Jump to navigation
- Com neix ‘Industrias del cine’?Pablo: Com totes les idees emprenedores, va sorgir després d’un sopar amb el vi a la taula. Hi havia un grup de persones que havíem estat vinculades a un altre projecte que ja no ens motivava prou per continuar. Vam decidir, d’una forma espontània, crear un projecte nou que ens mantingués units i que estigués relacionat amb el món del cinema. El cinema és la nostra vocació, la nostra professió, la nostra afició, depenent dels casos. Llavors va sortir la idea de crear una pàgina web. Però, com que de webs de cinema n’hi ha moltes, calia buscar un motiu que la diferenciés. Això era al maig o al juny i jo estava estudiant un màster en Film Business i començava a involucrar-me en la indústria del cinema. Vaig pensar que seria una bona idea fer una web que se centrés a explicar el que és la indústria del cine. Webs de crítiques, n’hi ha moltes, webs d’estrenes, n’hi ha moltes; també hi ha moltes webs que tracten de la pròpia indústria, òbviament. Però era necessari donar a conèixer o compartir coneixements respecte el cinema que no són tan coneguts i que a la gent a qui li agrada el cine els hi poden interessar.- Voleu donar a conèixer, doncs, les entranyes del cinema?Pablo: Exacte. Com es couen les coses: o sigui, com es fan les pel·lícules, per què es fan les pel·lícules, per què unes pel·lícules funcionen i altres no. Tenim una mena d’eslògan: de la idea a la pantalla. I el que volem és explicar tot aquest procés. Com la idea particular o personal d’una persona s’acaba convertint un dia en una estrena amb 300 còpies. Des de la idea embrionària primera fins l’estrena passant per producció, postproducció, distribució, màrqueting, exhibició, festivals...Lídia: I incidint també en el que és l’ofici. Perquè, al final, el cinema sempre es tracta com un art, com quelcom lúdic o d’entreteniment, però també és ofici. Tots els que hi treballen tenen la seva tasca. Es tracta d’explicar la faceta de tothom i com viuen el cinema cadascun d’ells. No serà el mateix per a un director o un assessor d’imatge que pel propi productor, que al final és qui pareix la pel·lícula.Pablo: La nostra idea era reivindicar una mica l’ofici, la professió. Sí que els cineastes són artistes però perquè un director faci una pel·lícula cal que al darrere hi hagi moltíssimes persones i moltíssims oficis diferents. Els hem de reivindicar. Una pel·lícula no la fa només un director i uns actors, sinó que hi ha molta gent al darrere.- El cineasta Carlos Vermut parla, a l’entrevista que li heu fet a ‘Industrias del cine’, de la paradoxa del cinema de ser una indústria artística. La indústria i l’art, a vegades, entren en conflicte.Lídia: Com casar dues coses que semblen tan dispars entre elles? Però, en el fons, aquí és on es crea la màgia. La indústria busca un rèdit i hi ha aquesta part econòmica, dura, amb grans inversions que, d’alguna manera, han de retornar. I, d’altra banda, hi ha el director, segurament la persona que més creu en l’art, que busca fer la seva proposta personal. Al final, una gran pel·lícula és la que intenta buscar l’equilibri entre les dues facetes.- Què diríeu que heu après, durant aquesta primera etapa?Lídia: Jo treballo en un mitjà de comunicació i sabia que tirar endavant ‘Industrias del cine’ era un repte important. Però, quan va néixer, vam decidir que no seríem presoners de l’ambició. Som onze persones i volem tenir la web amb continguts de qualitat actualitzats. Però, quan tens el caramel a la boca, costa molt saber parar. Quan veus que va sortint bé, que la gent et llegeix, que el retorn és bo, van venint més idees i més ganes de fer coses. Ara estem en un impàs per trobar l’equilibri just de no morir en l’intent i poder fer el màxim mantenint la qualitat que volem. No fer entrevistes només per fer-les, ni crear seccions a les quals no puguem donar continuïtat.- Qui sou a l’equip?Pablo: Ara som onze persones. Tenim perfils diferents i venim de camps diferents. La idea era crear un equip variat. Cada membre de l’equip es responsabilitza d’una àrea de les indústries del cinema. La Lídia i jo coordinem la web i fem continguts. L’Andreu Navarro es dedica a temes històrics i, a més, fa la correcció dels texts que es publiquen. Hi ha dos companys meus del màster, el Pol Hernández i el Sergi Judici, que es dediquen a temes de màrqueting, la seva especialitat. Després hi ha el Màrius Vilar, l’encarregat d’analitzar les taquilles. La Patricia Esteban i la Laura Jurado tenen el perfil de periodistes culturals i fan entrevistes i altres continguts. El Mario Monzó és un guionista de l’ESCAC que farà crítiques i recomanacions de pel·lícules però se centrarà molt en converses amb altres guionistes. També tenim el Giovanni Casella, que parla de la indústria de Hollywood i, a més, està molt especialitzat en el món del còmic. I després tenim a la Sílvia Grau, que és la dissenyadora.Lídia: Una altra idea que teníem quan vam començar a gestar el projecte era que aquest seria un equip que s’aniria ampliant. Volíem consolidar un nucli però anar incorporant col·laboradors. Des de gent que fes un article puntual a col·laboradors més assidus. No tothom té la mateixa implicació en el projecte, és normal.Pablo: La idea és tenir un equip d’entre dotze i quinze persones.- Com funcioneu? És una afició?Pablo: Finançament zero. El que ens ha costat posar en marxa la web, que no ha estat gaire, ho hem posat de la nostra butxaca. Ara mateix no té publicitat. No sabem si algun dia en podrà tenir i podrem tenir ingressos.Lídia: Nosaltres ho veiem més com una plataforma a nivell personal i professional. Volem que, d’alguna manera, aquesta web ens representi professionalment a cadascun de nosaltres.Pablo: Hi hauria dues vessants. Per un costat, volem donar a conèixer el que nosaltres podem saber o aprendre sobre la indústria del cine i, per un altre costat, que a cadascun de nosaltres ens sigui útil per desenvolupar-nos professionalment dins de la indústria. La majoria som persones molt joves, de 22 a 35 anys, i busquem oportunitats professionals, cadascú en el seu àmbit.- Quines seccions teniu a ‘Industrias del cine’?Pablo: En primer lloc hi ha ‘Industrias’.Lídia: Aquí es parla de com funciona el cinema, reportatges relacionats amb l’engranatge de la pròpia indústria. Després hi ha ‘Profesionales’, que són entrevistes a persones que formen part del cinema. En aquesta secció hem fugit bastant dels tòpics de buscar sempre actors.Pablo: De moment no hem entrevistat cap actor. Vam pensar que el contingut més interessant que podíem aportar a la web eren les entrevistes. Ens vam fixar fer una entrevista per setmana.Lídia: També tenim ‘Taquilla’.Pablo: És una anàlisi dels resultats de la taquilla. Les fem de manera puntual relacionades amb les estrenes. La darrera que vam publicar va ser en motiu de l’estrena de l’última pel·lícula de l’Álex de la Iglesia i vam analitzar com havien funcionat les seves altres pel·lícules a la taquilla espanyola.Lídia: Són articles de curiositat però també serveixen per analitzar els motius pels quals les pel·lícules funcionen o no funcionen. Al lector se li poden escapar alguns motius i aquí és on nosaltres podem aportar el nostre coneixement. Altres seccions són ‘Festivales’ i ‘Premios’, que casualment és una de les que més visites té...Pablo: Hem posat la web en marxa justament a l’inici de la temporada de premis.Lídia: També tenim la secció ‘Historia’, on repassem personatges o moments relacionats amb la història del cinema i que solem relacionar amb algun fet puntual. Properament sortirà un reportatge de l’Andreu sobre Las conversaciones de Salamanca (jornades sobre cinema espanyol organitzades pel cineasta Basilio Martín Patino al maig del 1955). En aquesta secció el que hi ha és el cinema més purista. És on el lector pot aprendre més sobre cinema. I per últim hi ha una secció anomenada ‘Recomendaciones’ que pot incloure temes molt diversos: des de crítiques a recomanacions d’exposicions, cicles, llibres...Pablo: Tot tipus de material relacionat amb cinema.- S’ha donat el cas que algú s’hagi sorprès en demanar-li una entrevista, tenint en compte que us interesseu per tots els perfils?Lídia: Estan encantats i solen ser molt més accessibles que els habituals protagonistes de les produccions.Pablo: Hem volgut fugir de les típiques entrevistes i això s’agraeix per part de l’entrevistat. Per exemple, la productora d'‘Estiu 1993’. La pel·lícula és tan seva com de la directora. Al final, són processos creatius diferents. Fan la mateixa pel·lícula des de camins diferents. Molts agraeixen que estiguem interessats a explicar la seva feina. I, generalment, no hem tingut gaire problemes en la resposta. Per ser una web tan nova, tot han estat facilitats.Lídia: La part bona de la indústria del cinema és que es retroalimenta i sempre trobaràs algú que sent la mateixa passió que tu.- Els continguts no tenen per què ser d’actualitat, oi?Pablo: No som una web d’actualitat.Lídia: Però sí que aprofitem determinats moments per llançar determinats continguts. Es va estrenar ‘Madre’, per exemple, i vam fer una anàlisi dels cartells que s’havien fet per promocionar la pel·lícula. Però també vam fer una anàlisi de taquilla de les pel·lícules amb participació de Telecinco o Atresmedia, que no està lligada a cap moment concret del calendari. Aprofitem l’actualitat perquè ens va bé però no som una web de notícies.Pablo: Tractar l’actualitat requereix d’una estructura i el que tenim molt clar és que no podem competir ni amb Fotogramas, ni amb Cinemanía ni cap d’aquests mitjans. El que volem és crear un contingut una mica diferent.Lídia: I que tingui vigència. Que te’l puguis tornar a llegir i no caduqui. Això no vol dir que renunciem completament a l’actualitat.- Quants continguts feu?Lídia: Ens vam proposar fer 12 – 15 articles al mes.Pablo: Ara fem una entrada per dia de dilluns a divendres.Lídia: També ens vam proposar no publicar en cap de setmana però estem veient que molt cops ho hem de fer.Pablo: Les gales són en cap de setmana.Lídia: O sigui que al final estem fent de 25 a 30 continguts al mes. Estem doblant.- És molt!Pablo: ¡Es que si te pones, te pones!Lídia: No hi ha dia que no hi pensis.- I amb aquest volum de feina, encara que sigui una afició, no us sentiu pressionats?Pablo: Sí que hi ha algun moment d’aclaparament perquè estem generant molt de contingut que, des del meu punt de vista, està ben elaborat i és molt interessant, però no tenim una gran audiència. I sí que sents pressió perquè vols créixer en visites i seguidors. Després de tant d’esforç, la nostra recompensa és que ens llegeixin. Però, vaja, ens van llegint. El contingut el podem controlar però que després ho llegeixi més o menys gent, això no ho podem controlar.Lídia: A mi m’agradaria poder fer més coses de les que estic fent. Però això és com a les pel·lícules, que hi ha el contingut i la promoció, i si dediques tots els esforços als continguts, la promoció queda una mica abandonada. Aquest és el nostre repte de cara a l’any vinent per arribar a més gent i donar a conèixer la web a través de més canals.Pablo: I una cosa no hem dit i forma part de la filosofia de ‘Industrias del cine’... La indústria del cinema la fem tots. I dic “la fem”, perquè nosaltres, amb aquesta web, també formem part de la indústria. I formen part de la indústria els grans noms, les grans pel·lícules, els grans festivals i les grans sales de cinema, però també els cinemes petits, els directors de pel·lícules petites, les distribuïdores petites, els festivals petits... Tots junts integrem aquest teixit que és la indústria del cine. I el que volem, i crec que ho estem fent, és tractar tothom per igual. Tractarem igual una pel·li súper taquillera que una que no hagi tingut pràcticament repercussió de taquilla però que creiem que té un interès pel públic i per la indústria. Perquè, al final, la cinematografia d’una regió, d’un país i de tot el món, la integren les pel·lícules grans i les petites. I les persones que treballen a les pel·lis grans i a les petites.
Web Industrias del cine
