,
13/05/2015
Cinema

2 otoños, 3 inviernos

Deconstruint la comèdia romàntica

L'actor Vincent Macaigne (negligentment carismàtic a l'estil d'un Gerard Depardieu) encapçala un nou cinema francès que reivindica tant la nouvelle vague com la nova comèdia nord-americana de Wes Anderson o Jude Apatow.

"2 otoños, 3 invernos" és un clar exercici de deconstrucció de la comèdia romàntica explica la història de l'Armand, que als 33 anys creu que és el moment de canviar la seva vida. Comença a fer esport, vol deixar de fumar i està decidit a trobar una bona feina. Pel camí coneixerà l'Amélie i la seva vida farà un tomb. Durant dues tardors i tres hiverns, les vides de l'Amélie, l'Armand i el seu millor amic es creuaran entre trobades, històries i records.
 

Amb absoluta llibertat i una posada en escena juganera i un pèl formalista que remet a la nouvelle vague, 2 otoños, 3 inviernos disecciona les relacions d'uns personatges entre les ganes de trobar l'amor i la por al compromís.

 

 

Dijous 14 de maig a les 20:15h. Sala Zazie (V.O)
Divendres 15 de maig a les 22:15h. Sala Zazie (V.O)

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

07/12/2020
Com a actor, la meva escola d´interpretació ha estat el cine. Vaig començar “preescolar” al cinema Casal, quan la meva mare era la taquillera. Em passava totes les hores possibles allà.
23/11/2020
La meva infantesa es troba impresa en un metratge liderat per clarobscurs.
04/11/2020
Mentre la quanta, quanta guerra continua campant per molts llocs del nostre estimat planeta escric un múltiple agraïment al Cine Club Vilafranca, amb la bona excusa que fa 50 anys. Un múltiple agraïment que s'amplifica a moltes bandes.
04/11/2020
Vaig veure una dona que ballava ensenyant el cul a la N-340. A la ràdio deien que aquell seria el dia més calorós en dècades. Vaig mirar pel retrovisor i la seva figura, fent-se menuda, movia els braços abstreta.
13/10/2020
Molt sovint sento a dir que els crítics som directors frustrats, que ens dediquem a escriure perquè no gaudim de prou talent per fer cinema.
24/08/2020
Si ens fixem en el cinema clàssic (aquell que la modernitat va dinamitar als anys seixanta del segle passat) acordarem que, en general, el cinema americà (que dominà el panorama a la primera meitat del segle XX), presentava les dones bé com a sex-
16/08/2020
Tinc una fantasia des de ben petita. Sempre he sentit que estar en una sala de cinema deu ser el més semblant a estar dins d’una balena.