Jump to navigation
Al cap d'un dies, vaig llegir un article molt interessant: després de Barcelona, a les rodalies bisbalenques és on s'hi concentra el major nombre d'artesans del país. La Bisbal i l'Aigüeta s'erigeixen en centre neuràlgic de tot plegat. Això jo ho he viscut, vaig pensar. En els darrers anys, hi ha hagut una revalorització de la tradició ceramista. Allò de “tota la vida”, a poc a poc, es va transformant i les noves generacions van prenent el relleu. No només és la ceràmica, també el ferro, la pell, el cuir, etc. La marca és la proximitat i la qualitat. Al costat de les botigues més clàssiques, apareixen artesans que regenten botigues-taller. Aquests nous comerciants, a partir de la inspiració i la creativitat, ofereixen productes molt interessants, únics.
L'Aigüeta, com la resta de l'Empordanet, es transforma. Quan jo era petita no el veia pas un carrer gaire atractiu. Recordo que amb els amics, des de la nostra gran visió mercantil, sovint discutíem com coi podien sobreviure tantes botigues del mateix, al mateix lloc. Era possible? A qui li podia interessar tant? Ja sé que el meu jo de fa quinze anys tenia uns gustos molt particulars i no hi podia entendre en gairebé res. Em sembla, però, que aquesta era la visió que es desprenia de tot plegat i la que, en conseqüència, adquiria jo. Avui dia, el panorama pinta molt diferent. Tenim un museu dedicat a la ceràmica: Terracotta. No sé si els d'aquí li fem prou cas, per això. Un dia, em van dir els números del perfil de visitant que tenien i em va resultar un pèl esfereïdor: és que ja hi hem anat tots i per això només hi van barcelonins? No ho sé. En tot cas, entenc el museu com la punta de llança de tot plegat: de l'aparició d'un mercat artesà, dinàmic i en auge.
No fa falta anar gaire enllà per entendre d'on sorgeix aquest renéixer. Darrerament la competència és voraç. És pot rivalitzar amb les grans indústries? Els preus del gran mercat asiàtic, per exemple, són baixíssims, difícilment a l'abast de la petita i mitjana empresa. Un oponent d'aquestes característiques se l'ha de lluitar des d'una vessant molt concreta: s'ha optat per la singularitat del producte artesà. Això ha revifat el sector de la ceràmica i, consegüentment, ha obert les portes a l'artesania d'altres àmbits.
Per això, si aquest nadal busqueu un regal amb personalitat, passegeu per la Bisbal. A l'Aigüeta, hi trobareu la peces de l'Annik: un ceramista francès que treballa amb gres negre, esmalts de tons turquesa i fa un tipus de tasses que integren una cua de balena. A davant del sortidor, hi ha Decobruc d'en Santi Matas: un artesà de la fusta que s'inspira en la naturalesa. Al principi del passeig, hi ha instal·lada la Sana: una joiera antropòloga que fa peces inspirades en països on ha viatjat o que ha estudiat. Passat les voltes, hi ha can Batlle: les seves estores van participar a l'Expo de Xangai. També hi ha el Museu del Bonsai: aquest establiment serveix i manté bonsais als germans Roca. I hi ha més coses, és clar. Per nadal, a la Bisbal.
Consulta el catàleg d'empreses artesanes de l'Empordanet a través d'aquest enllaç.
