Ricard Espelt

Foto: 

Cedida
Ricard Espelt

Ricard Espelt: "El cooperativisme està generant formes digitals interessants"

L'investigador acaba de publicar 'Cooperativisme i agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018' (Comanegra)
Anna Zaera
,
27/01/2021
Entorn
El cooperativisme agroecològic té una llarga trajectòria a Catalunya i s'ha desenvolupat intensament durant les dues darreres dècades. Les tecnologies digitals també han tingut un impacte en aquestes organitzacions que rivalitzen amb altres de les anomenades "tecnologies de plataforma" d'arrel neoliberal com les conegudes Uber o Deliveroo, entre moltes d'altres. Ricard Espelt (Manresa, 1973), doctor de la Societat de la Informació i el Coneixement, mostra en el seu llibre 'Cooperativisme i agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018' (Comanegra), d'autoria compartida amb Núria Vega, algunes d'aquestes experiències col·lectives. Investigador sènior a Dimmons, Internet Interdisciplinary Institute (UOC) ha estudiat com aquests col·lectius promouen models econòmics, socials i ambientals més justos i sostenibles. Les seves àrees de recerca són l'economia de plataforma, el cooperativisme de plataforma i l'agroecologia.
El que és interessant és que darrerere d'aquestes organitzacions sempre hi ha una xarxa més o menys cohesionada que en qualsevol moment pot prendre una forma o una altra

- Què et porta al món del cooperativisme i l'agroecologia?
Jo vaig fer Belles Arts, i durant un temps em vaig dedicar als temes artístics, també vaig estar vinculat al món de la comunicació, Internet i les xarxes. M'interessava com les noves tecnologies podien transformar les organitzacions per fer-les més participatives. En aquell moment, era una mirada que s'entreveia com utòpica, però que en poc temps va generar molts processos de participació. En aquella època vaig ser regidor de Copons i vam implementar algun procés de participació política. Vaig veure que m'interessava la recerca perquè et permetia investigar i aplicar els resultats. Vaig conèixer l'Ismael Peña- López, ara el director general de Participació Ciutadana de la Generalitat i em va inspirar per seguir investigant en el món de les TIC.

- Què era el que realment t'interessava?
Volia saber si realment les TIC eren un element disruptiu en l'àmbit rural. Com funcionava l'impacte d'aquestes tecnologies en les comunitats més rurals i en les organitzacions. Vaig fer un estudi de les comunitats de productors a la Conca de Barberà i vaig descobrir que les organitzacions en aquest cas del sector alimentari estaven utilitzant les noves tecnologies però més com a eina de màrqueting que per generar processos de participació. On realment hi havia una organització de base, basada en una governança democràtica i formalitzada, era a l'àmbit del consum i a la ciutat. Com podia ser la Repera.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- Quins elements eren els més destacats pel que fa a la utilització de les TIC en les cooperatives?
Hi ha dos elements bàsics sobre els quals s'organitzen les cooperatives. Per una banda, utilitzar les xarxes per informar. Per exemple, mostrar quins productors tenen, recomanar-los o tenir un blog per explicar receptes. És una part que considerem molt vinculada a fer pedagogia del model. També s'utilitzen aquestes tecnologies per fer tasques de gestió administrativa com per exemple coordinar la comanda entre les consumidores. També he vist que hi ha projectes d'intercooperació entre cooperatives, però aquests eren els més febles i menys freqüents.

- Vas detectar elements innovadors en com s'organitzen les cooperatives agroecològiques?
Aquest és el punt on vaig focalitzar la tesi. Vaig veure que la majoria no tenien un caràcter excessivament innovador, sinó que utilitzaven eines tecnològiques com Google que són força contràries als valors cooperatius. És veritat, però, que en paral·lel, hi ha unes quantes cooperatives que havien començat a desenvolupar programari lliure. Per exemple, una aplicació que es deia L'Aixada, impulsada per aquesta cooperativa del barri de Gràcia, i que està tenint un recorregut important. Aquest seria un dels models de desenvolupament d'innovació tecnològica. També cal anomenar Katuma que neix de la necessitat dels grups de consum i petits productors de proximitat de reinventar-se per afrontar els reptes de futur junts. És una plataforma que va lligada a l'Open Food Network, la que podríem dir que és la Viquipèdia de l'alimentació agroecològica, nascuda a Austràlia, però que té un capítol a la península Ibèrica. Aquesta eina és la que s'hi ha instal·lat més en el sector.

- Hi ha ponts entre el món rural i el cooperativisme de la ciutat?
A la ciutat és on es concentren més persones i més massa crítica. Hi ha un teixit associatiu important. Podríem dir que als anys vuitanta arrenca aquest interès de la gent per consumir productes ecològics i poder intercanviar directament amb els productors. Aquest procés a la ciutat de Barcelona té uns espais de rèplica i d'aprenentatge, lligats als moviments antiglobalització. Hi ha una forta connexió social i política amb el món cooperatiu per això Barcelona concentra tant interès. En l'àmbit no tan metropolità l'organització de grups de consum és difícil, perquè no tenen tan teixit social. Costa trobar gent amb uns interessos comuns que acaben organitzar-se en forma de cooperativa. La covid-19 ha provocat la visualització de productores agroecològiques amb projectes molt potents.

- Per què?
Eren molt invisibles i hi ha hagut un reforçament d'aquest espai al canviar les dinàmiques de consum i augmentar la compra per Internet. L'organització de les cooperatives de consum requereix molt temps. I a poc a poc, anem veient com hi ha cooperatives que tenen tasques més professionalitzades i altres que són voluntàries. El que és interessant és que darrera d'aquestes organitzacions sempre hi ha una xarxa més o menys cohesionada que en qualsevol moment pot prendre una forma o una altra. Per exemple, a l'Anoia hi trobem Eixarcolant on ja som més de 100 associats.

- Què aporten les cooperatives a les societats?
Presenten una alternativa al model dominant que és el capitalisme, on els diners són l'eix i el marc de les relacions. Aquest capitalisme agafa noves formes que són molt agressives. El capitalisme de plataforma en què dominen organitzacions com Uber, Deliveroo o Amazon. Les cooperatives marquen una alternativa que té en compte les persones, la vida i la relació amb el medi. S'aposta perquè hi hagi justícia social en les interaccions socials, amb perspectiva feminista. També és important tenir en compte i cura de quines tecnologies s'utilitzen, de quin és l'impacte de la tecnologia en les dades. El que planteja l'Economia Social i Solidària (ESS) és una alternativa al capitalisme. El cooperativisme agroecològic està generant formes digitals molts interessants. 

- Algun exemple?
Per exemple, Katuma, com comentàvem abans. També Fairbnb que és una alternativa a Airbnb que intenta es promoure un model de curta estància amb perspectiva ètica. Un projecte que es diu Commons Cloud que és un núvol cooperatiu o femPromocomuns que el que promou és que hi hagi serveis o entorns tecnològics basats en les dades obertes i el coneixement obert. Som Mobilitat també seria un exemple de plataforma digital cooperativa en l'àmbit tecnològic. Diríem que cada camp compta amb les seves iniciatives.

- Com veus el futur? Creus que es polaritzaran molt els dos mons?
Hi haurà una tensió que provocarà punts d'encontre. Abans parlava de l'àmbit agroecològic. Doncs l'ecologia ja ha estat capturada pel capitalisme i el mateix sistema ja està veient l'impacte que la seva activitat causa en l'entorn. Moltes empreses fan tasques de rentada de cara per fer veure que s'impliquen amb l'entorn, però d'altres intenten buscar models més sostenibles. Jo en aquest punt no sóc radical. Crec que s'han de promoure tots els elements alternatius també dins de les organitzacions i que les organitzacions potents transitin cap a models més justos.

- Canviar des de dins?
No eliminarem les empreses de les nostres vides, però sí que podem generar transformacions. Per exemple, si el model d'Amazon provoca efectes ambientals o té unes condicions laborals dolentes pels seus treballadors, s'ha de transformar el seu model de negoci perquè sigui més sostenible per la ciutadania. Jo crec que aquí és on han d'intervenir les polítiques públiques per afavorir empreses amb una arrel més justa.

- Com?
Fomentant les subvencions a projectes sostenibles, per exemple. Hi ha punts de trobada que han d'ajudar a transitar de models capitalistes cap a un model postcapitalista. És fàcil dir-ho, però difícil que succeeixi.

Més informació: 

A

També et pot interessar