Horts d'Hortejant

Foto: 

Hortejant
Una cistella d'un grup de consum

Quan el consum passa a ser una pràctica col·lectiva per un bé comú

Parlem amb membres de grups de consum del Penedès, persones que s’impliquen en allò que consumeixen per a un millor desenvolupament local
Gemma Urgell
,
12/05/2015
Activa't
Aquests darrers anys ha proliferat l’aparició de grups o cooperatives de consum. Persones que s’uneixen per comprar sense intermediaris i directament al productor. Gent que s’organitza per decidir quins aliments comprar, com i a qui amb la finalitat de propiciar unes noves relacions de producció i fomentar relacions de treball horitzontals. Persones que volen implicar-se en allò que consumeixen i alhora contribuir a un millor desenvolupament local. Parlem amb dos grups de compra del Penedès i amb un investigador sobre aquesta nova forma de consum social.

Ricard Espelt, investigador sobre grups de consum i noves tecnologies, està realitzant una tesi doctoral que analitza perquè les TIC estan transformant el model de consum agroalimentari. Espelt explica que estan incrementant els grups de consum, sobretot a partir del 2011; però que no és un fet actual, que existeixen des de finals del segle XIX. “Actualment hi ha una voluntat crítica per qüestionar-se allò que es consumeix, els consumidors cada cop són més responsables i busquen una major implicació” i afegeix que un dels elements clau dels grups de consum és “la voluntat de sentir-se part d’una comunitat que s’involucra positivament per apoderar i propiciar un canvi d’hàbits”. No és estrany, doncs, que els grups de consum organitzin tallers, visites a productors o fins i tot unes jornades, com ha organitzat per aquest mes de maig el grup de consum Les Garrofes del Vendrell.

“Com produïm el que mengem: el paper de les dones en l’agricultura” és el títol d’aquestes jornades. Pati Homs, membre del grup de consum Les Garrofes, explica els motius per dedicar les jornades al gènere en l’àmbit de l’agricultura: “Pensem que si estem apostant per un nou model de producció-distribució-consum d’aliments també hem de tenir en compte quines són les relacions de gènere que establim entre nosaltres. A més, les jornades també tenen l’objectiu de sentir en primera persona les experiències de productores locals, així com parlar sobre què aporta la mirada feminista a l’agroecologia”.

  • imatge de control 1per1

Les jornades s’articulen a través de l’exposició “Sense dones no hi ha sobirania alimentària”, una reflexió sobre les conseqüències socials, econòmiques, de salut i mediambientals del model agroindustrial de producció d’aliments i el seu impacte en les relacions de gènere que es pot visitar fins al 30 de maig; un taller infantil sobre hort i llavors pel 13 de maig, i la taula rodona “Forneres, pastores i pageses: experiències locals de producció agroecològica” per reflexionar sobre el paper de les dones en la producció d’aliments i la reproducció social en tota economia pel proper 23 de maig. Totes les activitats tenen lloc a la Biblioteca Pública Terra Baixa del Vendrell.  

Consumidors més responsables i implicats

El grup de consum Les Garrofes autogestiona allò que consumeix i està format per unes vint famílies. S’organitzen en grups de treball (tresoreria, comunicació, relacions externes i suport), cada setmana dues persones fan les cistelles per la resta del grup i tothom està implicat en el projecte. De forma cooperativa decideixen què, quan i a qui compren productes com verdures, ous, fruita, pa, cigrons, oli, formatges, carn i iogurts i cada dos mesos fan una assemblea per prendre les decisions de la forma més horitzontal possible. Segons Pati Homs, “el principal avantatge és practicar unes noves relacions socials en l’àmbit del consum; fer que una activitat, com el consum, que sol ser molt individual –vas amb un carretó perdut enmig del super- passa a ser una pràctica quotidiana col·lectiva”. La voluntat és establir relacions directes de compromís i confiança amb els productors i, des de la perspectiva agroecològica, cuidar totes les relacions que s’estableixen en la producció i consum d’aliments, tant les relacions amb l’ambient com les persones implicades.

A Vilafranca, el Casal Popular és seu d’un altre grup de consum format per 15 famílies. Ara per ara fan comandes de fruita i verdura, pasta, fruits secs, arròs i llegum i, esporàdicament, de carn. En Dani Xavier en forma part “per canviar el concepte de menjar, d’alimentar-se i de viure; per consumir productes de proximitat i ecològics i conèixer qui els ha produït”. Blanca Rivas també n’és membre i hi forma part perquè “s’estableixen relacions directes i personals amb els productors i productores i alhora per les relacions que es fan entre les persones del grup i pel que s'aprèn en la millora de l'alimentació”. Daniel Xavier reconeix que formar part d’un grup de consum és un acte de militància, “cal tenir en compte que els productes són de temporada i no sempre trobaràs tomàquets, per exemple”. Destaca també l’estalvi energètic que suposa aquest tipus de consum: “En el comerç a gran escala els productes arriben sovint de l’altra punta del món amb la despesa energètica i la petjada ambiental que suposa”, en canvi “els grups de consum afavorim el producte local provocant que la gent de la teva comarca es guanyi la vida fent productes bons i de qualitat”. A la pregunta de què si creuen que els grups de consum estan creixent, Rivas afirma que “si que és cert que és un moment in crescendo i això, espero, que sigui degut a l'augment de la consciència social”.

Les noves tecnologies com a facilitadores

Val la pena tenir en compte el paper que les TIC tenen per propiciar aquestes noves dinàmiques. Segons Ricard Espelt, “internet és clau en l’apoderament de les noves comunitats locals com a eina de comunicació global; però alhora, les TIC actuen com a element facilitador per a l’organització i la comunicació dels consumidors implicats en cada un dels grups”.  

Més informació: 

Jornades: "Com produïm el que mengem: el paper de les dones en l'agricultura". Programa i horaris.
 

A

També et pot interessar