Foto: 

Cedida

Mireia Vehí: "Massa sovint la política viu d’esquenes a la ciutadania"

En plena voràgine política, enraonem una estona amb aquesta parlamentària empordanesa: de política, del seu futur imminent i de les vinculacions amb la seva terra natal
Laura Cortadellas
,
24/11/2017
Activa't
La Mireia Vehí (Vilafant, 1985) és diputada de la CUP des del 19 de gener del 2016. Va entrar al parlament com a conseqüència d’algunes dimissions a les files capdavanteres d’aquesta candidatura. D’episodis d’infart, darrerament, n’hi hagut un bon grapat. De totes maneres, segur que recordareu la controvertida assamblea cupaire que havia de resoldre la investidura d’Artur Mas: l’empat, la paperera de la història i els efectes de tot plegat. Gairebé en fa dos anys de tot això. Un bienni intensíssim per a Vehí.
«L’Empordà, com la resta del territori, s’ha alçat en defensa de la República i en contra de la repressió exercida per l’Estat Espanyol»

“Des del moment que el meu nom surt a les primàries de la CUP, accepto el repte. Per a mi el projecte és potentíssim i havia d’aprofitar l’oportunitat per aportar el meu gra de sorra.” Ara, a les acaballes d’aquesta etapa, en fa una mica de balanç. Com en totes les experiències, hi remarca aspectes positius i negatius. Com a cosa bona, destaca que s’han mantingut ferms en dos dels principis essencials de la CUP: l’organització assembleària i el posicionament anticapitalista. Són la veu de la coherència, cosa ben estranya políticament parlant. El funcionament plenari de la candidatura tan aviat és motiu de flagel com d’elogi. Tal vegada fins i tot ha volgut ser ridiculitzada. Recordeu l’empat tècnic?

En un sentit més negatiu, assenyala que massa sovint “la política viu d’esquenes a la ciutadania”. I, certament, la política institucional és molt poc amiga de les dinàmiques de construcció col·lectives. Té una tendència a ”recloure en despatxos decisions i gestions que haurien de resoldre’s des de la participació ciutadana”. La CUP ha sabut mantenir el pols i ha marcat un precedent: un altre tipus de política existeix, tot és qüestió de prioritats.

La Candidatura d’Unitat Popular ha traslladat la política al carrer. Les concentracions, manifestacions i vagues de les darreres setmanes en són una prova claríssima. Entitats socials a banda, cap partit té tanta capacitat per a la mobilització. “L’Empordà, com la resta del territori, s’ha alçat en defensa de la República i en contra de la repressió exercida per l’Estat Espanyol”. En relació a la darrera aturada comenta que “la Jonquera i Borrassà van ser fonamentals el 8 de novembre, van complir absolutament amb la lògica de la vaga: talls de trànsit, de flux de mercaderies i de capital.” A més, tot això amb un tarannà pacífic, alegre però, alhora, contundent: som aquí, massivament, i no ens mourem pas. “La gent ens ha portat aquí. Les institucions poden haver-ho fet millor o pitjor, però ells no han fallat en cap cas.”

Passat el 21D, pretén seguir col·laborant amb la CUP com qualsevol altra militant: des de l’assamblea local de Barcelona. Tot plegat des d’una màxima molt clara: “ningú és imprescindible però tothom fa falta”. També podrà dedicar-se més plenament que no pas ara, per allò de l’agenda política, a la seva tasca com a activista. Abandona les institucions i es reubica en altres espais per seguir construint un moviment popular que faci realitat aquesta República.

Aquesta relocalització no la portarà, de moment, a l’Empordà. Des de la universitat, Vehí viu a Barcelona. Ens explica que “bàsicament per tres motius fonamentals: els estudis, que he finalitzat fa pocs anys, la política i la feina.” Es dedica a temes de gènere i migració, cosa molt més factible a la comtal que no pas des de la seva Vilafant natal. Segueix molt lligada a l’Empordà, sobretot a través de la família i els amics. Si es resolgués el tema laboral, no descartaria pas tornar-hi. 

A

També et pot interessar