,
22/12/2019 - 00:00
Cinema
Gérard Depardieu i Robert De Niro a 'Novecento' (Bernardo Bertolucci, 1976)

'Primer amor', per Sílvia Amigó

userci saremo trovati
là dove vita e morte hanno una sosta

Attilio Bertolucci

El realisme màgic de la memòria em farà escriure aquest article a raig. Serà realista perquè en tot el que hi evocaré no hi haurà cap invent. Serà màgic perquè no depèn ja de mi desgranar el què en queda d’una experiència trasbalsadora i definitiva de fa més de 30 anys.

Recordo que era un capvespre de principis de tardor. Deuria tenir uns disset anys i una professora del meu poble va proposar-me d’anar a Cine Club aquella mateixa nit. Em passaria a buscar amb el cotxe per les Cases Roges i després em tornaria a casa. N’havia sentit a parlar del Cine Club i de persones amb les que, sense conèixer-les, m’emmirallava; persones amb les que jo voldria assemblar-me pel seu aire greu i pensatiu, per la seva aureola de saviesa. Però què era exactament el “cine club”? Perquè m’era tan especial, tan atractiu, tan fascinant, i com era que se m’havia presentat l’ocasió de desvetllar aquesta curiositat feliç? Com si es tractés d’un primer amor, no em creia que l’atzar em portés a aquell temple. I de sobte la pregunta: en seria prou digne de l’experiència?

De cop sec a la butaca del, aleshores, Cinema Majestic. No conec a ningú, llevat de la mestra del meu poble que m’ha fet de taxista. S’apaguen els llums i tota jo soc un tremolor de joia, d’emoció, de predisposició a lliurar-me literalment a aquella projecció.

I comença la pel·lícula. Una mena de bufó geperut proclama la mort de Giuseppe Verdi. A l’instant s’anuncien, en una espectacular hisenda de l’Emilia Romagna (i d’aquí també neix el meu amor a primera vista per aquest país veí, la bella i convulsa Itàlia) el naixement de l’Olmo i l’Alfredo, dos nens que naixent el mateix dia i pràcticament sota el mateix sostre, pertanyen a dos mons socialment oposats. Però la infantesa això encara ho ignora, i per la innocència i per la puresa els nens són nens i juguen, s’estimen i creixen junts. Després són joves, adolescents que també s’engresquen i comparteixen les pulsions mascles més rudimentàries. Podria continuar... però qui a aquestes alçades no sap que parlo de Novecento, que parlo de Bernardo Bertolucci, que parlo de la lluita de classes, la crueltat, la bellesa, la injustícia, la història, l`èpica, la lírica, la burgesia, els camperols, de l’aberrant feixisme que com diu el ja home Olmo, “no creix en una nit com un bolet”.

Des d’aleshores no he pogut aixecar-me mai més d’un cinema sense que l’última nota de la banda sonora deixi de sonar, fins que l’últim crèdit es fongui pantalla endins.

I crec que sí, que des d’aquella nit vaig entrar a formar part d’aquesta “ordre sagrada” que ret tribut cada setmana a l’art suprem del cinema. I si encara necessitava una prova per acabar-me de convèncer de la meva integració a aquesta federació d’ànimes que vivim el cinema com a part indestriable de la vida, el meu primer amor tenia dues parts, o sigui que el divendres següent hi hauria de tornar!

Sílvia Amigó

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

19/11/2015 - 00:00
Tornem després de la ressaca meravellosa del Most amb noves propostes que teníem moltes ganes de projectar a Vilafranca.
04/11/2015 - 00:00
Tornem a tenir aquí, a tocar, una nova edició del Most, Penedès Festival Internacional de Cinema del Vi i del Cava i no podem estar més satisfets pel boníssim nivell de les propostes cinematogràf
29/10/2015 - 00:00
Una de les coses que més ens agrada d'anar al cinema és comentar la pel·lícula després de veure-la. Quan en aquest ritual podem comptar amb les aportacions de les persones que han fet possible aquella pel·lícula, l'experiència és encara millor.
21/10/2015 - 00:00
Teníem moltes ganes de programar la darrera pel·lícula de Jonás Trueba perquè ens sembla que tot el que fa desprèn amor pel cinema i, com que nosaltres també n'estem enamorats, tendim a gaudir de les seves propostes.
14/10/2015 - 00:00
La setmana cinematogràfica es presenta heterogènia i interessantíssima a la Sala Zazie.
07/10/2015 - 00:00
Aquesta setmana tenim un munt de propostes interessants per a tots els gustos que arrenquen amb un biopic de Brian Wilson (Beach Boys) passant per la darrera pel·li de la Mostra Internacional de Dones,
30/09/2015 - 00:00
Quan una comèdia aprentment fàcil comença a generar a l'espectador sensacions agredolces, potser perquè ha viscut situacions similars a les que explica la pel·lícula o potser perquè se les veu a venir, la cosa es complica.