana tranquil·la des de fa mesos, xiquets.
PD: Benvinguda a casa, Presidenta Forcadell, amiga Carme. No oblidarem mai que t’han fet passar 15h a la presó
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
