Jump to navigation
La Catedràtica del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona Mireia Freixa diu a l’article ‘Una casa per a un artista’ que “... la casa [dels grans artistes] -l’estudi o el taller- és l’espai íntim i tancat, l’úter misteriós, que justifica i ens fa entendre tant el personatge com la seva obra”. La Vil·la Casals, al barri marítim de Sant Salvador (El Vendrell), a tocar del passeig i la platja, respon fidelment a aquesta afirmació. Tot i que no la va poder gaudir en esclatar la guerra civil i haver-se d’exiliar, Pau Casals hi va dipositar l’ànima: tot el que ell era com a persona i com a músic. I la casa, així com el seu contingut i l’entorn immediat, trasllada aquesta informació a tots aquells que la visiten, actualment com a Museu Pau Casals. La galeria d'escultures | FOTO: GMEl mateix Pau Casals va deixar per escrit aquest lligam estret i apassionat amb la Vil·la Casals en una carta adreçada a Lluís Companys el 14 de gener del 1939 - a la recta final de la Guerra Civil- en la qual demanava al president de la Generalitat que salvaguardés el contingut de la casa, en cas que fos necessari: “Aquesta casa no conté riqueses materials. És l’expressió i la síntesi de la meva vida de català i d’artista i el més modest objecte hi parla de sentiment…”Una casa, un paisatge, un artista i dos conceptes (paradís i llegat) que ens ajuden a discernir per què la Vil·la Casals és i serà l’espai més idoni per conèixer de prop Pau Casals i la seva obra.Paradís La directora de la Fundació Pau Casals, Núria Ballester, explica a l’article ‘Vil·la Casals. De casa a museu’: “Pau Casals va comprar, a suggeriment de la seva mare, aquests terrenys a tocar de la platja de Sant Salvador. L’indret escollit era evident, a prop de la seva vila natal, El Vendrell, el record dels estius passats a Sant Salvador a l’Hostal de l’Ermita amb la família i els amics de la infància”. I Mireia Freixa, per la seva banda, apunta a l’article anteriorment citat que el complex integrat per la casa principal, les de convidats, la masia, la sala de concerts, les altres dependències i també el jardí era “el paisatge que Pau Casals va projectar com a espai de repòs i com a record constant de seves les pròpies arrels, amb la seva ciutat natal, el Vendrell, i amb el seu barri marítim, la platja de Sant Salvador”. El barri marítim de Sant Salvador és indispensable per entendre la casa | FOTO: Fundació Pau CasalsLa història de la casa comença l’any 1908, amb la primera planificació urbanística del barri marítim de Sant Salvador, a càrrec de l’arquitecte Francisco Solà i Gené, i la compra d’uns terrenys per part de Casals. A finals de l’any següent signaria el contracte de construcció de la casa, que seria projectada pel mateix Solà. La casa es va començar a construir a primers del 1910 i les obres van acabar a finals d’any. A ‘Joia i tristor. Reflexions de Pau Casals’, Albert E. Khan recull paraules de Pau Casals sobre la influència que va tenir la seva mare en la concepció de la casa: “Així, després de la mort del pare (1908), va parlar de la possibilitat de construir-la a Sant Salvador. Vam comprar un terreny vora el mar i ella mateixa en féu el disseny —un edifici simple, però confortable, a la mateixa platja on havia passat tantes hores de petit— i arranjà les coses per començar-ne la construcció. Intervingué en la plantació dels jardins i els horts i dirigí totes les operacions relacionades amb la granja. La gent que hi treballà la respectava, atès que en sabia més que molts experts”. Així, la seva mare, Pilar Defilló, la dona que sempre estava de dol (va veure morir vuit dels seus onze fills), va tenir un paper important en tot plegat. Freixa apunta que “sens dubte, va influir en el projecte” però “no obstant, per la documentació existent a l’arxiu Casals dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, es pot afirmar que aquest és obra del mateix arquitecte que va traçar la urbanització, Francisco Solà Gené”. Freixa també afirma que Casals “va tenir un fort control sobre la construcció i també que tots els detalls constructius foren aprovats directament per l’artista”. Davant la vil·la, trepitjant la sorra de la platja | FOTO: Fundació Pau CasalsL’any 1911 Pau Casals va passar el seu primer estiu a la casa, amb la seva mare i els seus germans. Però el particular “paradís somiat” de Casals va continuar evolucionant mentre s’enriquia el complex vertebrat per la casa: una pista de tennis (li encantava aquest esport), un hort, els jardins, les cases de convidats… Anys després, a començaments de la dècada dels 30, Pau Casals va encarregar les obres d’ampliació i reforma de la casa a un bon amic seu, l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, qui havia projectat poc abans (1928-1930) un edifici tan emblemàtic com la racionalista fàbrica Myrurgia, al carrer Mallorca de Barcelona. Mireia Freixa fa un paral·lelisme interessant sobre aquest moment: “Pilar Defilló, la mare, que estimava molt la platja de Sant Salvador i el cultiu del petit hort al costat de la casa, havia mort a Vil·la Casals el 1931”. I recorda que “el músic s’hi havia sentit sempre molt unit i el projecte d’un jardí amb un mirador al mar va ser concebut com un homenatge a la seva mare”, tot citant les estudioses dels germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt Alícia Suàrez i Mercè Vidal. “No hi podem deixar de veure, però, el paral·lelisme amb la mort del pare el 1908 que el va decidir a aixecar la primera construcció”, constata. Freixa apunta respecte aquesta reforma que “Pau Casals va optar per donar a la nova casa un to noucentista, d’acord amb el que s’imposava com nova moda mediterrània”. La visita guiada Mar de Sons i Vins, amb final als jardins | FOTO: GMMés tard hi van haver noves reformes, la projecció de la Sala de Concerts i la Sala del Vigatà, on s’hi va instal·lar un esplèndid conjunt de pintures del segle XVIII de l’artista Francesc Pla, ‘el Vigatà’. També s’hi va instal·lar l’Apol·lo de Josep Clarà a la part central del mur de la galeria d’escultures. Però, al gener del 1939, poc després de donar per acabada la casa, Casals va marxar a l’exili. El seu germà Lluís i la seva família es van fer càrrec de la casa fins el 1976, quan es va inaugurar la casa-museu. “...aquesta casa que enyoro més que molts no es pensen i que fa tants anys que no he vist”, diu Casals citat per Laura Mercader a ‘Converses amb Pau Casals (Records i opinions d’un músic)’.Llegat“Pau Casals ja va concebre la casa com un petit museu personal on hi anava acumulant records, documents, fotografies, objectes significatius com la “carabasseta” (el seu primer “violoncel”, que li van fer el pare i el Peret ‘El Barber’) i sobretot la seva gran i magnífica col·lecció d’art català de finals del segle XIX principis del XX”, explica Núria Ballester a l’article que hem citat abans. En relació al seu gust per l’art, val la pena recuperar el que explica Mireia Freixa al seu article sobre la Vil·la Casals. Després de viure cinc anys a New York, l’any 1920, Casals fixa la seva residència a Barcelona i comença a sovintejar Sant Salvador: “L’objectiu era l’arrelament definitiu”, diu Freixa. I parla de la relació de Casals amb Francesca Vidal ‘Frasquita’, qui havia estat deixeble seva, i la seva germana Lluïsa, la pintora (malauradament) oblidada del Modernisme, tot destacant que probablement van ser dues persones molt influents en la col·lecció d’art que va reunir el músic des del 1927. Es va desvetllar, doncs, el gust de Casals pel col·leccionisme. “La col·lecció es va anar ampliant al mateix temps que la reforma. Vil·la Casals es va convertir, finalment, en un veritable museu”, escriu Freixa. En general, però, Pau Casals triava personalment les obres, després d'haver-les vist a les exposicions que organitzaven les galeries més importants de la Barcelona de l'època. La major part de les obres que adquirir anaven destinades a decorar la casa de Sant Salvador. La coherència del conjunt converteix la col·lecció de Vil·la Casals en una excel·lent mostra d'art realista català. El fons es conserva al Museu Pau Casals de Sant Salvador, El Vendrell. Una nena mira el mar des de la Vil·la Casals | FOTO: GMAvui dia, tot aquest llegat conviu en aquestes estances impregnades de Pau Casals. Unes estances -el rebedor, el dormitori, la sala de música, la galeria interior- i uns espais -els jardins, la galeria exterior- que ens parlen d’un home metòdic, amb una consciència històrica abrumadora, que es relacionava tant amb els més importants líders del moment com amb els pescadors de Sant Salvador, que estudiava, composava i tocava insistentment, que batallava per fer arribar la música a tothom i que lluitava amb fermesa i coherència contra les injustícies i les guerres. Fruit d’un filtratge acurat, com aquell qui destil·la alcohol per obtenir l’essència més pura i genuïna, la museïtzació de la casa s’organitza entorn als grans eixos que definien el caràcter del músic i la pròpia casa fa la resta, mentre que els jardins exerceixen de connectors entre aquell paradís somiat on gastar el temps i rememorar la infància, el llegat grandiós del mestre i l’actualitat d’un passeig de Sant Salvador ple de vida i d’olor a mar. La façana de l'edifici des de la platja | FOTO: GMLa Vil·la Casals és el lloc idoni per conèixer un vendrellenc il·lustre, el més gran violoncel·lista de tots els temps, un director d’orquestra entusiasta i, per sobre de tot, un amant sense condicionants de la música, la cultura i la pau.
Web Fundació Pau Casals
