Laura Cortadellas
,
06/03/2019
Arts

La ceràmica de la Bisbal

El passat diumenge tres de març s’inaugurava la darrera exposició temporal del Terracotta: ‘Can Salomó i els colors de la terrissa bisbalenca’

Foto: 

Anna Pascual
La reportera Laura Cortadellas visitant el Terracotta Museu
Com a autòctona desarrelada i barcelonitzada, m’hi he deixat caure. Ser-hi no és habitual. Per això, quan s’escau, em fa especial il·lusió anar-hi. La vida empordanesa en directe. Per als que no hi vau ser, ara ho podreu viure en diferit.
Benvingut sigui aquest homenatge al patrimoni bisbalenc més genuï

L’acte començava a les dotze. Poc abans d’aquesta hora, l’antic espai industrial ja era ben ple. Els assistents, molts de coneguts, aprofitaven l’espera per deambular pel museu i saludar-se els uns als altres. Després de la presentació, hi hauria temps per al vermut i les sardanes.

Aquesta estona prèvia a l’inici de tot plegat, va servir per començar a descobrir la nova exposició, Can Salomó i els colors de la terrissa bisbalenca, i de passada les antigues: permament i temporals. Un efecte secundari molt valuós: acudir a aquest esdeveniment ha resultar ser un bon pretext perquè alguns, m’abstinc d’adjectivar, descobríssim el Terracotta sencer. Hi ha qui ja ho deia només d’arribar. Ell, aquí, encara no hi havia vingut. Jo sí però massa poc. No tenim excusa quan ens calen subterfugis. És allò d’un mai és profeta a casa seva, que les coses, com més a l’abast, més ignorades. Qualsevol dia podré, doncs mai ho faré. Malament i més trist.

Aquest diumenge, certifico des de la perspectiva que m’atorguen un parell de dies, ha estat ben invertit. He conegut més el museu i m’he interessat per aquesta nova exposició. La mostra inaugurada és dedicada a la nissaga dels Salamó-Matlleu: una família de terrissers bisbalencs que, al llarg d’unes quantes generacions, han ocupat un lloc destacat en la manufactura bisbalenca. Fins el vint-i-quatre de juny esteu convidats a visitar-la. Val la pena, que vol dir no feu el ronso.

L’últim artesà d’aquesta família, Pere Salamó Sais, va morir l’any 2017. Abans de finar, aquest ceramista ja havia col·laborat amb el museu donant un seguit de peces i utillatge. Ara la mostra s’ha ampliat, i molt: hi ha més objectes i una instructiva explicació sobre les tècniques decoratives tradicionals de la Bisbal. Aquesta exposició pretén ser un sentit homenatge al recentment traspassat Pere Salamo i, alhora, un reconeixement a la contribució que aquest obrador familiar ha fet a la ceràmica de casa nostra.

L’inici de la producció dels Salamó-Matlleu es remunta a la dècada dels setanta del segle XVIII. El primer terrisser de la nissaga és en Pere Matlleu, el segueix en Francesc, el seu fill. Gairebé un segle més tard, arriba la primera notícia d’un Salamó dedicat a la terrissa. És en Pere, un bisbalenc sense antecedents ceramistes. La seva dona, la Cecília, era la filla d’en Francesc, propietari de l’obrador. Quan el sogre mor, el gendre es fa càrrec del negoci. I així, successivament, s’estén per la branca Salamó.

A l’exposició podreu observar la terrissa acolorida de Can Salamó, majoritàriament d’obra roja i vidriada. Per aplicar aquests colors, en aquest obrador realitzaven diferents tècniques decoratives: el bany, la llanterna, la trepa, l’esquitx i el jaspi. De ben segur que el resultat de cada procés us sonarà.

De ceràmica, li haguem prestat més o menys atenció, els bisbalencs n’hem vist molta. Els vídeos explicatius sobre un i altra tècnica de coloració han resultat ser enormement didàctics. Ordenen i exemplifiquen una realitat ben propera, la de la terrissa de casa. Mai és tard per interessar-se per una manufactura molt nostra. Com deia abans, i en representació d’aquells que com jo no li hem mostrat el reconeixement merescut, benvingut sigui aquest homenatge al patrimoni bisbalenc més genuï. 

 

Més informació: 

Exposició 'Can Salamó i els colors de la terrissa bisbalenca'
Fins el 24 de juny
Terracotta Museu de la Bisbal d'Empordà
Fitxa d'agenda 
www.terracottamuseu.cat

També et pot interessar