Jump to navigation
- Què t'ha permès la pintura?És un tòpic, però per a mi és un sistema d'expressió i, a la vegada, la manera amb què pinto i els materials que utilitzo és una forma senzilla de fer crítica sense ofendre a ningú, però criticant a tothom.- Quina és la teva principal crítica?Ens ha tocat viure en un món en el qual la gent es preocupa molt de quedar bé, en destacar que tot és bonic i que no ens hem de preocupar pels mals de cap. Estem en un punt d'inflexió molt important, a principis del segle XXI sembla que tot estigui fet, però és mentida.- Què ens queda per fer?Els drets dels treballadors mai havien estat tan descuidats, ha disminuït el nivell cultural de les persones i considero que és un món on l'art no forma ni culturitza la gent.- I com plasmes aquesta crítica a la teva obra?En el meu cas, hi ha un punt egoista, fred i potser distant... És una crítica quasi d'assenyalar amb el dit. Constato un fet i no faig ni pedagogia ni un exercici de curació, tampoc un intent de millorar o de solucionar aquest problema. Sempre remarco els problemes de l'individu o de la societat, fugint dels estereotips de la política, la religió o les marques.- A quins estereotips et refereixes?La gent s'excusa que si els bancs, els polítics, una cosa o l'altra, quan som nosaltres que votem els polítics o que consumim les grans marques i companyies. Som nosaltres qui donem el beneplàcit.- Llavors som massa positius?Ara mateix sí! A més, penso que d'una manera molt innocent. L'art popular, el pop art, la música més festiva o els il·lustradors sembla que ignorin el que estem vivint. Vivim en una societat que està molt malalta i sembla que no importi a ningú.- I pel que fa a la tècnica, d'on surt la teva hibridació?Vinc d'una família de fotògrafs, però jo m'he trobat que no sé enquadrar en una càmera! No perquè no es pugui fer, sinó perquè em costa molt dir aquí comença i aquí acaba la imatge. Sempre m'he sentit més abocat a la pintura, però com a fill de pares fotògrafs, necessito aplicar la fotografia dins la pintura, retallant imatges, fent collages.- I què aconsegueixes amb aquests collages?La hibridació tècnica m'ajuda en el meu discurs. Crec que el collage ens parla molt bé d'aquest principi del segle XXI. Ara ja no parlem de modes, sinó de tendències que totes funcionen paral·lelament. La hibridació tècnica ens parla d'una societat barrejada en molts aspectes: culturalment, ideològicament, estèticament...- Però no ens costa més apreciar la realitat en una pintura que en una fotografia?Sí, totalment, però en la fotografia hi ha una mentida que és el fotògraf que decideix d'on a on retrata. Què hi ha darrere? Pot ser un attrezzo molt ben muntat amb gent amb càmeres i focus. En canvi, la pintura em permet fer un discurs molt ampli, no necessito començar ni acabar en cap lloc. El discurs es desfigura dins de la ment de l'espectador. Hi ha una part estètica que ha d'entrar per la vista i un context interior que, depenent de les experiències vitals, ho entendrà així o aixà.- L'exposició es titula 'Vostè és aquí'. Aquí a on?Es refereix al punt corpori, on està l'espectador en aquell moment. En aquest cas a la sala d'exposicions o on sigui en aquell moment. Fa referència al fet que jo estic aquí físicament, però a la vegada amb el mòbil puc estar parlant amb un company sobre què soparem. Amb tu puc estar parlant d'un tema d'una seriositat cabdal i amb l'altre d'una manera més jocosa. Avui en dia la gent està en més d'un lloc a la vegada i potser hauríem d'aprendre a tornar a estar més aquí, a prendre consciència sobre què estem fent en cada moment.- Com reflecteixes el món 2.0 a la teva obra?El discurs és el que utilitzo sempre, però agafat des d'un altre àmbit. És crítica social, però en lloc dels poder fàctics agafo l'ús que fem de les noves tecnologies. M'agrada fer una obra atemporal que d'aquí a 100 anys algú la pugui mirar i la pugui veure vigent. Com va poder fer Goya, per exemple, a la sèrie de gravats de Los Caprichos. Són imatges que les mires i sí que veus que les robes són d'una altra època, però les idees i les formes són les mateixes que les d'avui dia.- Quines contradiccions té el món actual del 2.0?Totes! No tinc clar que puguis trobar un punt de coherència. Ara bé, això no és un punt negatiu. En una xarxa com Instagram, que és purament visual, la gent es preocupa massa per la imatge que reflecteix allà dintre. Hi ha un sobre excés de preocupació per l'exterior i, per tant, descuiden el seu interior. Són persones que a la foto surten molt atractius, però si poguessis arribar a interpel·lar-los, a dins hi ha una buidor i una tristesa extrema. Són persones que estan carregades de m'agrada i de seguidors, però en molts casos són solitaris i tristos.- Ens allunya de la realitat el 2.0?Ens allunya de la humanitat més aviat. És una altra realitat. De fet, mentre siguem conscients d'on estem i què estem fent sempre estem en una realitat.
