Jump to navigation
L'aula d'activitats teatrals Tracart, de Vilanova i la Geltrú, és notícia perquè una de les seves creacions, l'obra 'Silencis', ha guanyat el Premio Buero Teatro Joven en la categoria no escolar. Això durà els components de la Companyia Joves Clàssics a interpretar l'espectacle el proper dijous 4 de juliol al teatre Valle-Inclán de Madrid. Parlem amb dues de les actrius que interpreten 'Silencis', Clara Cabutí i Clara Soler, que consideren que la intensitat amb la qual han viscut aquesta obra és un dels secrets que la fan especial. Qui encara no hagi vist i no pugui ser a Madrid, pot gaudir de l'espectacle a través del següent enllaç a Youtube.
-Amb què es trobaran els espectadors de 'Silencis? -CC: 'Silencis' és una obra sobre la Guerra Civil que vam crear nosaltres, junt amb el Salva i la Montse. Són diferents històries de joves, que viuen les diferents etapes d'aquest període històric. -CS: Hi ha el contrapunt d'abans de la guerra. L'obra comença amb l'alegria de la joventut, i continua mostrant com es veu tallada per la guerra, l'anada al front o els bombardejos. I tot seguit, la fam o l'exili.
-Quin recorregut ha tingut aquesta obra? -CC: Es va estrenar l'1 de juliol de l'any passat. A mitjans de curs vam començar a fer exercicis relacionats amb l'obra... -CS: Al principi no sabíem de què aniria el projecte. Cada any en fas un, però aquell any treballàvem el Realisme. Preparàvem cançons que ja vèiem que tenien una temàtica comuna, però no ens imaginàvem que l'obra parlaria de la guerra... -CC: Finalment ens van donar el guió i vam començar a preparar escenes.
-És una obra amb molts actors... -CC: Sí. Hi va participar un munt de gent; una vintena de persones. A més, gairebé tots estem sempre en escena i les intervencions també estan molt repartides. Tothom té el seu moment.
-Quants cops s'ha representat 'Silencis'? -CS: La vam estrenar al Teatre Principal com a projecte de final de curs l'any passat. Aquests projectes no estan pensats per tornar-se a representar, però amb aquesta obra es va fer una excepció. -CC: A principis del curs que ara tanquem, a la Masia Cabanyes organitzaven unes jornades sobre la pau i ens van demanar si podíem representar-hi l'obra. L'obra segueix estant a punt, però ara ja treballem en un nou projecte.
-Per tant, gairebé l'única opció de veure l'obra serà aquest 4 de juliol a Madrid... -CS: Possiblement sí. Tracart és una escola; es tracta d'aprendre i fer coses noves cada any. -CC: Aquest any tractem l'Expressionisme, que no té res a veure.
-Quin ha estat el vostre projecte enguany? -CS: Hem fet Sweeney Todd, tot i que tot just vam interpretar un avanç de quinze minuts. Un musical requereix molt temps i l'obra completa veurà la llum al final del proper curs. Per a molts era la primera vegada que cantaven dalt d'un escenari i no és senzill.
-'Silencis' mostra diferents punts de vista de la guerra. Com ho vau afrontar? -CC: Els dos bàndols s'hi veuen reflectits... Hi ha contrastos dels dos. -CS: Majoritàriament són republicans perquè Catalunya va ser majoritàriament republicana, però igualment hi ha alguns personatges del bàndol franquista. I també queda clar que a una banda i altra hi havia patiment.
-Quin és el camí que us ha dut a guanyar un premi? -CS: Fins que no vam guanyar el premi de Catalunya no sabíem que des de Tracart l'havien presentada. -CC: És una obra que per la temàtica i com la vam treballar aquí la vam viure amb molta intensitat des del primer moment. -Al ser una obra realista, estaves amb aquell personatge durant tota l'obra i el que feies era com si ho fes el teu personatge. Acabàvem esgotats! Els assajos especials intensius... -CC: T'ho feies teu. Semblava que era veritat i ho paties. Era molt intens. I el fet de tenir parts cantades i coreografies també li donava un valor afegit. Utilitzem cançons conegudes. L'última és 'Què volen aquesta gent?' de Maria del Mar Bonet.
-Molts espectadors s'emocionen quan veuen l'obra... -CS: Sí. Sobretot els avis, que en part ho havien viscut.
-I ara, a Madrid i en català (sobretitulat). Com creieu que es rebrà? -CS: No ho sabem. Una part del públic seran la resta de companys del campus al qual participarem. -CC: Algunes famílies d'aquí també ens vindran a veure a Madrid.
-Passareu tota una setmana a Madrid. A banda de representar l'obra premiada, què fareu? -CS:Hi anem a aprendre; a fer un curs de teatre. Durant el matí farem diferents tallers. -CC: També farem tallers que ens poden ajudar, des d'esgrima fins a percussió corporal. Són tallers tècnics específics que ens poden anar molt bé. I al final, entre tots els assistents al campus farem una performance. Ens ho passarem bé i serà profitós. Hi seran els grups finalistes als premis, com també els que han rebut alguna menció.
-D'on ve la vostra relació amb el teatre? -CC: Jo no havia fet res de teatre fins fa sis anys. Vaig començar a Tracart i he anat fent tots els cursos. -CS: En el meu cas, en fa cinc, tot i que amb els meus germans tenim una companyia de teatre: la Companyia Peus Grossos.
Crèdits: Actors: Raquel Suárez, Nàdia Merroun, Joan Casasola, Elisa Andersen, Maria Armengol, Cecile Carpaneto. Òscar Guerrero, Eyerus Ríos, Clara Cabutí, Cristina Martínez, Clara Soler, Jordi Rigual, Matilde Arribas, Ricard Ibáñez, Alba Llorens, Maria Palacios i Paula Salgado.
Direcció: Montse Obrador Ajudant de direcció: Salvador Cuellar Direcció musical: Carles Masdeu Coreografies: Lluís Pasqual Guió: Montse Obrador, Salvador Cuellar, i els components de la companyia Joves Clàssics Il·luminació: Oriol Ibáñez Vestuari: Ester Chércoles i Albert Rodríguez Producció: Susanna Peinado Asistents: Núria Ariza i Raúl Conde
