Jump to navigation
De la mateixa forma que un artista es deu al seu públic, una sala de cinema es deu als seus espectadors. La simbiosi que s’estableix entre ambdós és essencial per a la supervivència de qualsevol cineclub. Només així es pot entendre que una entitat sense ànim de lucre dedicada al cinema d’autor com Cineclub Vilafranca hagi pogut arribat al mig segle de vida.
Al llarg d’aquest anys s’han projectat centenars de pel·lícules compilades en una programació que busca no només complir amb el desig de portar el bo i millor del cinema, sinó també oferir al públic les propostes cinematogràfiques que sovint no estan al seu abast. Amb les noves plataformes s’han trencat barreres i cada vegada resulta més difícil als cineclubs competir en l’exhibició cinematogràfica, però per això els cineclubs han de fer valdre el seu valor afegit: la projecció en una sala de cinema, que, al capdavall, és on millor es gaudeixen les pel·lícules.
Els darrers anys hem pogut veure com iniciatives que podien semblar una utopia com és l’obertura de sales de cinema han pogut sobreviure gràcies a l’empenta dels seus impulsors, però sobretot al públic que s’hi ha anat bolcant. La sala Phenomena a Barcelona, la Sala Equis a Madrid (antic Cine Alba, l’última sala de cinema X que hi va tancar), el cinema Rambla d’Art de Cambrils, i la més recent de totes elles, el Cinema Edison a Granollers, són alguns exemples d’aquest moviment que s’ha anat generant per amor al cinema. De totes elles podem dir que han nascut amb el denominador comú de cercar el seu propi públic i fidelitzar-lo amb cada nova projecció i/o esdeveniment organitzat. Per alguns d’ells la clau de tot plegat es troba en buscar la diferenciació respecte a la ferotge competència dels multicinemes i aconseguir crear noves experiències entorn el conegut com a setè art.
Tanmateix, no és una tasca fàcil trobar el teu públic i, encara menys, atraure’n de nou. A Cineclub Vilafranca s’ha assolit l’enorme repte de consolidar un grup de persones amants del cinema d’autor que saben que cada setmana trobaran una nova proposta cinematogràfica. Des de fa uns anys, a més, es projecten pel·lícules durant el cap de setmana (amb dimecres inclòs) amb la voluntat de, precisament, arribar a més públic, aquell que sovint defuig la versió original i busca títols més amables amb els quals gaudir també del cinema. L’últim escull, però, segueix sent el públic jove, que tant costa seduir i que pràcticament no se’l veu per la sala cineclubista.
Sigui d’una forma o d’una altra el que és clar és que el cinema segueix atraient espectadors i la dificultat rau en saber construir un nínxol de públic amb el qual poder omplir el buit que genera un sector de l’exhibició massa influenciat per les majors i les seves franquícies.
Lídia Oñate Editora de continguts a www.industriasdelcine.com
Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.
