Francesc Marquès: "Formar part del cinema és una sort"

El projeccionista del Kubrick Cinema de Vilafranca ens explica la seva relació amb el cine i valora la situació actual del sector

Goretti Martínez

12/08/2020

Arts

El Kubrick Cinema de Vilafranca del Penedès reobria les portes el passat 10 de juliol després de quatre mesos amb la sala tancada. I ho feia amb totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de treballadors i espectadors. Durant els quatre mesos de tancament, l’esperit del cinema s’ha mantingut actiu en bona part gràcies al seu projeccionista, el Francesc Marquès, que ha estat entretenint i oferint coneixements a la comunitat cinèfila a través de les xarxes socials del Kubrick. Hem volgut parlar amb ell sobre aquestes iniciatives del confinament, però també sobre la seva relació amb el cinema i sobre el futur d’un sector que ha dedicat molts esforços a una reobertura la més segura possible.

Al final acabes sent una peça clau perquè els espectadors de sala gaudeixin de la màgia del cinema

- Què significa per a tu el cinema?
El cinema s'ha convertit en una part molt important de la meva vida i, per a mi, significa dedicació. Treballar en una empresa on es respira amor pel cinema segur que ha tingut alguna cosa a veure en aquesta concepció. La família Olivella - Ferran -propietària del cine, amb Maria Olivella a la gerència-, va fer de la seva afició una manera de guanyar-se la vida. En el meu cas, treballar al Kubrick m'ha descobert un món que desconeixia i ha permès que la feina es converteixi en una afició. Sóc afortunat de viure d'allò que m'agrada. Passo moltes hores en un espai d'oci i cultura: el millor lloc possible per gaudir de les pel·lícules. Anar al cinema no deixa de ser un acte social que no hauria de desaparèixer mai i poder gaudir-ne i formar-ne part és una sort.

El Francesc treballa al cinema des que tenia 18 anys | FOTO: GM

- Quan vas començar a interessar-t'hi?
El primer contacte amb el cinema el tinc de petit, quan hi anàvem amb la família. Però mai m’hauria imaginat que hi acabaria dedicant tantes hores. Amb 18 anys, una mica per casualitat, vaig començar a treballar al Kubrick i al desaparegut cinema Bogart. Era l’estiu del 2004 i buscava una feina temporal per pagar i compaginar els estudis universitaris en Biologia. Poc després se’m va oferir la possibilitat d’aprendre l’ofici de projeccionista, en aquell moment encara en format analògic. A partir d’aquí, segurament com en Totó de ‘Cinema Paradiso’ se’m va despertar l’interès pel món del setè art. Encara conservo alguns fotogrames de pel·lícules en 35 mm. Al final acabes sent una peça clau perquè els espectadors de sala gaudeixin de la màgia del cinema. Considero que la cultura en general ens enriqueix i formar part d’aquest engranatge acaba enganxant.

- La tecnologia és una part fonamental del cinema. Parla'ns de l'adaptació a les novetats en aquest sentit.
Quan es va fer el canvi significava renovar-se o desaparèixer. El pas de l’analògic al digital ha suposat una millora en molts àmbits. Els nous sistemes de projecció ens ofereixen una qualitat d’imatge i so que mai es deteriora per moltes projeccions que facis, cosa que sí que passava amb el cel·luloide. A més, permet una rotació de les còpies més ràpida perquè han deixat de ser físiques. D’aquesta manera, les estrenes ara ens arriben més aviat. D’altra banda, ens permet cuidar al detall cada sessió incloent-hi els tràilers que volem o publicitat del cinema personalitzada, només cal tenir un arxiu de vídeo i passar-lo al format de projecció DCP. En el cas del Kubrick ha suposat també l’ampliació de l’oferta cultural gràcies als Continguts alternatius i les seves sessions d’òpera i ballet, fins i tot en directe amb la recepció per satèl·lit. També ens ha permès programar documentals o algunes sessions especials que no serien possibles amb un projector de 35mm. Fins i tot actualment puc tenir el control remot de la projecció des de qualsevol punt del cinema des d’un portàtil connectat al projector via Wi-Fi. En aquest sentit la feina física a la cabina de projecció s’ha vist reduïda i permet fer més tasques a la vegada, com estar a taquilla o al punt d’accés a sala. Aquesta major connectivitat també fa que sigui més fàcil tenir un seguiment amb el servei tècnic de forma telemàtica.

- Quin tipus de relació heu volgut construir des del Kubrick Cinema amb la comunitat cinèfila al llarg d'aquests més de 25 anys?
La Maria Olivella sempre ens ha transmès que el veritable protagonista de la nostra sala és l'espectador. Partint d'aquesta idea sempre hem mirat de cuidar el detall i mantenir una relació més humana amb els nostres espectadors. Penso que és una manera de fer que ens pot distingir de les multisales, per exemple. A la Maria o a mi hi ha gent que ens atura pel carrer perquè els informem del que tenim en cartellera, els horaris o ens demanen la nostra opinió sobre la pel·lícula que ja hem vist. Tenim un públic molt fidel i, en el meu cas, també hi he guanyat alguna bona amistat i tot. Des de l’any 2011, a més a més, he dedicat força temps a col·locar el nom del Kubrick Cinema al panorama digital, amb unes xarxes socials molt actives on es crea un ‘feedback’ molt interessant amb els nostres clients. Els podem oferir promocions i no deixa de ser una nova oportunitat per ampliar un públic que potser no està tan acostumat a venir al cinema. Internet no deixa de ser un bon aparador i penso que l’hem sabut aprofitar aquests últims anys per donar visibilitat i crear comunitat cinèfila al Penedès. Per últim, aquesta aturada a causa de la Covid-19 ens ha donat temps per preparar una de les novetats més esperades per molts dels nostres clients. Ara qui ho vulgui es pot fer soci del Kubrick de forma digital i obtenir descomptes en els preus d'entrades de cinema i continguts alternatius. Fa temps que volíem instaurar la fidelització a la nostra sala i ha estat l'oportunitat de recompensar a l'espectador en aquests moments tan complicats per tothom. Estem contents de la bona resposta que ha tingut.

- Com has viscut el tancament de la sala?
Amb certa tristesa. No només pel tancament del cinema, sinó per la situació a tot el món. Mai hauríem imaginat que el que veiem a les pel·lícules ens toqués viure-ho. Encara ara em sembla surrealista. Vam fer el que havíem de fer i, de fet, per responsabilitat, ja ens vam anticipar amb el tancament un dia abans de l'entrada en vigor de l'estat d'alarma. Tancàvem amb la idea que seria per quinze dies. Mai hauria pensat que estaríem quatre mesos seguits amb el Kubrick tancat. A escala personal he passat el confinament molt bé. Els horaris de la feina i la dedicació molts cops ja feien difícil poder mantenir una vida social massa activa -és una feina que també té algunes coses negatives-. Però, com deia abans, el meu interès pel cinema es va despertar prou tard, així que el confinament l'he aprofitat per descobrir el cinema clàssic. He vist d'una a dues pel·lícules cada dia durant tots aquests mesos. En relació amb la feina també he aprofitat aquest temps per acabar la renovació gairebé total de la web que vaig començar fa un any, coincidint amb la incorporació de la venda online. Feia temps que volia adaptar la careta de benvinguda que projectem a sala abans de les sessions al nou disseny i ara he trobat el temps per donar aquest toc nou a les sessions del Kubrick: una imatge que, a banda d’anar acord amb la de la web, és un homenatge a la figura de Stanley Kubrick.

Amb la Maria Olivella, gerent del cinema | FOTO: GM

- Tot i estar tancats, des del Kubrick no heu parat de llançar reptes cinèfils. Ens expliques aquestes iniciatives?
Ja portem anys actius a Internet i des del primer moment vaig pensar que, ja que la sala estava tancada, havia d’aprofitar aquest canal de comunicació per mantenir l’esperit del Kubrick actiu. De manera que el primer que em va venir al cap van ser la iniciativa de crear els reptes, que ens ha servit per fer un control dels dies que hem tingut el cinema tancat. La idea era poder oferir un moment d’entreteniment als nostres seguidors cada dia, seguir connectats amb ells, parlar de cinema i, potser el més important, aprofitar les nostres xarxes socials per fer d’altaveu del missatge que tocava en aquells moments: quedar-nos a casa. Vaig anomenar la iniciativa ‘Reptes cinematogràfics - #joemquedoacasa’. Era una manera de sumar a tot el que ha ofert de forma voluntària la societat del món de la cultura, com poden ser els concerts en streaming dels quals jo n’he estat consumidor. També vam fer una presentació d'un audiovisual, ‘Filmiphonic. Un homenatge al cinema nascut des del confinament’, a partir d'algunes de les bandes sonores més conegudes. Després de la presentació del disc ‘Symbiphonic’, de Roger Subirana, en el marc del 25è aniversari del cinema, en va sorgir una bona amistat i hem anat mantenint el contacte. Entusiasmat amb la idea dels reptes que proposava cada dia a xarxes, es va oferir per fer una col·laboració amb la seva música i jo que ja tenia ganes de fer alguna cosa especial pel 10 de maig (un any després de la seva presentació) ja tot va sortir sol. Ell mateix ja es va encarregar d'animar a la Sílvia Isach ‘Sínoca’, que va ser l'encarregada de posar imatge a la música del Roger amb uns mappings sobre imatges fetes per ella mateixa que va projectar sobre les parets de casa. Ha estat un plaer tornar a fer quelcom conjuntament amb ells. D’altra banda, vam oferir a les nostres xarxes socials cada dia un dels vídeos de la campanya ‘Pels 25 del Kubrick, tu ets el protagonista’. S’havien projectat al cine durant l’acte del 25è aniversari i el 100% dels participants va estar d’acord en cedir-nos els seus vídeos per presentar-los a les xarxes com si fossin una minisèrie.

- Com ha estat la reobertura?
Per una part amb ganes de tornar, de deixar enrere la situació, d'estar amb un ERTO, com és lògic. Però a la vegada amb contradiccions, com he comentat m'he adaptat molt bé al confinament i al fet de tenir més temps personal. Per altra banda, tampoc ha estat una desconnexió total del Kubrick, ja que amb la Maria hem estat molt en contacte durant tots aquests dies i hem estat treballant a distància. Personalment he vist la tornada al cine molt segura. S’ha de valorar el gran esforç que ha fet la Maria per adaptar-se a tota la nova normativa complint amb totes les mesures establertes. He aprofitat també per intentar transmetre aquesta seguretat a través de les xarxes, en aquest sentit penso que hem sigut molt transparents i hem informat correctament de totes les mesures preses al cinema. Tot i que el públic ens ha fet arribar les ganes que tenia que tornéssim al cinema, tal com prevèiem ha estat una tornada molt prudent, per ara amb pocs espectadors. Ens esperança veure que aquests han anat repetint i que ens ha fet arribar que s'han sentit molt segurs venint al Kubrick. De fet, considero que amb les mesures que prenem al Kubrick és molt més segur el cinema que no el trajecte que faig a peu des de casa fins al cinema. Cal que la societat es conscienciï més que això de la Covid-19 és un tema que va amb tots i que com a societat tots hi hem de posar de la nostra part per sortir-ne el menys perjudicats.

- Quines sensacions tens ara?
Amb molta incertesa pel sector del cinema. Crec que ens trobem en un dels pitjors moments pel sector i és dur quan veníem d'una bona remuntada de la crisi econòmica. Amb bones xifres d'espectadors i l'ampliació de la nostra oferta amb els Continguts alternatius havíem guanyat un públic nou. Preocupa el fet que les grans majors no s'animin a estrenar i les grans estrenes es vagin canviant de data. És un peix que es mossega la cua: no estrenen per la por a les baixes recaptacions que s'estan fent i la gent, per falta d'estrenes, no va al cinema. En aquest sentit, encara empitjora molt més la situació la imatge que està donant el Govern amb la cultura, que tanca els espais culturals a ciutats com Barcelona i l'àrea metropolitana. Ens preocupa el que ens sembla un constant atac a la imatge pública dels cinemes, teatre i cultura en general a Catalunya i un perjudici poc fonamentat a la nostra activitat. Som dels sectors amb més conscienciació i treball en mesures preventives. Em quedo amb les paraules de Bonaventura Clotet (Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol): "Amb les mesures que s'han portat a terme en el món de la cultura, és almenys més segur que un restaurant o un avió.” Amb aquesta incertesa es fa molt difícil poder pronosticar cap situació de futur pel sector, des del Kubrick esperem que la gent recuperi les ganes de tornar al cinema amb les noves mesures de seguretat. Quan ho provin veuran que hem fet una bona feina. Tot i això depenem tant de factors externs i segueix sent tan desconeguda l'evolució que pot fer la Covid-19 que no descarto la pitjor de les situacions que suposaria un nou tancament. I més veient com molts companys del gremi ja s'han vist afectats pels nous tancaments. Espero que vinguin temps millors una altra vegada i que aquesta pel·lícula acabi amb un final feliç. Llarga vida al Kubrick i al cinema!